Entre Taialà [Gironès] i La Clariana de Fabra [Palafolls, Maresme], en Miquel Sunyer, el nedador, i en James Manresa, l’escriptor-nedador, han estat un any i mig fent braçades i viratges al text del “48 braçades. Només tu marques el teu horitzó” [Ed.Columna]. Aquest és el llibre d’un nedador, escrit per un altre nedador. I aquesta és una de les grans virtuts d’aquesta obra, que el text, l’escriu algú del ram. Algú que sap de la duresa dels entrenaments solitaris a les piscines seguint la cadència “paret, viratge, braçades, braçades, braçades” [pàg. 49]. Algú que sap transmetre el que és nedar a mar obert i sense neoprè.

En ‘Miquelet’, aquell “cigronet rodó” que patia de problemes respiratoris, és ara un referent, un purista de la natació. És el Kilian Jornet de l’aigua [ell es defineix com un “alpinista marí”], per la seva integració i adaptació al medi. Ha sabut trobar la cadència a mar obert, on els viratges i les parets desapareixen. On només es respira, es fan braçades i es pica de peus. Sempre a un mateix ritme, 48 braçades per minut. Així s’ha fet el llibre!