Notícies
Categoria que agrupa totes les notícies
Categoria que agrupa totes les notícies
Una aposta, mai millor dit! Quedar entre els 5 primers al Ral.li Dakar, a en Joan Pedrero li ha costat la inscripció per a la pròxima edició de la Half Challenge Costa de Barcelona-Maresme (1900 metres nedant, 90km en bici i 21km a peu). Una prova, on, com no podia ser d’una altra manera, l’aigua és on va més peix. Tot i que és de Canet de Mar (el Maresme), la sorra que ell toca habitualment no és la de la platja, sinó la del desert. Gràcies als spònsors, ja ha trobat el neoprè amb què, en uns dies, vol estrenar-se nedant a mar. La bicicleta la porta molt millor, perquè l’entrenament per als raids també inclou la seva pràctica i pel que fa al còrrer, diu, que també li està costant.
En definitiva que a Javier Gómez Noya i a Chris McCommark els ha sortit un competidor. Caldrà tenir-lo en compte perquè com ell ens diu “si has fet el Dakar, no t’espanta res”. Els organitzadors de la Half Challenge s’apunten un altre reclam mediàtic per a la prova del 19 de maig a Calella.
Quantes vegades t’has enrecordat del teu amic, el de l’aposta?
Doncs sí, volia fer dels cinc primers perquè havia de fer aquesta cursa amb en David i era una manera de motivar-lo. No té tanta decisió com jo, però l’he convençut i la farem junts.
Ell tampoc és triatleta?
No, però neda i corre bastant bé. En bici és bastant ‘petardo’, però té dues coses molt bones.
Ja saps on t’has posat?
Sí, però vinc de la carrera més dura del món que és el Dakar. Estem acostumats a l’esforç, sobretot de ‘coco’, però ja veurem quan acabi. Ja tinc ganes de començar, de trobar les sensacions, del físic i és un repte més. Però estic supermotivat.
La natació com la portes, perquè de cara al Dakar, no la deus practicar gaire
Res, començo de zero. Tinc un amic que em fa classes un cop per setmana. En total, entreno 3 dies la natació i estic bastant sorprés perquè ja començo a agafar temps com si estigués al damunt de la moto i no em surt com jo voldria, però vaig millorant. Cansa moltíssim.
La preparació que segueixes ara et serveix també pel començament de la temporada de raids?
Hi ha coses que sí i hi ha coses que no. Amb la natació noto que el múscul em queda més adormit quan agafo la moto. Perds una mica de reflexos. Em surten contractures que mai havia tingut, però és el canvi. El footing, també em costa una mica.
La bici és el que millor portes?
Sí, sí. És el més semblant a la moto. Ja la tinc com a entrenament de la setmana, 3 o 4 cops i és el més fàcil per mí.
I com t’ho compagines?
Primer és la moto, però intento córrer 3 vegades a la setmana, 3 dies de natació i 3 més en bici. Ara, arribo a final de setmana més cansat perquè hi ha coses que no feia i ara sí.
Saps que s’ha canviat el circuit de biciclieta i que serà més dur, no?
Home, la bici és el meu fort, però no vol dir que sigui l’Induráin. No m’espanta la duresa. El que m’espanta és l’aigua.
I escolta, això ja ho has explicat als teus companys ‘moteros’?
Em diuen que si estic una mica boig. Cada vegada ho veig més fàcil, però no sé quines sensacions tindré el dia de la carrera. Potser dic ‘això és inacabable’, però fent el Dakar no hi ha res que t’espanti.
Home, en això tens avantatge. Al Dakar, tu ja has superat situacions molt dures de ‘coco’.
Sí, és bastant semblant. La manera de superació que tenim nosaltres és d’admirar perquè ens trobem amb situacions molt difícils.
Com s’entrena la ment?
Tenim els psicòlegs del CAR amb qui treballem sistemes de relaxació i concentració. Cadascún té el seu. Jo estic treballant amb en Pep Font, que m’ha ajudat moltíssim. Sobretot aquest any, que tenia el repte de substituir el Marc Coma com a primer pilot.
