Notícies
Categoria que agrupa totes les notícies
Categoria que agrupa totes les notícies
Als primers números de l’Estela, els seus ‘rectors’ parlen d’una “publicació periodística” que s’entrega com a suplement del full parroquial. El subtítol que es llegeix sota la forma ondulada que simula el rastre que deixen les onades al mar (també s’hi ha llegit, amb el pas del temps, ‘Portavoz de la ciudad de Calella’ o l’actual, ‘La revista d’opinió a Calella’). S’entrega, al preu d’1 pesseta (la subscripció semestral era de 13 pessetes i l’anual, de 25). La seva periodicitat és quinzenal. Té publicitat local pagada amb “tarifes moderades”, segons es pregona des de la mateixa revista. Neix un 21 de setembre del 1946, coincidint amb la Festa Major de la Minerva (s’inaugura la il.luminació del Passeig de Mar i ja es parla de les pluges, com a company tradicional de viatge per aquestes dates) i commemora l’arribada d’un nou rector, Mossèn Esteban Jou Parés. El pes de les notícies eclesiàstiques és ben notori durant els primers anys de vida, que coincideixen amb la plenitud del règim franquista. De fet, l’emblema del jou i les fletxes és visible a la revista en alguns articles.
En aquesta primera etapa, el català no hi és present tret de la ‘Pàgina literària’, una de les seccions, on es publica íntegrament en la nostra llengua. Es dóna, sobretot, informació parroquial, casaments, defuncions, però també el resum dels plens municipals, accidents i esports!!! Aquests, amb un tractament especial i una secció pròpia. Classificats alfabèticament, la revista recull la gran tradició esportiva calellenca que s’allarga fins ara. Fins i tot, al nº 603, una victòria del Calella CF contra el Còrdova, equip de Segona Divisió, a la Copa del Generalísimo, situa la crònica en portada acompanyada d’una fotografia. L’Estela s’edita en blanc i negre, tot i que s’utilitza el color en números especials o ‘extraordinaris’, normalment dedicats a les festes de la ciutat.
Diferents cognoms de la societat civil calellenca s’han associat a l’Estela, un d’ells, el de la família Badalló.
ENTREVISTA: Àngel Badalló, col.laborador. El seu cognom ha estat ben lligat a la història de l’Estela (llegeix-la o escolta-la)
GALERIA FOTOGRÀFICA: El número 1 de l’Estela, gràcies al fons local de la Biblioteca de Calella (mira’l)
La zona de deixalles de l’aparcament Francesc Bartrina de Calella ha estat tancada amb una estructura de fusta, a l’estil del que ja s’ha fet a d’altres poblacions com Sant Pol de Mar, per evitar l’impacte visual dels contenidors que queden amagats al darrera. L’estructura, però, també està servint als incívics d’amagatall per a les seves malifetes. El portal elcalellometre.cat se n’ha fet ressò a través de les fotografies que alguns dels afectats de la zona hi han enviat. La imatge, que curiosament queda amagada a la vista de la població, deixa un rastre de bosses d’escombraries obertes, brutícia escampada pel terra i pixarades (la cobertura de fusta ha fet de l’espai, un lavabo improvisat). La pudor, agreujada pel calorós mes d’agost, també s’escampa.
No és l’única zona de Calella d’on aquest estiu, han arribat queixes dels veïns per la quantitat de brossa que s’acumula als punts de recollida i que en alguns casos hauria de ser dipositada al seu punt corresponent. És el cas del carrer Moragas, al davant de la Residència Geriàtrica Mar i Sol. Al facebook del mateix portal ciutadà s’afirma també que la brossa que genera la residència fa que l’acumulació de deixalla augmenti. A tot això, s’hi ha d’afegir l’horari de recollida. A la zona del carrer Doctor Vivas, usuaris del portal també han constatat com el camió de la concessionària que recull les escombraries de reciclatge fa la seva feina més enllà de les dues de la matinada. Des de la regidoria corresponent se’ls ha donat resposta: “es fa majoritàriament de nit, llevat del vidre i alguns punts de selectiva, perquè la disminució del trànsit ho condiciona”. I pel que fa als horaris, s’afirma que “es procura no arribar més tard de la una o dos quarts de dues, en funció del volum de brossa a recollir”. elcalellometre.cat també té oberta una enquesta amb la pregunta “Ha millorat la neteja dels carrers de Calella?” en què, a dia d’avui, un 83 per cent dels votants respon que no i el 17 per cent restant, que sí.
Des de carlespascual.cat us convidem a enviar-nos fotografies d’altres punts conflictius de la ciutat pel que fa a la recollida de la brossa. Ho podeu fer al correu infocalella@carlespascual.cat o bé, deixant el vostre comentari en aquesta informació.
