La Challenge Costa de Barcelona-Maresme s’aguanta per la inversió privada. La pública, en 5 anys, ha passat del tot al res. La crisi va tancar les portes a les quantitats importants que arribaven de Madrid. Els dos últims anys la injecció pública s’ha recuperat molt lentament gràcies a l’aportació municipal, les subvencions de la Diputació de Barcelona i la taxa turística. Els 50.000 euros d’aquest impost, que l’Ajuntament de Calella atorgarà a la prova, ja tenen destinació: cobrir la quantitat que els organitzadors han de pagar per la gratuïtat dels peatges de l’autopista (l’alternativa per als vehicles, pel tall de l’N-II).

La prova és deficitària. Tot i que les inscripcions es tanquen abans d’hora i que és molt valorada pels triatletes europeus, les pèrdues, el 2012, van ser de 71.000 euros. Comptant la llarga, que es fa a l’octubre, i la Half, al mes de maig. Enguany, encara s’estant fent números. El seu futur és a debat. Més, quan ja fa un temps, que en el món de la triatló planeja un suposat interés del referent a nivell mundial, la marca Ironman, per situar els seus tentacles al nostre territori. El nou conveni, entre l’Ajuntament de Barcelona i el de Calella, batejat com a ‘Territori Triatló‘ deixa ben clar que les dues ciutats no poden fer-se competència en l’organització d’aquestes proves.

Josep Maria Corrales, hoteler i empresari calellenc. Un dels socis de l’Sport Àrea i la Creu Groga de Calella. No surt mai a la foto, no acostuma a concedir entrevistes, però ha fet una excepció amb Infocalella. Ell és l’alma mater de la Challenge. La inversió privada de la prova surt de la seva butxaca. Aquesta és només una de les seves respostes Josep Maria Corrales (aposta nefasta)

Fa 5 anys que vas apostar per la Challenge. Perquè?
Ve de llarg. Vaig trobar que a banda de tenir una piscina municipal, al municipi li faltava alguna cosa més. Algun altre esport. El triatló era a l’alça. Quan vaig se president del Club Natació Calella vaig intentar la creació d’un grup i vam aconseguir 2 triatletes. I, ara, en dos o tres anys s’han passat dels 100 amb el Team Calella. Ens vam proposar agafar la Challenge. El primer any va ser un fiasco, però vam agafar el bou per les banyes i estem prou contents.

La Challenge és una aposta que, per tirar endavant, necessita diners. Dóna beneficis?
El problema econòmic, ja sigui per la crisi o per d’altres circumstàncies, fa que sigui una aposta, econòmicament, nefasta. Els primers anys, la senadora Candini va apostar per la prova, com ho va fer l’aleshores alcalde Josep Maria Juhé, i va arribar a portar 100.000 euros un any i 180.000 els dos següents. Tots provinents de l’estat espanyol. Aquesta ajuda va fer que no fós deficitària. No era per tirar cohets, però podies potenciar més la prova. Arriba la recessió i ja, amb Candini a l’alcaldia, la crisi fa que es tanqui l’aixeta. Es fan esforços des de tot arreu i ara es fan gairebé miracles. Ara és deficitària, però es pot anar mantenint. Avui en dia, l’esponsorització d’una prova com aquesta és gairebé una quimera. No en conec cap d’aquestes caractertístiques, que tingui un patrocinador principal.

Quina inversió anual féu cada any en la Challenge?
La prova llarga té un cost mínim de mig milió d’euros. La curta (la Half) és més deficitària. És gairebé tan deficitària com la gran. Tením més participants, però la inscripció que paguen és menys de la meitat que l’altra. I el cost és gairebé el mateix. Potser, 100.000 euros menys. La inversió total de la Challenge ronda el milió d’euros anual entre tot.

Quantificada la inversió, quin és el dèficit?
Et seré sincer, nosaltres mirem de no tenir pèrdues. Fem el que sigui. Tot i això, l’any passat (2012) vam tenir unes pèrdues de 71.000 euros. Aquest any serà similar, potser una mica inferior, però alguna cosa ‘lleparem’ una altra vegada.

Ara ingresseu 50.000 euros de la taxa turística
Tením 50.000 que no teníem l’any passat. Tot ajuda. Sabem que és un Ajuntament d’un poble de 18.000 habitants i no tením res a dir a l’esforç que ha fet sempre…

El PP de Calella es queixa que es destinin diners públics a una prova privada
Jo li preguntaria al senyor Campoy, quina és la repercussió en la ciutat? Fa uns anys es va fer un estudi que deia que, entre les dues proves, el retorn era d’uns 10 milions d’euros en el territori. No sé si ell considera que 50.000 euros en són masses tenint en compte aquesta quantitat.

En algun moment, les últimes setmanes t’has arribat a plantejar el suport a la prova, després de l’última edició?
Cada any ens el plantegem. Jo i tot el meu equip. Hi ha moments en què volem tirar la tovallola. Aquest any ha estat molt dur, amb la mort d’un dels participants. Hem tingut moments depressius. El que passa és que hi ha gent molt valenta. I et puc dir, com a mitja primícia, que la Challenge, si la podem mantenir un any més, crec que hi haurà notícies bones per la prova.

S’està treballant en alguna línia per aconseguir inversió que complementi la vostra?
Estem en una línia de poder aconseguir que aquesta prova, pels que diuen que no és bona per a la ciutat o que costa diners als ciutadans, pensin que no és així.

Arriben cants de sirena que Ironman podria aterrar a Barcelona
Bé, si va a Barcelona ja veurem. El primer que s’ha de decidir és si Ironman va a Barcelona.

El conveni Territori Triatló va en la línia de garantir el futur esportiu i econòmic de la Challenge?
La setmana passada ens vam reunir amb l’alcaldessa de la ciutat, Montserrat Candini i amb el regidor d’Esports, Xavier Arnijas. Probablement es tancarà un acord per a signar un conveni a més llarg termini i que, aquests ‘cants de sirena’ de què parles siguin per a nosaltres i que aquest triatló, si es fés, sigui a Calella.

Però això significaria un canvi de franquícia?
No he dit això. Aquest conveni, el Territori Triatló, entre Barcelona i Calella, senta les bases perquè els triatlons es facin a Calella. Perquè dos no hi caben. O un o l’altre. I podem parlar d’Ironman, d’Ican o de qualsevol altra franquícia del món del triatló… I és clar, aquí només hi ha una zona. No podem estar fent Ironman i Challenge, tots a la vegada, perquè no seria lògic.

Perquè s’ha trigat tant a obrir inscripcions aquest any?
No s’han obert perquè el que ens va passar aquest any ens ha afectat molt. Ens hem assegut diferents vegades per parlar de com plantejàvem la prova. Ara ja està remuntat i puc dir que el 18 de novembre s’obren les inscripcions.

ÀUDIO DE L’ENTREVISTA Entrevista Josep Maria Corrales