Joan, ens veiem el 19 de maig a la sortida i, esperem que també a l’arribada.
Moltes gràcies, ja veuràs quin gas donarem…
ÀUDIO DE L’ENTREVISTA[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/03/Entrevista-Joan-Pedrero.mp3|titles=Joan Pedrero, pilot de raids]
Els 159 quilòmetres de la primera etapa de la Volta Ciclista a Catalunya 2013 inclouen el nou recorregut de bicicleta de la Half Challenge Costa de Barcelona-Maresme, tot i que amb una variació que només afecta el sentit. I és que l’ascenció a l’Alt del Montseny (675 metres, 1a. categoria), enlloc de fer-se des de Sant Celoni, es fa per Santa Maria de Palautordera. Com a fet destacat, es pujarà 3 cops l’alt del Collsacreu (370 metres, 3a. categoria). El perfil d’aquesta primera etapa també inclou una altra ascensió a l’Alt de Montsoriu (250 metres, 3a. categoria). Es passarà per 3 comarques, Maresme, el Vallès Oriental i La Selva.
La Riera Capaspre repeteix sortida
Serà 10 minuts abans de la una. Els ciclistes marxaran en direcció Sant Pol i pujaran per la BV-5128 en direcció al Collsacreu. Faran l’ascensió a l’Alt del Montseny i baixaran per Sant Celoni, per refer novament el camí fins a Calella. A l’alçada de la Fàbrica Llobet-Guri s’ha situat un esprint intermig, que llançarà el pilot en direcció a Pineda de Mar, Santa Susanna i Malgrat de Mar. Els ciclistes seguiran per l’N-II i agafaran la rotonda cap a Hostalric, per la GI-512. Encara a Tordera, l’etapa inclou un segon esprint per commemorar les 100 edicions del Tour de França.
A partir d’aquí enfilaran cap a la comarca de La Selva, vorejant Hostalric i pujant en direcció a Arbúcies fins l’Alt de Montsoriu. D’aquí baixaran fins a Sant Celoni i cobriran els últims 28 quilòmetres de l’etapa, novament travessant el Parc Natural del Montnegre-Corredor a través del Collsacreu. L’arribada a Calella està prevista cap a dos quarts de cinc de la tarda, a la Plaça de les Roses. La presentació de la prova es farà el dia 15 de març i l’organització ha fet públic ja els recorreguts detallats de cadascuna de les etapes.
En Juan Carlos Narzekian, el director del Cafè Jazz a Calella, ens rep a la Sala Mozart. Un dels tres espais que hi col.laboren, juntament amb el Pla dels Encants i La Gàbia. Artista polifacètic, vol dominar l’espai. La intensitat de la llum, quan se li fan les fotografies. Fins i tot, la nostra ubicació a l’hora de fer l’entrevista. El ‘feeling’ el vam trobar al moment i la conversa, preparada inicialment en una direcció, va agafar un camí ben diferent.
El teu origen és armeni, ets nascut a l’Argentina i ara et sents català. Com lliga?
He escogido Catalunya para vivir. Me siento catalán. Se respira y se palpita Catalunya en mi dia a dia. Es la realidad que yo he escogido.
Perquè els teus pares van deixar Armenia per l’Argentina?
Pues porque en el genocidio de Anataolia, del estado turco, en el 1915, mis abuelos huyeron para que no los mataran. Como a un millón y medio de compatriotas.
Parles amb molt de sentiment, tot i que ha passat el temps…
El trauma de un genocidio pasa de generación en generación. No sé cuantas generaciones durará.
La teva escolarització va ser a Buenos Aires. Quan vas tenir el primer contacte amb la música?
Haciendo un poco de arqueologia emocional, el meu primer contacte és la mare (canvia i parla en català), ella cantava molt i suposo que és una cosa natural. He pujat i he crescut escoltant música. La meva mare … ya compraba los primeros formatos de discos en vinilo.
A casa, per tant, i a l’escola?
Era una escuela de doble escolarización y le dedicaba muchísimas horas al arte, al coro polifónico, la orquesta folclórica, danza, poesia… tocaba la percusión y era el solista del coro. Incluso, en los últimos cursos en la calle Corriente de Buenos Aires, presentamos una ópera.
