SOCIETAT

Artur Mas inaugurarà l’Escola Oficial d’Idiomes de Calella, el 14 de setembre

Visita d'Artur Mas a Calella, l'octubre del 2010, com a candidat per Convergència i Unió a les eleccions del Parlament de Catalunya d'aquell any. Foto: Flickr candinixcalellaSerà un dels primers actes que farà el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, un cop passada la Diada Nacional de Catalunya i la primera visita oficial a la ciutat de Calella, com a president del país. Prèviament, l’octubre del 2010, també hi va ser, però en aquella ocasió com a candidat de Convergència i Unió a les eleccions que se celebrarien el novembre d’aquell any.

La notícia ha estat confirmada a infocalella per l’alcaldessa, Montserrat Candini EOI Montserrat Candini (Artur Mas)

Les obres d’adaptació de l’espai interior que ocuparà l’EOI a la Fàbrica Llobet-Guri continuen a bon ritme. Les inscripcions per als cursos de rus, alemany i anglès es poden fer de forma telemàtica, els dies 2, 3 i 4 de setembre. A partir del 5, també de forma presencial.

El conveni de col.laboració pel Salicrú, ja està signat
El director general de Centres Públics del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Jordi Roig i l’alcaldessa, Montserrat Candini han signat ja el conveni de col.laboració amb l’Ajuntament de Calella per la cessió d’usos de l’espai de la Fàbrica Llobet-Guri. El document es va aprovar a l’últim ple municipal, sense la unanimitat dels grups polítics.

ARTICLE RELACIONAT
L’EOI de Calella ocuparà més de 800 metres quadrats a la Fàbrica Llobet-Guri

1 milió i mig de descàrregues en jocs per a smartphones, en 7 mesos

Icona Fighter, un dels jocs encara no publicats de Carlos Garcia. Foto: Rodinia GamesSegons diu el programador calellenc, Carlos Garcia, el joc de moda dels dispositius mòbils, ‘Candy Crush‘ deixa en caixa diàriament, 2 milions i mig d’euros, gràcies al nombre de descàrregues de la seva versió de pagament. La pàgina de facebook del joc xifra en 10 els milions d’usuaris arreu del món. És el ‘number one‘, aquell que ha aconseguit generar amb i entre els usuaris, una relació que fa que la seva vida s’allargui una mica més del normal. L’elevada oferta, es parla d’uns 800.000 jocs destinats al mercat dels smartphones i tauletes gràfiques, fa que si no és un punter, la seva supervivència es faci difícil.

El nostre protagonista és un programador calellenc, que comença a posicionar-se en els dos principals mercats que fan d’aparador dels jocs: l’applestore i l’android market. Continua llegint…

El turista rus de Calella no vol l’article ‘made in Xina’ i busca el ‘tax free’

Les etiquetes d’alguns productes oficials de grans marques generen el rebuig i la desconfiança del turista rus quan hi veu el ‘made in Xina‘. Un inconvenient per a la marca que tria el país asiàtic per obtenir mà d’obra barata, abaratir el cost de producció i augmentar el seu benefici. Però si el producte cau en mans dels russos, la marca té un problema. L’article es queda a la botiga. I a Calella, això passa.

Al client-turista rus li agrada ostentar. Tant pel que fa a mostrar la seva roba de marca, com als feixos de bitllets que guarda a les butxaques. Tot i això, molts botiguers del centre comercial de Calella coincideixen a dir que, el seu poder adquisitiu ha baixat. Ja no compren sense miraments, com en temporades anteriors, sinó que fins i tot, regategen els preus o demanen un ‘skidka’ (traducció fonètica de descompte). Es miren molt l’anomenat ‘tax free‘, del qual s’en beneficien tots els ciutadans de fora de la Unió Europea un cop creuen la frontera (per compres superiors als 90 euros, se’ls retorna l’IVA).

Malgrat això, la gran majoria d’establiments els veuen com un dels millors turistes en generació d’ingressos. Les grans marques com Benetton o Lacoste i les instal.lades a la ciutat més recentment, com Mango i Desigual, són qui en treuen més benefici. El petit comerç local en pesca alguna cosa, però sense que es pugui comparar. El rus tria. Però no només roba. El peix i la puericultura també estan entre les seves preferències. Infocalella ha sortit al carrer per parlar amb els botiguers. Continua llegint…

Calella mima el turisme rus

Carta de la Braseria 'Ca la Nuri', a Calella (Alt Maresme). Foto: carlespascual.catEl centre comercial de Calella, de punta a punta del carrer Església, viu el formigueig típic de cada estiu. Els calellencs i calellenques que, per evitar el bullici, decideixen creuar-se la ciutat pels carrers paral.lels, Jovara i Bruguera, es perden el paisatge que vesteix la seva travessia més concorreguda. Russos i més russos, entrant a determinades botigues (no totes fan l’agost amb ells). Dependents i dependentes xaporrejant l’idioma amb els clients. El comerç, el que fa negoci amb aquest turista i que s’ho pot permetre, té contractada una persona nativa, que fa més amable i més fàcil el tracte.

L’etiqueta ja ‘démodée’ de Calella dels alemanys o dels anglesos, va camí d’incorporar un altre qualificatiu: la Calella dels russos. L’aposta, des del consistori, és ferma per acontentar aquest turista que arriba amb diners i disposats a gastar-se’ls. Així, a la nova EOI de l’Alt Maresme que s’inaugurarà al setembre, s’impartiran classes de rus, que des de fa un temps ja es donen als treballadors del sector serveis. És habitual, trobar-se cada cop més, amb espais públics en què grans ‘tour-operadors’ de Rússia s’anuncien i s’han ofert recepcions a executius d’agències de viatge del país. El terreny es prepara i es cultiva perquè l’any que ve, hi repeteixin! Amb l’alcaldessa de la ciutat, Montserrat Candini hi hem conversat. Continua llegint…

Els marxants del mercat no sedentari de Calella mantindran els 50 centímetres entre parades

Les ratlles grogues dibuixades a terra no respecten els 50cm entre parada i parada (Calella, Alt Maresme). Foto: carlespascual.cat

L’Ajuntament de Calella està acabant de redactar el nou reglament per al mercat no sedentari que, cada dissabte, s’ubica a l’aparcament de zona blava del carrer Sant Joan, a tocar de la carretera. Una de les primeres accions que s’ha dut a terme és la d’ordenar l’espai que ocupen cadascun dels llocs de venda. Per això, s’han pintat a terra en color groc, unes ratlles que delimiten els metres quadrats que cada marxant té contractats. Cada parada té el seu número i es demana també als propietaris que exhibeixin, en un lloc visible, el seu carnet de paradista. S’han trobat, però, que no s’ha tingut en compte que els punts de venda han d’estar separats l’un de l’altre, per un passadís de 50 centímetres, com fins ara s’havia fet.

Aquesta distància queda especificada en la proposta d’ordenança tipus de la Generalitat de Catalunya que, en la seva pàgina 294, diu “entre cada lloc de venda hi haurà d’haver una distància de separació de mig metre sense cap utilització”. Continua llegint…

1 6 7 8 9 10 32  Scroll to top