Calella té des d’aquest divendres (10 d’agost del 2012) un segon pal de bandera, finançat per empresaris locals. El primer està situat a la Plaça de l’Ajuntament i ara, el lloc escollit per ubicar-lo, ha estat la rotonda d’entrada a Calella (al costat dels apartaments Codina). Qui el financia, a diferència del primer, té nom i cognoms. Es tracta de Josep Sitjas, el propietari de l’establiment ‘La Quadra’, que enguany celebra els seus 50 anys. Del primer, mai se n’ha facilitat la seva identitat, però si les seves pretensions: al pal només hi vol la senyera. L’Ajuntament insisteix en què l’estelada tindrà el seu espai a Calella, però descarta que el lloc per ubicar-la sigui a l’entrada de la població venint pel vial de l’autopista C-32. Tot just al davant de la caserna de la Guàrdia Civil, on la bandera espanyola és una de les icones més visibles per a tothom que arriba a Calella.
ÀUDIO: Montserrat Candini “Als llocs estratègics de Calella ha d’onejar la bandera que representa a més gent” (escolta-la i llegeix-la)
ÀUDIO: Josep Sitjas “La senyera és la senyera” (escolta-la i llegeix-la)
El dia 10 de setembre Convergència i Unió (CiU) signaran conjuntament el manifest. L’executiva de Convergència Democràtica ha tancat un acord de consens aquest dijous (9 d’agost del 2012) per subscriure el document de la Marxa de Torxes. El seu màxim responsable, Pere Puig argumenta que “la decisió va en la línia de sumar esforços per obtenir el més ampli suport possible per aconseguir l’Estat propi”. A última hora, s’hi ha afegit també la secció local d’Unió Democràtica. Tot i no participar de les reunions prèvies en què s’ha debatut l’escrit del manifest, Unió també el subscriu. El seu president, Jordi Sitjà afirma que, tot i que hi ha coses que ells haurien redactat d’una altra manera, “el plantejament és acceptable i ens sentim capaços de sumar-nos-hi sense cap problema”. D’aquesta manera, a més de CiU, també han firmat el manifest, ERC de Calella, Reagrupament, Solidaritat per la Independència, les CUP, Entesa per Calella i Democràcia Catalana.
L’Executiva local de Convergència Democràtica a Calella decidirà aquesta setmana si subscriu el manifest unitari que es llegirà a la Marxa de Torxes del pròxim 10 de setembre i, per tant, s’adhereix a l’acte. CDC no hi està d’acord amb un dels paràgrafs i n’ha demanat la seva revisió. S’ha trobat, però, amb la negativa de l’Assemblea Nacional Catalana, l’ANC. Els seus membres han aprovat el text per unanimitat. El donen per definitiu i sense opció a ser modificat per segona vegada (ja van fer un canvi abans de ser consensuat a l’Assemblea).
El paràgraf que no es veu bé des de Convergència Democràtica diu el següent, “…una lluita que massa vegades hem vist com era aturada per polítiques i baralles partidistes que no ens han portat enlloc, i no han deixat a aquest poble, que s’escarrassa per fer sentir la seva veu, avançar cap a l’exercici dels seus drets nacionals”.
PERE PUIG. PRESIDENT EXECUTIVA LOCAL DE CDC A CALELLA
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/08/Entrev-Pere-Puig.mp3|titles=Entrevista a Pere Puig]
Convergència Democràtica subscriurà el manifest de la Marxa de Torxes?
Estem en aquest camí. Nosaltres, l’estem acabant de valorar, però fins a la pròxima reunió de l’executiva no puc donar un sí taxatiu.
Pel que dius, podem interpretar que estem més aprop del sí que del no?
Penso que sí. La nostra idea va en la línia d’una acció unitària. Estem plenament d’acord en els conceptes de la llengua, l’espoli fiscal i l’estat propi.
Subscriviu plenament el que diu el manifest redactat per l’ANC?
L’únic paràgraf en què tenim una certa discrepància és on es parla de les picabaralles que han tingut els partits polítics i que han impedit que el poble de Catalunya hagi pogut expressar totes les seves vies cap a la independència. És l’únic en què hauríem de matisar coses, però la resta del manifest el podem acceptar.
Heu plantejat una proposta alternativa a aquest paràgraf?
Sí, s’ha plantejat una proposta alternativa però no ha estat acceptada perquè no es vol modificar en cap aspecte el contingut total del manifest.
Aquest fet pot condicionar la vostra resposta final?
Pot condicionar-la i en aquest moment és el que estem treballant, per posar l’Executiva en una mateixa línia.
L’Executiva està dividida?
No, dividida, no. El que passa és que cadascú té el seu punt de vista i els hem d’acabar de perfilar, però la línia d’actuació és unitària.
Si en quedeu al marge, es pot fer la lectura que esteu alineats amb el PSC i el PP, que no s’hi han adherit.
És evident. Aquesta podria ser una lectura si no l’arribem a subscriure. Però diria que si l’acceptem, la nostra posició quedarà perfectament clara. I si no ho fem, definirem el perquè i també s’entendrà.
ÀUDIO: Què és més important, la foto final amb CDC, o respectar l’escrit del manifest? (escolta’ls)
COMENTARIS RECENTS