L’Adriana, l’Alba i l’Aleth, tres de les noies de l’Escola de Dansa de Calella, han acabat les sisenes al Campionat del Món de dansa, que aquesta setmana s’ha fet a Brighton (sud d’Anglaterra, comtat d’East Sussex). Una posició que té un valor enorme per l’edat que tenen, 8 i 9 anys (categoria Mini Trio Ballet), perquè van ballar davant 1.500 persones, i perquè ho van fer de memòria. Com totes les dansaires, però amb la particularitat que s’havien d’imaginar l’Allegro que havien triat per a la seva coreografia.
Imaginar, en el sentit literal de la paraula. La música no va sonar i no se’ls va donar cap altra opció, com recorda la directora de l’Escola, Laia Ferrer “o balleu en silenci o esteu desqualificades”. L’equip de l’escola ha presentat una queixa formal per esbrinar què va fallar. No està confirmat encara, però podria ser que l’arxiu d’àudio no fos compatible amb el reproductor que l’organització va fer servir. Cal esperar una resposta. De moment, ens hem de quedar amb les sensacions que van tenir l’Adriana Calvo (fotografia esquerra) i l’Alba Tarinas (fotografia central) i que ens han explicat per a infocalella Adriana Calvo i Alba Tarinas, Escola de Danca de Calella
Les crítiques als organitzadors han estat una constant. El grup mataroní ‘Sentir Flamenco’, en què participa la calellenca Eva Miró, també té queixes. Les van fer pujar al podi a recollir les medalles, perquè les van fer creure que havien acabat les terceres a la seva categoria (grups, dança folclòrica). Un cop a dalt, les van fer baixar perquè s’havien equivocat en la puntuació i, finalment, els van atorgar la quarta plaça.
LAIA FERRER. Directora de l’Escola de Dansa de Calella
Abans que res, com valores aquesta sisena posició?
Vam participar a l’última classificació, amb 20 grups més, i tenint en compte que és el primer any en què les nenes es presenten, per mí és d’una professionalitat absoluta.
Amb quina coreografia heu participat?
Amb una que li vam posar per nom ‘Allegro’. Era una composició de Mozart i la durada màxima que podíem tenir era de 2 minuts. Una coreografia feta des de l’escola.
I que encara té més mèrit tenint en compte els entrebancs
Un d’ells, molt important. Sembla ser que l’organització no té per norma provar la música, abans de l’espectacle, i ens vam trobar amb la gran dificultat que quan les nenes eren dalt de l’escenari ens van dir que la música no funcionava. I ens van donar per opció o, ballar en silenci o ser desqualificades. Es va fer el silenci i les nenes van ballar en un silenci sepulcral i ho van fer espectacularment. Ara bé… Es van posar molt nervioses, angoixades i van sortir molt tristes.
Això vol dir que van ballar de memòria
Totalment!!! Comptant internament… Hi ha una forma tècnica de saber-se seguir unes a les altres, independentment que soni o no soni la música i quan tinguem les imatges veurem que van exactes.
I els jutges, quin tipus de sincronia van valorar?
No ho sabem. No tením ni idea si ho van fer positivament o negativament. La sincronització va ser espectacular i el públic, en un moment donat, va ser capaç de seguir amb aplaudiments el ritme del que les nenes ballaven.
I quina explicació se us ha donat?
Estem esperant una explicació. Vam presentar una queixa formal. Esperem la resposta a perquè no va funcionar i perquè no se’ns va donar temps per solucionar el problema.
Va ser un moment molt angoixant?
És un moment d’engegar-ho tot a rodar i sobretot, perquè les nenes es van morir de por. I van haver de treure les forces per dir, “toca i toca, és el que hi ha!” Voleu ballar? Sí. Doncs endavant, sense música, us aplaudirant molt més. Jo vaig marcar els quatre temps inicials de la música. Van fer l’entrada, que era sense música i a partir d’aquí, ho van fer soles.
I se sap l’error, d’on prové?
No, no el sabem. Ens temem que el format del nostre CD no era compatible, però tampoc ens van oferir cap mitjà per solucionar-ho. Ens van demanar que si, des de Calella, podíem enviar la música allà per correu electrònic. Ho podíem fer, però necessitàvem un marge de temps de 10 minuts o un quart d’hora. I al final, van ser 5 minuts. No ens van donar més temps. Nosaltres vam entregar el CD a les 9 del matí i ballàvem a les 4 de la tarda. I ningú va comprovar-lo. Ni ens van donar l’oportunitat de fer-ho nosaltres.
ÀUDIO DE L’ENTREVISTA Entrevista a Laia Ferrer
3 Responses to Sisenes i de memòria, al Campionat del Món de dansa a Brighton
James Manresa 4 Juliol, 2013
Moltíssimes felicitats a aquestes noies. Se m’ha posat la pell de gallina llegint com les nenes van haver de ballar sense música. Això demostra que estan molt ben preparades tècnicament, però sobretot demostren una fortalesa mental digna d’admirar en nenes de la seva edat. El meu més fort aplaudiment per elles!
Xavier Miró 5 Juliol, 2013
Enhorabona per a totes elles, en especial per la meva filla Eva Miró, que va quedar en quarta posició i només a un punt de ser tercera.
Val a dir que la organització no va estar a l’alçada de les circumstàncies i en un principi va concedir a la meva filla el tercer lloc, fent-la pujar a l’escenari a recollir la medalla de bronze.
Tot i així, valoro molt l’esforç i dedicació d’ella i n’estic plenament orgullós d’aquesta fita.
El nivell de les participants era molt alt i el haver quedat quarta amb 10 anys que té, a només un punt de ser tercera, ja es mereix tot el reconeixement com a campiona. Enhorabona!!
Maria Torrent 9 Juliol, 2013
Hola, sóc la mare de l’Alba, volia agrair tot l’esforç de l’escola “La Fàbrica”, i especialment a la Laia, sense ella res hauria estat possible. Les meves felictacions també per l’Eva i la seva família.
Vull remarcar la manca de professionalitat en l’organització del Word Cup Brighton, els seus errors van ser un constant al llarg de tot l’esdeveniment que mou un volum tan important de participants: per entrar necessitaves una credencial que tenies que aconseguir a dintre del recinte, … deien que no podien comprovar les músiques perquè hi ha un volum tant elevat de particiapats, ..bé jo penso que això és LA SEVA OBLIGACIÓ, és una qüestió només tècnica i organitzativa, els CD te’ls feien deixar “tirats” en una caixa qualsevol…., no hi havia full de reclamacions, després de insistir ens van donar folis en blanc i ens van dir que si volíem una còpia anéssim a una fotocopiadora que allà no en tenien… solemnement PENÓS.
Espero pel bé de la dansa i de tota la feina, temps, despeses i per sobre de tot IL.LUSIONS per arribar a participar en un esdeveniment com aquest, que això no torni a passar.
Al públic que van donar tot el suport a l’Alet, l’Adriana i l’Alba MOLTES GRÀCIES, van fer que el seu moment fos màgic, i ara una forta ABRAÇADA a les tres petites protagonistres que van demostrar que són unes GRANS BALLARINES i encara més GRANS NENES!!!!!