SOCIETAT

Calella amb la declaració de sobirania

Concentració a la Plaça de l'Ajuntament de Calella. 23 de gener del 2013.

A la concentració, feta a la Plaça de l’Ajuntament, s’ha llegit un manifest en defensa de Catalunya com a “subjecte polític i jurídic sobirà”. La crida feta des de l’ANC local de Calella i des de l’Ajuntament ha incidit en el fet de col.laborar en el procés d’independència per consolidar una majoria social a favor de l’estat propi. El Parlament de Catalunya ha aprovat la Declaració de sobirania, amb 85 vots favorables, 41 contraris i 2 abstencions.

La CUP ha fet visible el seu “sí crític” amb un vot a favor i dues abstencions.

JAN CATÀ. CUP CALELLA
“els partits que han pactat la declaració volen capitalitzar el procés”
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/01/Entrevista-Jan-Cata-declaracio-sobirania.mp3|titles=Jan Catà “els partits que han pactat la declaració volen capitalitzar el procés”]CP: Avui necessitem una explicació del vostre sentit de vot
JC: La CUP ha trobat la fòrmula per accentuar la part crítica. Som molt reticents a les renúncies. Entenem que n’hi ha hagut. Som reticents a hipotecar el referèndum o l’hipotètic procés d’alliberament, ja d’entrada. Hi ha tot un seguit de punts que no estan en consonància amb el nostre discurs. I d’aquesta manera ho hem fet visible.

El que passa és que no sortiu del tot a la foto del sí
D’entrada, però, hem d’entendre que és un procés que tot just comença. Hi haurà molts passos a fer. No sabem ben bé quins perquè el full de ruta no queda gens clar. Forma part de la lògica estratègia política dels partits que volen i intenten capitanejar aquest procés. I serà molt llarg. Ara, entenem que si comencem a exercir renúncies i abaixar el cap, quan arribi el dia decisiu, no podem venir des de tan abaix.

Però aquest criticisme no podia haver estat de portes endins?
Portes endins, l’accent crític ha estat més que evident. Que Esquerra Republicana i Convergència, i en última instància Iniciativa, intentin capitanejar el procés, ja ens diu que ha estat un procés que s’ha portat massa als despatxos. Entenem que és la gent del poble qui ha d’anar al davant.

Es pot fer la lectura que volieu marcar distàncies amb els partits convencionals?
La CUP marca la distància sense voler. Però sí, òbviament hi ha alguns luxes que no ens podem permetre. La distància hi és. La CUP no és un partit convencional.

Quins luxes no us podeu permetre?
Ser partíceps de segons quins tarannàs i drets adquirits que han agafat alguns diputats…

A qui et refereixes?
No, ho dic d’una manera molt general. Hi ha maneres de fer que inspiren un partidisme, un afany de protagonisme que no entenem. El procés d’alliberament dels Països Catalans no es pot patrimonialitzar ni en una persona, ni en un govern, ni en un pacte d’estabilitat parlamentària. No. Això ha de ser única i exclusivament patrimoni del poble.

I tú creus que Convergència, Esquerra i Iniciativa estan fent això?
Sí, sí… Francament, sí ho crec. Les negociacions han sigut molt dures. No hi ha hagut una taula oberta de negociació. Amb certs partits que van en bloc i entenem que no és la manera de plantejar un procés com aquest.

Per tant, entens que el votant de la CUP avui està satisfet amb la posició que heu prés al Parlament?
No ho sé. El que vull expressar és que la CUP està al costat del poble. Volíem dir que aquest procés no és 100 per 100 del nostre grat. Que hi ha un percentatge molt elevat de demandes que s’han obviat. Qui es pot apropiar de les idees d’aquests 2 milions de catalans? Entenc que ningú i la CUP no serem els que direm que ens n’apropiem.

Un altre pegat al problema de les bandes rugoses del vial de l’autopista

La solució no arriba. La concessionària ACESA ha esporgat la vegetació. Foto: carlespascual.cat

Fa un any i mig que els veïns de les cases unifamiliars del districte 3 de Calella (al costat del carrer Joan Corominas), demanen una solució al soroll que generen les bandes rugoses que alenteixen la marxa dels vehicles que entren i surten de l’autopista C-32. I el més calent a l’aigüera! Ni la Generalitat de Catalunya, que té la titularitat del vial, ni la concessionària ACESA, que en fa el manteniment, han fet res per evitar les molèsties als veïns. La famosa “pantalla vegetal”, amb què es volia evitar el soroll, no ha funcionat. L’últim pegat ha arribat aquesta setmana. Veient que el rebrot de la vegetació (que havia de generar la pantalla) ha estat impossible, la concessionària ha decidit fer-hi una poda d’esporga.

