La digitalització de les aules els fa compatibles? Foto: carlespascual.cat
La implantació de les noves tecnologies a les aules arriba, tot i que de forma lenta. La supressió del programa 1×1 (un portàtil per alumne) als instituts catalans va suposar una frenada. Però tot i així, cada vegada és més gran l’oferta de continguts digitals per les escoles. La pissarra digital és un dels primers elements que s’ha fet familiar a les aules. Els ordinadors hi són, de fa temps, tot i que, majoritàriament en una aula diferenciada: l’aula d’informàtica. La tendència a la utilització de tauletes gràfiques com a eina d’aprenentatge a les escoles, tot i que encara molt embrionària, comença a fer camí. També a Catalunya, ja amb alguns casos d’escoles bressol i també de centres d’educació primària. Hem abordat la digitalització de les aules a Calella, fent una comparativa entre l’Escola PIA (concertada) i el Salicrú (pública). Hem demanat als seus directors, José Martín i Javier Madrid, i al Christian Negre (coordinador TIC, Tecnologia de la Informació i la Comunicació), en quin punt de digitalització es troben els seus centres.
S’utilitzen les TIC com a eines habituals d’aprenentatge? Quina reacció han tingut els mestres a tots els canvis tecnològics? Quins són a dia d’avui, els recursos més utilitzats a les aules de l’escola 2.0?
COMENTARIS RECENTS