Anunci de l'Ajuntament
El pipican ha estat desmuntat aquest dilluns 4 de juny. Fins ara, estava situat a la zona dels Eucaliptus, tocant al Rierany dels Frares. Ara, se’l trasllada al solar que hi ha entre el Club Nàutic i el camp de futbol de mar. L’Ajuntament de Calella ha accedit a la petició d’alguns veïns de la zona, que s’han queixat dels inconvenients que els genera la presència dels gossos. El pipican ha estat objecte de diferents actes incívics com el robatori d’una de les portes d’accés, la presència de vidres escampats i de substàncies enganxifoses a les fustes que en delimiten el perímetre (font: elcalellometre.cat). Els usuaris del pipican atribueixen aquestes accions als veïns que han mostrat la seva queixa per la proximitat de l’àrea destinada als gossos. I reconeixen que s’han sentit sols, perquè ningú de l’Ajuntament els ha demanat la seva opinió.
Notícia: Observació feta per un veí de la zona a finals del 2011 (via elcalellometre.cat)
Àudio: Opinions diverses dels usuaris del pipican (escolta-les)
Àudio: Declaració del Tinent d’Alcaldia de Seguretat i Serveis de Ciutat, Albert Torrent (escolta-la)
Fotografies: Nova ubicació del pipican
11 Responses to Punt final per al pipican dels Eucaliptus de Calella
Jaume Petit 3 Juny, 2012
Sembla ser que els incívics aquest cop es sortiran amb la seva.
Després de trencar la porta, tirar cola a la barana, llençar vidres trencats al terra i buscar enfrontaments amb els usuaris, han aconseguit que l’Ajuntament canvi un lloc privilegiat, model a seguir per altres pobles, per un lloc abandonat de la mà de Déu, sense llum, sense un punt d’aigua sense ombreig ni pels gossos ni pels seus amos i amb un accés totalment vetat pels molts nens que porten les seves mascotes.
S’ha triat un lloc que durant les hores de sol serà impossible anar-hi per la calor i quant el sol s’amagui no si podrà anar per la manca de llum.
En aquest temps que s’ha de mirar d’estalviar, no trobem la necessitat que l’Ajuntament hagi de fer una despesa innecessària quant ja tenim un lloc consolidat i accessible per a tothom.
Laia Miquel 3 Juny, 2012
Sóc usuària del pipican des del primer dia, la veritat és que a part de pràctic, ens permet poder deslligar els nostres gossos per a què també tinguin una estona de lleure. Em sembla lamentable, que es pugui canviar l’ubicació d’un espai com aquest, que és un exemple a seguir per a molts pobles, simplement pel fet que una minoria de veïns han fet més força que tot el conjunt de gent que som usuaris d’aquest espai.
Esmentar el fet que, el pipican ha estat boicotejat des de fa molt de temps: primer van trencar varies vegades una de les portes, després l’altre, cada setmana ens hem trobat vidres trencats a dintre…etc etc etc, és ben veritat que els nostres gossos són molt menys animals que alguns d’aquests veïns/es que no tenen miraments a l’hora de malmetre un espai útil i necessari per a molts.
En quant al tema del soroll, tinc familiars que viuen just davant, puc assegurar que res de sorolls, poca gent treu el gos més tard de les 10 de la nit, i un gos sol, no sol fer gaire soroll…
Pel tema de la bruticia, dir-vos que, com en tots els casos, hi ha minories que no respecten les normes, però la majoria de nosaltres, apreciem aquest espai i el cuidem.
Em reitero, no puc entendre com una minima minoria, pot tenir tanta força en un tema com aquest. Per part meva i de la gent amb qui tinc contacte, sapigueu que SEGUIREM PASSEJANT ELS GOSSOS EN EL MATEIX ESPAI, potser no els podrem deixar anar, però no tenim la més mínima intenció d’anar fins a l’altra banda de la via, i fer un llarg recorregut (donat que només es pot atravessar pel pas o per la riera) quan ens han tret un espai gratuïtament.
Lamentable adonar-se’n que tenim veïns, humans, que són molt més animals irracionals que els nostres cans.
Mariona Ayala 4 Juny, 2012
Soc veïna del pipí can, de fet visc just al costat. No tinc gos, que quedi clar. I la veritat, no entenc que es traslladi aquest “parc” de mascotes a un lloc que no hi anirà ni cristo. Fa 14 anys que hi visc i des què van posar el pipi can hi han menys sorolls que mai, no fa pudor com he sentit algun veí dir. Ni sorolls. De fet, molesta més el carrilet tocant el xiulet cada 15 minuts que les mascotes, però és clar, sembla que els respectables veïns que s’han queixat són més pudents i empipadors, així que, més val fer-los callar…..pfffff
Patricia García 4 Juny, 2012
Després de poc més un any d’us, el grup de veïns incívics han aconseguit el que es proposaven.