L’Ajuntament envia una carta a la Generalitat
Demanen la retirada de les bandes sonores dels carrils d’accés a l’autopista. Des del consistori es considera que són innecessaris en aquest costat, pel fet que els vehicles hi arriben a una velocitat reduïda (l’entrada al vial des de l’N-II, ve precedida d’un semàfor). La Generalitat és reticent a treure’ls, pel fet que l’acció crearia un precedent. No obstant, s’han compromés a realitzar un nou estudi acústic per valorar la petició.

NOTÍCIA RELACIONADA: Segona mobilització veïnal per les bandes rugoses

Un petit mercat de la Boqueria a Calella

Una de les parades de peix del mercat, situada al passadís central. Foto: carlespascual.cat

Poques parades (de 10 a 15), però de qualitat. Amb aquesta intenció, tècnics de la Diputació de Barcelona treballen el projecte de remodelació interior del Mercat municipal de Calella, un edifici catalogat obra de l’arquitecte català, Jeroni Martorell i Terrats. El fet que estigui a tocar del carrer Sant Joan, convertit ja en un nou centre comercial, fa que se li vegin moltes possibilitats de reconduir-lo com el pol central d’entrada a la ciutat. De moment, però, pensant ja en el canvi d’imatge que se li vol donar, s’iniciaran tot un seguit de reformes menors amb els 100.000 euros pressupostats en la partida d’aquest 2013 amb aquesta finalitat. Destinats a canviar la il.luminació, instal.lar comptadors de corrent, pintar les parets, a fer-lo més acollidor a l’hivern (es muntaran unes cortines de calor a les portes d’entrada) i obrir les parades tancades de la part que dóna a la carretera.

MONTSERRAT CORDÓN. REGIDORA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA COMERÇ I CONSUM. Una de les opcions de futur que també s’estudia, és la de permetre l’entrada d’una gran superfície comercial que compartiria espai amb els paradistes.

Segons explica Montserrat Cordón, “és difícil fer entrar una gran superfície, perquè ells sols demanen ja un mínim de 1.700-1.800 m2” (és la quantitat total que ocupa el mercat). Aquesta, però, és una opció que agrada. Els tècnics de la Diputació de Barcelona pretenen un canvi d’hàbits per encabir el projecte, entre ells, obrir matí i tarda de dilluns a dissabte

[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/01/Mercat-municipal-Montserrat-Cordon-habits.mp3|titles=Mercat municipal Montserrat Cordon (habits)]S’acabaran els lloguers i s’obrirà un concurs
El manteniment del mercat fa temps que és deficitari. Els paradistes hi estan de lloguer, molts d’ells amb contractes de fa molts anys i a uns preus totalment desfasats pel que es paga actualment. Quan tiri endavant la remodelació s’obrirà un concurs públic per atorgar concessions. Segons diu Cordón, “ells tindran preferència per mantenir la seva parada”. Ara bé, se’ls deixarà clar que les condicions ja no seran les mateixes i que la concessió requerirà una inversió econòmica important

[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/01/Mercat-municipal-Montserrat-Cordon-concessions.mp3|titles=Mercat municipal Montserrat Cordon (concessions)]Segons Cordón, en el termini d’un any hauria d’estar enllestit el projecte dels tècnics de la Diputació. Els càlculs inicials és mouen al voltant d’una inversió d’1 milió d’euros.

Roben un gran nombre d’escocells del Passeig Manuel Puigvert de Calella

Entre 28 i 30 de les peces de ferro que envolten els arbres han desaparegut del Passeig Manuel Puigvert per l'acció dels lladres

La gran majoria dels escocells que han estat sostrets són a la zona compresa entre l’àrea infantil del Passeig (al costat del Bar rodó) i el pont de fusta que cobreix la Riera Capaspre. Una possible explicació es basaria en el fet que la proximitat de l’aparcament a la zona de passeig, facilitaria la feina dels lladres que tindrien una càrrega més ràpida de les peces robades. El Tinent d’Alcaldia de Seguretat i Serveis de Ciutat, Albert Torrent, confirma a infocalella l’acció dels lladres de ferro.

