Calella, les seves instal.lacions i la seva privilegiada situació continuen sent un pol d’atracció per al món de l’esport. L’Ajuntament aposta econòmicament per reforçar el segell de turisme esportiu amb què es vol identificar la ciutat. Ho acaba de fer amb el fitxatge del nedador Alan Cabello. S’estarà dos anys nedant (2014 i 2015) pel Club Natació Calella, tot i que continuarà entrenant-se a la Blume de Madrid, a les ordres de l’ex-olímpic polonès Bart Kizierowski. El consistori se’n fa càrrec de la seva fitxa i el club li paga les inscripcions als campionats en què decideixi participar.

L’Alan Cabello, recòrdman estatal dels 100, 200 i 400 estils, és un nedador amb talent i, segurament amb estil, molt d’estil. Ara fa un any va decidir que calia deixar les piscines durant una temporada. Va ser un cop dur, quedar fora de la cita olímpica de Londres. Ell, que ha coincidit amb tècnics de perfil dur com Joan Fortuny o Carles Subirana, ara ha trobat en Kizierowski, una espurna que el torna a fer brillar. Rio de Janeiro és a l’horitzó, el 2016. Calella vol ser olímpica.

M’han dit que tornes perquè s’ha insinuat que Michael Phelps també ho fa…
Sí, està clar. No em podia quedar a casa veient com neda i he de tornar per collar-lo.

I, veritablement, perquè tornes?
Vaig fer una aturada d’un any, perquè arrossegava un excés d’entrenament. Molt intens, per intentar ser a l’equip olímpic i, per això, en vaig quedar fora. Vaig pensar que el millor era prendre’s un temps de calma, desconnectar de les piscines i desintoxicar-me d’aquest any i mig tan complicat. Volia tornar amb força i m’ha sortit un projecte nou, molt ambiciós, a Madrid. Amb un entrenador totalment diferent als que havia vist fins ara.

Parles d’en Bart Kizierowski, quatre vegades nedador olímpic. Has dit d’ell que és un entrenador que t’ha fet sentir novament nedador…
Sí, l’excés d’entrenament em fa ver avorrir la competició. L’última cosa que desitges perdre quan ets un esportista. L’ambició per competir, per seguir millorant. I en 3 mesos d’entrenament amb en Bart i el seu sistema, la seva manera de transmetre les coses, la comunicació entrenador-nedador, ha fet que recuperi les ganes.

Com és aquesta comunicació?
Té molt clar que jo ja sóc un nedador amb una edat (25 anys) i que he estat un any aturat. Que tinc les coses molt clares i que no vinc a passar l’estona, no? Diferencia molt entre els nois joves de 16 a 18 anys que tenim a l’equip, dels veterans.

Parles molt de la relació personal, i a nivell tècnic, què t’ha ensenyat?
Doncs és molt l’ideal que sempre hem vist en l’esport, el fet de no fer coses per fer-les. No fer entrenaments simplement per sumar metres i hores de natació, sinó prioritzar. Per exemple, entre un entrenament i un altre, recuperar bé. Ell prefereix que descansis i l’entrenament el facis al 100 per 100 per anar com toca i no arrossegan-te per culpa de buscar més volum, amb sessions exigents.

Quan vas tenir la ‘pájara’, els metges et van dir que havies de deixar els estils…
Sí, per desconnectar una mica. Una de les alternatives per desintoxicar-me era seguir entrenant però al 50-60% i només una vegada al dia. Però, al final, això no serveix per desconnectar. I vaig creure que el més addient era parar. I per tornar, ha influit molt haver trobat en Bart. Sempre he dit que si haguès tornat per seguir fent el mateix que feia fins ara, probablement, no ho hauria fet.

El reset ja l’has fet, després de veure els resultats a l’estatal de piscina curta. A més t’hem vist amb un pes excel.lent. T’havies engreixat molt?
Sí, vaig estar els primers 3-4 mesos sense fer pràcticament res. I pujant els quilos. He arribat a estar 10 quilos per sobre del meu pes quan competia. I ara, fins i tot, estic per sota i en forma. A la barrera dels 90 quilos.

Qui també està en forma és aquest que tens al teu costat. Me’l pots presentar?
(riures)… Doncs sí, és el meu germà, un referent per mi, no? Pel fet de nedar les mateixes proves, també.

I tu també, Brenton, estaràs lligat al Calella, però en categoria màsters. I sé que tens una espina clavadeta perquè t’hauria agradat compartir Jocs Olímpics amb el teu germà…
BC: Sí perquè han sigut molts anys entrenant junts, amb moltes experiències viscudes i el 2008 (Jocs Olímpics de Pequín), ell tenia nivell i es va quedar molt aprop de la mínima. Són 7 anys de diferència i jo ja portava des del 2000 intentant-ho, però bé, és el meu germà…

El teu germà i un lladre perquè t’ha prés tots els rècords que tenies…
Però orgullós. Sempre dic que a la taula de rècords s’han equivocat i en lloc d’A Cabello, han de posar B Cabello. Res, és un honor que me’ls tregui ell…

I ara pica veure el cos que té?
Aquesta és una de les raons per involucrar-me amb el club i treure’m la llicència de màster. Per aprimar-me… Són 2 anys desconnectat i he pujat 12 quilos el meu pes.

Quin és el teu ídol?
AC: El meu referent és el meu germà. L’altre dia parlàvem a casa que quan ell guanyava medalles, jo me les penjava i me les enduia a l’escola per ensenyar-les a tothom. I a part d’ell, Michael Phelps….

Només dir una cosa (intervé en Brenton)… que ell li ha plantat cara al Michael Phelps en una Copa del Món. Jo li vaig aguantar 50 metres i el meu germà, 150 per davant d’ell. El Phelps el va veure i va apretar.

El vas deixar passar, no?
AC: Això… Tenim una espineta clavada i algun dia passarem comptes.

ÀUDIO DE L’ENTREVISTA Entrev. Alan Cabello