Aquet grupet (perque a més ens consta que no es una queixa generalitzada) s’ha dedicat a insultar als usuaris, fer-nos fotos i videos sense consentiment per demostrar no sabem bé qué (que utilitzavem les instalacions potser?), a fer malbé l’espai comú, a intentar fer mal als gossos i fins i tot a fer acusacions falses (des de consum i tràfic de drogues a baralles organitzades de gossos). Perqué senzillament, els molestàvem a la “seva” plaça.
L’ajuntament, sense escoltar els usuaris que mai no hem volgut tornar-nos per por a que ens treguessin l’únic espai on els nostres animals poden jugar i relacionar-se i inclús després de que se li presentés una recollida de firmes a favor de la conservació del pipican, ha decidit retirar-lo.
Els usuaris del pipican dels Eucaliptus ens sentim maltractats, però no ens queda cap altra opció que anar-nos en on ens vulguin posar perque al cap i a la fi, l’unic que volem es passejar als nostres gossos sense cap risc.
Rita M. Planas 4 Juny, 2012
Benvolguts,
jo tambe sóc…perdó, era usuària del pipican dels Eucaliptus. De fet, la meva mascota i jo disfrutàvem cada dia d’una estona de socialització. Ell perque podia jugar i relacionar-se amb altres gossos i persones, i aprendre així a ser totalment ‘cívic’. Jo, perque us ho creieu o no, un lloc així, on hi van persones amb gustos afins (en aquest cas l’amor i admiració pels animals), també fa un servei social, permetent que la gent es relacioni i passi una estona agradable.
Doncs bé, suposo que el que ens ha passat és que un grup de veïns ‘incivics’ han imposat (no em pregunteu com s’ho han fet) la seva voluntat, tot i ser un grup minoritari. Durant aquests temps on es determinava la sort del pipican, n’he sentit i vist de tots colors… Una veina insultant-nos a ple crit des del balcó, un veí amb un pal, disposat a tenir gresca amb la gent que estava dins el recinte (va acabar amb presència dels mossos), vidres trencats dins l’espai dels gossos, merda (i disculpeu l’expressió, pero així és el seu nom) enganxada i estesa sobre la barana per tal que no ens hi poguèssim apropar, cola sobre la barana per tal que ens hi quedèssim enganxats (de fet una persona s’hi va quedar i va trucar a l’ajuntament), robatoris reiterats de les portes per tal que el pipican quedés obert i així les nostres mascotes no hi puguessin jugar per por que se’ns escapessin… en fi, no se si val la pena seguir, pero n’hi ha moltes mes.
A tot això varem fer una recollida de signatures per poder salvar aquest espai que totalment d’acord amb els comentaris anteriors, consideràvem com a modèlic. Doncs arrel de la recollida de signatures, tres persones en representació del col.lectiu d’usuaris del pipican, varem anar a parlar amb el regidor de l’ajuntament encarregat d’aquest tema (Albert Torrent). Puc resumir la reunió amb els següents punts:
– davant del fet d’exposar que haviem recollit signatures i demanar quantes eren necessaries per tal que es tingues en compte la nostre disconformitat, el regidor ens va dir que la decisió de treure el pipican estava presa i així seria fèssim el que fèssim. Encara que se li presentessin un nombre de signatures que representes a la majoria dels ciutadans!.
-davant del fet d’exposar que havia contemplat i escoltat les queixes dels veïns ‘incivics’ que demanaven la retirada del pipican, vam demanar que creiem just que algun representant de l’ajuntament s’apropés al pipican i escoltés també els greuges que suposaria la seva retirada, per tots els seus usuaris. Creiem que per ser justos ambdues parts havien de ser escoltades i valorades. Doncs be, s’hi va negar completament, i ho va tancar amb que ‘ja es suposava el que diriem’…
-davant d’exposar que a la nova ubicació hi trobàvem inconvenients com l’accessibilitat (per persones grans i nens o nenes), la manca de llum, les temperatures de calor i fred (a l’hivern al costat del mar…a veure qui hi va!), etc…ens va contestar que no treien el pipican, que nomes el canviaven de lloc 200 metres. No sé com ho mesuren des de l’ajuntament…
Be, podria seguir, pero el resum es aquest…Crec que malgrat estar al servei de la ciutadania…en aquest cas al menys, no es va tractar igual a tota la ciutadania (els usuaris no van poder ser escoltats). No sé quina valoració final hagués sortit, peró al menys ens haguèssim sentit bentractats…costa tant poc…a vegades!!
I a tot aixo, a nivell personal, m’he hagut de sentir que hi ha temes molt mes importants pels que lluitar, i no aquestes tonteries… A tots els que m’han dit això o si per casualitat ho esteu llegint i ho podeu arribar a pensar, contesto el mateix: tinc una nena apadrinada a l’Índia amb la fundació Vicens Ferrer, soc sòcia de Metges sense fronteres, intento col.laborar amb les protectores d’animals, col.laboro amb les campanyes de sol.lidaritat pels nens del Sahara, o de cap nen sense joguines, i per suposat a la Marató anual de TV3… I si tot això us sembla poc…tinc un nen adoptat brasiler (que és una de les millors coses que he fet mai!)….però a més a més de tot això, també m’importa lluitar pel pipican dels Eucaliptus.