ALBERT TORRENT. REGIDOR CiU a CALELLA[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/01/Escocells-robats-Albert-Torrent-1.mp3|titles=Escocells robats Albert Torrent (1)]

El buit que deixen els escocells és cobert amb sorra

Són peces fetes a mida i que configuren un entramat a la base dels plataners, amb la funció de canalitzar i filtrar l’aigua de pluja. S’està investigant l’autoria dels fets, tot i que el mateix Torrent reconeix que serà difícil trobar els infractors. Des de l’Ajuntament de Calella, s’està demanant un pressupost per restituir-los. El càlcul inicial valora cadascun dels escocells robats en uns 200 euros. El pressupost del 2013 ja incloïa una partida per restaurar tots els que estan malmesos i aplanar, amb una capa de sorra, els desnivells del Passeig Manuel Puigvert. No són les úniques accions vandàliques amb què s’han trobat últimament. També hi ha hagut robatoris de coure a la zona dels miradors de la carretera.
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/01/Escocells-robats-Albert-Torrent-3.mp3|titles=Escocells robats Albert Torrent (3)]

L’Ajuntament no s’ha plantejat la substitució d’aquests escocells per cap altre sistema de recollida d’aigües. Fa un temps, es va procedir a la neteja de les altres peces, molt més pesants, que canalitzen l’aigua entre arbre i arbre. L’acumulació de sediments havia fet que s’obstruissin cada vegada que plovia amb força. Amb el temps, la canalització ha tornat a omplir-se de brutícia, bàsicament de fulles.

[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/01/Escocells-robats-Albert-Torrent-4.mp3|titles=Escocells robats Albert Torrent (4)]Dues persones contractades a través dels plans ocupacionals de l’Estat espanyol s’afegiran a la brigada de jardiners de l’Ajuntament per ajudar en les feines de neteja.

Kasumay Kaparan! La segona casa del fotògraf calellenc Quim Fàbregas

Quim Fàbregas fotografiat per Lupe Layos

Kaparan és una població del sud del Senegal (regió de Casamance), on hi viuen unes 800 persones. L’ètnia dels Diolas, una de les més majoritàries al país africà, és la que hi predomina. La seva gent viu de l’arròs i del cotó, majoritàriament. L’esperança de vida se situa al voltant dels 59 anys. El seu nom, Kaparan, prové d’un fruit comestible, tot i que amarg segons els que l’han provat. Kaparan és des de fa 3 anys i mig, la segona casa del fotògraf calellenc Quim Fàbregas. Captivat per la riquesa humana de la seva gent, que l’acull amb els braços oberts sense que el tinguin com cap Déu.

Hi va anar a parar per en Leity, a qui qualifica del seu germà. Un senegalés nascut a la capital, Dakar, però de pares “kaparanesos”. El va conèixer en un altre viatge a la Illa de Goree (també a Dakar), i els seus ulls són els de’n Quim, des del primer fins a l’últims dels 24 viatges ‘responsables’ que han fet a la ciutat africana. Ara ja l’esperen per rebre’l amb un “Kasumay!” (la salutació de benvinguda).

En Quim és un professional de la fotografia. Les expressions que capten les seves imatges són singulars. Li hem demanat què l’ha captivat de Kaparan i com parlen els rostres de la seva gent.
Què conté una fotografia de Kaparan?
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/12/Caparan-Quim-Fabregas-4.mp3|titles=Caparan Quim Fabregas (4)]

A Kaparan, hi té diferents projectes en marxa. El més recent, ha estat l’adeqüació del dispensari en 6 mesos. El projecte ha estat dut a terme per la gent de la població africana. A partir d’ara què?
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/12/Caparan-Quim-Fabregas-3.mp3|titles=Kaparan Quim Fabregas (3)]

Aquest dissabte (29 de desembre 2012), en Quim i els seus ‘viatgers’ inicien el 25è viatge a Kaparan, en tres anys i mig. Comparteixen uns dies amb la gent local. Vivint, menjant, dormint i treballant al seu costat. Són gent hospitalària?
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/12/Caparan-Quim-Fabregas-2.mp3|titles=Caparan Quim Fabregas (2)]

1 … 13 14 15 16 17 … 32  Scroll to top