Dani Aranda, el triatleta del Team Calella, ha afegit una prova més al seu currículum: 203,1 quilòmetres en 24 hores corrent descalç. 460 voltes a les pistes d’atletisme de Can Dragó, a Barcelona, que s’han acabat aquest diumenge a les dotze del migdia. Anava a pel Rècord Guinness, però s’ha quedat a 8 quilòmetres. El canetenc ha tornat a posar a prova el seu cos, quan fa dos mesos i 11 dies que va completar dues ‘ironmans’ consecutives. I ho ha notat. La seva musculatura no estava preparada per a un sobreesforç d’aquesta magnitud.

Al físic, se li ha afegit també la càrrega sentimental. En Dani ha intentat el Rècord Guinness per ajudar a Las ilusiones de Raúl, el nen valencià malalt de Dravet. Durant la cursa i de matinada, ha rebut un cop dur, molt dur, que s’ha afegit als problemes musculars que ha tingut al bessó: en Raúl ha tingut una greu recaiguda en la seva malaltia Dani Aranda (plorant)

Un cop acabada la cursa, en Dani, sembla sencer. Ens asseiem en una de les tanques de la pista per conversar una estona i comencem… però, de sobte, no pot més. Necessita vomitar abans de continuar. No té res a la panxa. Després d’una estona, seguim…

El rècord no ha pogut ser, però has acabat amb bones sensacions…
Els 211 (l’actual rècord) estan a l’abast. Qualsevol estona que tingui per organitzar-ho, els faig sense problema.

Tu deies que t’arribava la prova molt aviat…
No m’imaginava que poguès fer els 203. Els meus càlculs passaven per uns 170-180 com a màxim, si em trobava bé. I els he superat amb escreix, trobant-me molt, molt malament. Ha estat un èxit.

Molt malament perquè, seguint-te pel facebook, hem vist que la nit se t’ha fet llarga i dura…
Ha estat el pitjor dia de la meva vida. He començat bé. En dues hores, havia fet 20 quilòmetres. Un passeig, però ja he tingut problemes amb els bessons. Muscularment, no estava preparat. El meu cos necessitava un descans que no li he donat. Jo em pensava que tenia un trencament, perquè notava molt de dolor.

I com t’has refet?
Amb molta paciència. Amb la ment molt freda, sense precipitació. He patit molt des del quilòmetre 20 fins al 50. Pensava molt en Raúl, en la seva família i em deia que no podia fallar-los. I he demanat suport dels meus seguidors al facebook, perquè pensava que ja no tindria forces per continuar.

I t’has près alguna cosa per suportar més el dolor?
Després que el fisio m’ha confirmat que només tenia una inflamació, en un interval d’una hora i mitja m’he prés 9 iboprufens. Una burrada, però ho havia de fer i ja està. M’ha funcionat, perquè m’ha baixat la inflamació i he agafat un bon ritme. Al quilòmetre 50 estava el número 44 del rànquing i quan he parat, perquè el bessó m’ha tornat a pujar, anava el 12. Aleshores veia que era possible el rècord.

I després què ha passat?
Ha estat el moment més dur i m’he plantejat l’abandonament, quan he rebut una trucada d’en Raúl (el pare del nen malalt pel Dravet). M’ha comunicat que el seu fill havia tingut la pitjor crisi de la seva vida. Fins al punt que li han fet un coma induït, perque es moria. Jo m’he posat a plorar. Els corredors se m’apropaven quan m’han vist a terra plorant, sense consol… Afortunadament, després de 150-160 quilòmetres, el pare m’ha tornat a trucar i m’ha dit que el nano començava a despertar-se i que la seva vida ja no corria perill. I aquest ha estat el moment… (es posa a plorar)… el moment més feliç de la meva vida.

Has creuat la línia d’arribada mostrant un mòbil. Perquè?
Volia fer feliç el pare i se m’ha acudit de trucar-lo i quan he passat la línia d’arribada, amb la gent aplaudint, he volgut que ell visqués aquest moment. Com si estigués corrent amb mí, els dos junts, com quan vam fer l’ironman. Després hem parlat i s’ha posat a plorar.

ÀUDIO DE L’ENTREVISTA Entrevista Dani Aranda (24h)

ARTICLES RELACIONATS
El nou repte de Dani Aranda: el Rècord Guinness de 24 hores corrent descalç
El triatleta Dani Aranda es proposa fer 2 ironman seguits, un descalç per una causa solidària
Raúl suma una nova il.lusió que es diu Dani Aranda