Avui ha estat un dia trist… no només per la retirada de les quatre fustes del pipican dels eucaliptus, sinó pel que hi ha al darrera d’aquest fet.
Fran Pinto 5 Juny, 2012
Esto no deja de ser una muestra más de lo podridas y plagadas de ineptos que están las instituciones de este país. El resto de Europa debe de rasgarse las vestiduras cuando viajan a la península de sus amigos norteafricanos y ven cómo se trata aquí a los animales y la nula consideración que se tiene hacia sus propietarios. Gandhi decía que el progreso moral de un país puede ser juzgado por el modo en el que se trata a sus animales. Si eso es cierto, aquí lindamos con el analfabetismo moral más lamentable.
Yo no sé qué medida de presión habrán utilizado esa minoría rabiosa para que el ayuntamiento nos quite el pipicán sin ni siquiera atender las peticiones de sus usuarios ni darles las oportunidad de defenderse, pero debe de ser potentísima. Eso sí: los quinceañeros borrachos que vienen cada verano a pegar gritos, pelearse y romper mobiliario urbano no molestan, ¿verdad? Claro, esos sueltan dinerico, que al final es lo único que importa. Como en todo. Como siempre.
Carme 5 Juny, 2012
No sóc usuària del pipican dels Eucaliptos, la meva gossa i jo vivim lluny dels Eucaliptos. Em sap molt de greu de la manera que tracten als nostres animals i a nosaltres de rebot. Per dos veïns rondinaires, que hagin de canviar un lloc on els animals poden còrrer i s’esbargeixen una mica, és indignant. Segurament els nostres “animals” els hi podrien donar unes quantes lliçons a aquesta gent que pensa que són “persones” i que segur estan sols i acabaran sols….. (no m’estranya).
Carme 5 Juny, 2012
Ahhhhh i no us he comentat que visc a l’altra banda de l’hospital, i que el que sí que molesta perquè no em deixen dormir i menys als que estan hospitalitzats (que això sí que és greu), són els grups de joves estrangers que passen del poliesportiu dels pins als hotels després d’haver fet els seus campionats a la 1 i mitja de la nit i per sota de l’hospital fent un xibarri que aixeca a un mort…..això any darrera any i ningú hi fa res!!!
Jaume Petit 7 Juny, 2012
El pipican antic es coneixia com el pipican dels eucaliptus, el d’ara se li pot dir Auschwitz, per la mida que te, més que un lloc d’esbarjo per les mascotes, és com un camp de concentració.
Als nostres gossos ja se’ls hi ha acabat córrer ja que no hi ha espai suficient, les mesures aproximades son d’uns 20mt de llarg per uns 8mt d’ample, una tercera part del que teníem abans.
El dia previst per la seva “inauguració” és divendres dia 8, avui dijous, de moment no hi ha cap punt d’aigua, ni llum, ni ombra fins al final de la tarda (matí el gossos no surten).
Demà esperem que al menys el terra estigui net de restes de pedres, ciment, rajoles, claus i cargols, ja que avui era un perill tenir el gossos allà dins.
Jaume Petit 8 Juny, 2012
Per fi avui s’ha fet la inauguració del pipican d’Auschwitz, curiosament no hi ha assistit cap alt càrrec (ni baix) de l’Ajuntament, suposo que tindrien altres coses a fer i no volien les nostres felicitacions.
Avui continuem sense tenir cap punt d’aigua, el terra continua ple de les deixalles de la instal•lació, les portes no tanquen, no hi ha paperera per les deposicions… en fi, una meravella de recinte.
Montserrat 10 Juny, 2012
El pipican és, actualment, l’únic lloc on podem deixar anar els gossos per tal que facin una mica d’exercici, sense córrer el risc de ser multat. Els animals que més ho necessiten són els de mida mitjana i gran, perquè tenen més energia per descarregar. Es necessari que ho facin per la seva salut tant física com mental i, per tant, disposar d’aquest espai per esbargir-se és un bé imprescindible. El problema principal és que el nou indret destinat a fer de pipican és minso, sembla pensat, només, per als petits. Resulta claustrofòbic tant pels animals com per als propietaris. Els gossos no poden córrer bé; amb quatre passes ja han arribat a l’altra banda, i es donen cops fàcilment.
Aquest pipican s’ha fet de pressa, malament,- hi ha una porta que s’obre sola perquè no té topall, amb el risc que els gossos s’escapin – extremadament petit, amb sots, sense cap paperera per deixar les caques dels animals recollides, sense cap punt d’aigua…
Sembla mentida que es pugui ser tant inepte, l’ajuntament tingui tan poca sensibilitat cap als animals – que necessiten poder córrer i jugar – i tan poc mirament amb els propietaris – que ens faran torrar a l’estiu i glaçar-nos a l’hivern, amb l’aire de mar .
Cal tenir en compte que els que tenim un gos o un gat a casa, estem fent un servei públic. Només s’ha de mirar com estan de plenes les protectores d’animals i el cost que suposa per a l’administració. Potser que ens tinguin una mica més de consideració i ens facilitin el tenir-ne.