Platja de Canet de Mar. Joan Vinyoles, James Manresa, Joan Francesc i Sergi Matas. Foto: carlespascual.cat
Dos calellencs, en James Manresa i en Sergi Matas, un osonenc, en Joan Vinyoles i un badaloní, en Joan Francesc ‘Popy’ van sortir de Canet de Mar a les 6 de la tarda. Acompanyats dels caiaquistes, Joan Pujol i Imma Campos, que els feien d’assistència amb la col.laboració del Club Esportiu Vela Calella i també, del windsurfista de Calella, Albert Arcas.
L'Albert Arcas a la platja de Sant Pol
Van cobrir els 6 quilòmetres fins a Calella, en gairebé dues hores i mitja. La seva arribada a la Piscina Municipal va coincidir en el temps amb els parlaments a la Plaça de l’Ajuntament de Calella. Una mica més tard, van ser rebuts com a herois. En James, amb l’ajut d’un GPS, va afegir gairebé 3 quilòmetres més al recorregut.
Va sumar la distància extra per l’estelada que va dibuixar a l’alçada de Sant Pol, on els manifestants el van encorajar a assolir el repte. La boia amb l’estelada que portava lligada al peu, li suposava un pes afegit de tres quilos, cosa que va alentir la seva marxa per mar.
Recorregut complet per mar. L'estelada dibuixada per en James Manresa a l'alçada de Sant Pol
Escolta l’entrevista
Cap d’ells s’esperava una rebuda com la que van tenir. Van ser, herois per un dia
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/07/Entrev-nedadors.mp3|titles=Entrevista nedadors]
ÀUDIO: Entrevista a Montserrat Candini, alcaldessa de Calella: “hi haurà debat sobre el pacte fiscal, han de notar al clatell el que ha decidit el Parlament” (llegeix-la i escolta-la)
ÀUDIO: Entrevista a Montserrat Garrido, alcaldessa de Sant Pol: “ens obliguen a empipar-nos i a fer el cop a la taula” (llegeix-la i escolta-la)
ÀUDIO: Entrevista a Jesús Marín, alcalde de Canet de Mar: “des de Madrid ens deixen clar que el pacte fiscal no serà possible” (llegeix-la i escolta-la)
NOTÍCIA: La Marxa cap a la Independència segueix fent camí (llegeix-la)
2 Responses to Marxa cap a la Independència: L’Estelada també viatja per mar
Joaquim 29 Juliol, 2012
Al moment de tirar-se a l’aigua aquests quatre valents vam haver d’escoltar uns “Viva España. Hijos de puta catalanes”. Primer vam fer el sord per no donar importància a qui sols sap argumentar amb insults. Però quan ja tiravem platja de Canet a munt vam haver de tornar a sentir comentaris despectius vers el nostre (nostre i d’ells – pobres ignorants sectaris-) i fou aleshores quan vaig haver d’explicar a quatre nanos de 16/18 anys que si Espanya ens fot també els fot a ells doncs no discrimina ni a qui visquen a Catalunya sent passió per Espanya.
Res, que cal fer molta pedagogia; i no sols els dies de manifestació si no cada dia, a tothora i amb tothom. No ens podem acoquinar, ja siguin quatre “quillos” ja siguin més “quillos” i no “quillos”. Ens hi juguem massa; els espanyols són molts i nosaltres pocs; els espanyols tenen molta força i nosaltres sols tenim la raó. Malgrat tot, paga la pena.
Pel que fa a la marxa, francament hi vaig trobar a faltar molta gent; gent significativa, gent amb possibilitats de poder fer molt, gent de tots els estrats socials i econòmics – i a casa nostre tenim una clase socials que poques vegades es manifesta, i no em refereixo sols als actes socials, a favor del nostre/seu país -.
james manresa 29 Juliol, 2012
Joaquim, en primer lloc et vull felicitar per les teves reflexions tan ben argumentades. En segon, per sort no em vaig assabentar de res i admiro la teva actitud pedagògica envers els ignorants. Confesso que en el passat la vaig tenir, però ara he arribat a la conclusió que no hi ha res a fer contra l’anacronisme i tancament de mires i la incultura de qui ens nega la identitat. La llibertat ens l’haurem de guanyar unilateralment, però tenim un altre problema més greu: nosaltres. Els catalans som els culpables del nostre declivi. La gran majoria de catalans canvien al castellà quan es dirigeixen a un castellanoparlant que entén perfectament el català, o a un immigrant. Tinc un amic argentí que fa molts anys que és aquí i em diu que sóc pràcticament l’únic que li parlo sempre en català. M’explica que intenta parlar en català amb catalanoparlants i li contesten en castellà!!! O se’n riuen d’ell despectivament. Amb aquestes actituds no avançarem. Està molt bé anar a manis i penjar l’estelada, però de català se n’ha d’exercir sobretot en el dia a dia.