Lluny de dissoldre’s a l’aigua, aquest escriptor primerenc (James Manresa, 1973) s’ha deixat emportar.  El corrent de l’instint li ha marcat el camí per on continuar fent braçades. El mar, la ploma que l’acompanya, l’ha abocat a desenvolupar una faceta que, sovint, ha mostrat a les xarxes socials. La d’escriptor. Fa uns mesos, com qui no vol la cosa, va escriure el seu primer relat, ‘Dissolt‘, que li va valer el premi Joan Marquès Arbona de Sóller. El jurat el va escollir per unanimitat, qualificant-lo “d’obra d’altes pretensions literàries”. El seu futur ha fet un tomb, amb la mateixa potència amb què un nedador s’impulsa per enfilar un nou llarg d’un extrem a l’altre de la piscina

Ara que la imaginació ja disposa de la disciplina necessària per expréme-la, en James afirma sense embuts que la novel.la és el seu camp. Sempre, trobant els mots justos per descriure sensacions. Es defineix com a escriptor, traductor, lliurepensador i filòsof. Tot i això, el camí requereix d’un aprenentatge James Manresa (el somni)

L’estima per l’aigua l’ha portat a conèixer en Miquel Sunyer, nedador experimentat amb qui coincideix i defensa que les proves de llarga distància a mar obert, no són el mateix si no es fan sense neoprè. Per Sant Jordi, sortirà publicada la seva biografia: ‘48 braçades‘ (Ed. Columna, en català i Ed.Planeta, en castellà). Obra que ha estat un encàrrec personal del nedador a en James James Manresa (Miquel Sunyer)

Actualment treballa en altres projectes com la traducció a l’anglès d’un fragment del llibre d’assaig polític ‘Un antídot contra l’extrema dreta‘ (guanyador del premi octubre d’assaig) del periodista i politòleg Toni Cruanyes. O la traducció, també a l’anglés, d’Orquídies blanques a Central Park‘ de Jordi Albertí. Els seus esforços se centren també en la redacció d’una obra pròpia ‘La llegenda del Crous‘, ambientada al Montnegre. Paratge que visualitza cada dia des de la seva Clariana de Fabra