Quin va ser el teu primer instrument?
Una especie de cítara caucásica con que inventaba melodias que tenían que ver con la música armenia. Luego, en la adolescencia, cogí una guitarra y me puse a rasgar. Acabado el servicio militar, se me dió por viajar y cuando volví me compré una trompeta y me puse a estudiar con un programa reglado. Y para acabar, cogí el saxo que hasta el momento no me ha abandonado.
A partir de quan vas tenir el saxo?
A los 25 años me compré uno muy bueno y estuvo con la maleta cerrada dos o tres meses debajo de la cama hasta que no me pude pagar el mejor profesor. En aquel entonces, unánimamente se decía que era, Hugo Pierre. Muy estricto, muy celoso de la técnica.
Quina és l’escola que Hugo Pierre et va ensenyar?
La de la escuela francesa del saxofón, del Conservatorio Nacional de París, que se aleja de la escuela tradicional italiana. Puedes pensar que la escuela Berkeley de Boston ya tenía esta técnica basada en la liberación del labio inferior para que vibre libremente. Así se permite estirar la comisura de los labios, como para que la boquilla del saxo esté bien sujeta. El sonido es redondo y generoso.
Ja són 14 edicions del Cafè Jazz. Com el vas plantejar a l’inici?
El Cafè Jazz es hijo de muchas cosas. De la necesidad, porque si yo me tengo que situar en el año 2000, Barcelona era un centro pedagógico del jazz y no habia sitios para tocar. Y muchos músicos de vanguardia me han dejado claro que aquí, en Calella, el Cafè Jazz era uno de los pocos sitios de resistencia. El nuestro es un concierto de proximidad. La gente va a tomar el café y escucha músicos de primer nivel. Y sin perder la esencia, ha ido evolucionando.
Cafè i música en directe i a més a més gratuït. Com es porta això en temps de crisi?
Primero, agradecer el respeto de toda la gente del Cafè Jazz, en este sentido de la gratuidad. La Sala Mozart es el ateneo, el lugar donde más se palpitan los conciertos. La gente lo valora mucho y su director, Arcadi, es el alma de todo esto. El problema de que sea gratuito es que a los conciertos, a veces viene gente que no sé si les interesa o no la música. Vienen por el “caliu i tot això”, y creo de corazón que, el hecho de que sea gratuito no les da derecho a no tener interés en lo que esta sucediendo.
I el músic enten el fet de venir a tocar en una sala que no està condicionada pel so de l’instrument?
No todos. Hay algunos que sucumben a la interferencia del “so de cafetera o de les culleretes”. Pero la ecuación tiene que verse así: los artistas no piensan con el bolsillo. Los músicos de élite cobran menos de lo que se merecen.
Quin reconeixement té el Cafè Jazz fora de Calella?
A nivel de contenidos es tan bueno como el festival de Terrassa o el de Barcelona. Lo que pasa es que el de Barcelona tiene 980.000 euros de presupuesto, me han dicho o estoy soñando. Y nosotros, un poco menos…. No sé, es algo comarcal. Más de la mitad de la gente que viene son de la comarca. Está reconocido por la calidad, por la originalidad y elogiado por músicos y por el público. Quiero que se mantenga vivo el espíritu, pero no quiero ni fama ni difusión. Quiero libertad para poder gestionar espacios donde sucedan cosas transcendentes y en este sentido sólo puedo decir una cosa… Si alguien habla alguna vez mal de este país, es por ignorancia. Yo, que soy de fuera, aquí sólo he encontrado facilidades y espacios abiertos y ayuda para poder desarrollar mis ideas.
Ja que has tret el tema, com vius la situació actual de Catalunya i el clam pel dret a decidir?
Em sembla que hi ha dues lluites paral.leles (torna a utilitzar el català) que es barregen. Primer, la defensa del sentiment nacional, la cultura, la llengua i el dret a gestionar els recursos propis. I la segona, l’agressiu avanç del neo-liberalisme que està degradant l’estat del benestar.
