Per arribar a Illa Carabanne, a la Baisse Casamance (Senegal), cal agafar una piragua. Un mitjà de transport que li dóna un encant especial al trajecte de 25 minuts, en què es troben les aigues del riu Casamance i les de l’Atlàntic. A les lleres del riu, s’alcen els manglars. Uns petits arbres o arbusts on les ostres s’arrengleren en tota la llargada del seu tronc. Carabanne, al sud-oest del Senegal, té uns 400 habitants fixes, majoritàriament de l’ètnia ‘djola‘. Són agricultors i també pescadors, tot i que el turisme s’ha convertit en una font important d’ingressos. Actualment, s’hi està construint un port. Un fet que, segurament, trencarà el seu isolament i que pot posar en perill el seu encant. La infraestructura permetrà l’ancoratge de vaixells de grans dimensions i potenciarà l’activitat comercial a la zona. La vila va ser la capital de la regió, fins al 1904.

La seva gent i les seves postes de sol fan de Carabanne, un lloc inolvidable per al viatger. També per un dels seus balls tradicionals, el dels ‘djoles’. La simbiosi total entre dues cultures i dues maneres d’entendre el món i també la vida, a través del ritme universal que marquen els timbals (gravat amb iphone).

Al costat del bot de l’aigua, vam viure el ‘Tajabone‘, el canvi d’any per als musulmans. Música en directe, cuscús, mandonguilles de peix i vi van amenitzar una vetllada per al record. La celebració musulmana té dues escenificacions: la dels homes i dones vestits amb la roba del sexe contrari i la dels nens, que van casa per casa amb la cara pintada, oferint música o arrós. L’endemà, tothom a resar per demanar que el nou any sigui millor.

L’Ousman Sarr és el propietari del xiringuito que ens va servir el nostre sopar. Ell ens explica el menú del ‘Tajabone’ Illa Carabanne Ousman Sarr (Tajabone)

Carabanne té també els seus artesans. Bàsicament, modistes. Treballen la tela, de cotó, com ningú altre. Prenen mides al moment i en menys de tres hores tens uns pantalons o una camisa fets al gust del client. Un d’ells, crida l’atenció. És en Paco Carabanne. Es diu ‘Pap’, però es fa dir Paco. I de Rabanne, no en té res, però ha sabut lligar la seva imatge a la del reconegut modista basc, en benefici del seu negoci. El fet de viure a Carabanne i la similitud amb el cognom Rabanne li ha servit per dominar el màrqueting Illa Carabanne Paco (traduit)

La piragua no dóna garanties de seguretat. La seva fusta, tot i la resistència del ‘Fromager‘ està bastant atrotinada. Cal posar-se l’armilla salvavides i passar el control duaner marítim.

Durant el trajecte de tornada, parlem amb l’Albert Dieme, que ens explica algunes de les particularitats de la nostra barca i de la vida que tenen a Carabanne. Ell és natural de l’illa i compagina la feina a la piragua amb la de recepcionista d’un dels modestos hotels de la població Illa Carabanne Albert Dieme (piragua)