Tu estàs a favor de la independència de Catalunya?
Mira, yo vengo de un país oprimido que es el armenio. Otro país oprimido que es Argentina y ahora lucharía por la independencia. No voy a decir hasta que punto porque parecería demagógico. Imaginatelo tu.
ARTICLES RELACIONATS
Cafè i Jazz, una fòrmula d’èxit a Calella
El millor jazz al millor preu (Vade.cat)
El 19 de maig, Javier Gómez Noya farà el seu debut a la mitja distància. El triatleta gallec, que ja s’ha entrenat més d’una vegada a Calella, deixarà la distància olímpica (1.500 metres nedant, 40km en bicicleta i 10km a peu), per provar-se a la Half Challenge Costa de Barcelona-Maresme. Amb un palmarès envejable, l’actual sots-campió olímpic i dues vegades campió del món de triatló, serà el principal reclam del pròxim Campionat d’Europa de la distància. Al costat de l’altre gran nom, el de l’australià Chris McCormack, dues vegades campió del món d’Ironman. Aquest cap de setmana (3 de març del 2013) a Abu Dhabi, s’ha fet una fractura a la mà.
NOTÍCIA RELACIONADA
Agustí Pérez, director de la Challenge “Gómez Noya guanyarà fàcil”
El portal de participació ciutadana opta al seu primer reconeixement en només 1 any i mig de vida. La feina diària que fa de Calella una ciutat millor i més agradable ha situat elcalellòmetre.cat entre els 14 candidats a la primera edició del Premi Ciutat de Calella 2013. Aprofitant les tecnologies 2.0, el portal ha sabut apropar la ciutadania a l’administració pública, en benefici de la comunitat. A través de dues categories de la pàgina web, el “solucionat” i el “pendent”, les observacions que el ciutadà trasllada a elcalellòmetre.cat serveixen per accelerar la recuperació i reparació d’espais malmesos de la ciutat. Gràcies a la implicació del ciutadà i també del polític, que veu el portal com “una eina d’ajuda” i no com un “bloc de denúncia o de queixa”. Rapidesa, interacció, implicació i participació són quatre dels trets que l’identifiquen.
Reconeixement mediàtic
elcalellòmetre.cat, constituït recentment com a entitat, té presència a les xarxes socials amb una pàgina al Facebook i també compte de Twitter @elcalellometre. La seva tasca ha estat reconeguda per diferents mitjans de comunicació (Diari Maresme, Diari ARA, El Punt/Avui, i també per cadenes de televisió com Cuatro i Telecinco). Actualment, la seva pàgina web està en procés de renovació a causa de l’èxit del projecte. Nou logo, nova icona i un web molt més dinàmic amb un servei de geolocalització de les observacions que fa el ciutadà, seran els eixos d’aquesta nova imatge que es presentarà els pròxims dies, a través d’aquest portal, infocalella.
14 candidats
elcalellòmetre.cat ha estat nominat amb aquestes altres entitats i candidats (el premi no discrimina entre persones individuals i entitats o associacions): els ADF; la sectorial de l’ANC a Calella; l’Aula d’Extensió Universitària de Calella; el grup Calella Marxa; el Club Natació Calella; la Comunitat de Monges Vedruna de l’Hospital de Calella i els Voluntaris de l’Hospital Sant Jaume. A títol individual, també s’hi han presentat, el doctor Carles Cordón; l’empresari Enric Hernàndez i Olivella; en Jaume Paltré, propietari del celler La Roda; Joaquim Ruscalleda, propietari del càmping Bona Vista; Josep Sitjas, propietari de la taverna La Quadra, i Ramón Gascons i Júlia Liquete, responsables de Càritas Calella. Les votacions es poden fer fins al dia 24 de març (les bases i els canals estan dipositats a la pàgina del premi). Les 5 amb més vots, optaran al premi que s’entregarà el dia 20 d’abril en una gala a la Fàbrica Llobet-Guri.
ARTICLE RELACIONAT
elcalellòmetre canvia la seva imatge pel Premi Ciutat de Calella
COMENTARIS RECENTS