La Challenge Costa de Barcelona-Maresme té una transició complicada per als nous gestors que es fan càrrec de la seva direcció. L’empresa que va gestionar-ne la primera edició, Evolution Race 2010, SL, queda desautoritzada per seguir al capdavant després que el Consell Comarcal del Maresme presenta una querella contra el seu director, Roberto Mondéjar. Se l’acusa d’haver incomplert el conveni signat amb l’ens comarcal i amb l’Ajuntament de Calella. Tot i que, l’empresa mare situada a Alemanya rescindeix el contracte, des d’Evolution Race es continuen permetent les inscripcions per a les futures edicions de la prova. Finalment, un jutge legitima l’empresa Triatló Spain com a nou organitzador i obliga els antics gestors a retornar els diners de totes les inscripcions que s’havien fet (uns 900 atletes es veuen afectats). Però Evolution Race es declara insolvent i diu que no disposa dels diners que ja ha cobrat per les inscripcions. Els organitzadors de la Challenge assumeixen aquesta despesa, però no poden retornar els diners als atletes que han decidit renunciar a córrer.

Agustí Pérez. Organitzador de la Challenge. Foto: Carles Pascual

AGUSTÍ PÉREZ CAPDEVILA. DIRECTOR DE CURSA DE LA CHALLENGE COSTA DE BARCELONA-MARESME

“Tenim un contracte indefinit. No hi ha intenció de marxar de Calella”

La salut esportiva de la Challenge està a un molt alt nivell, podem dir el mateix de la salut econòmica?
La prova esportiva, a nivell d’inscripcions, està funcionant molt bé i tot el que oferim ha arrelat molt a la comarca i a nivell internacional, però com la resta de ciutadans, de curses i empreses, ens haurem d’estrènyer el cinturó, però, seguirem organitzant un esdeveniment com Déu mana.

Aquesta és una prova que comparteix finançament públic amb finançament privat. El privat còrre a càrrec de l’organitzador, que ha de trobar espònsors. El públic ha arribat per a l’edició d’enguany?
Ens han comentat que la Diputació de Barcelona sí que seguirà col.laborant, però, de moment, estem encara a l’expectativa de si la Secretaria General de l’Esport i el Consejo Superior de Deportes segueixen col.laborant. Estem a l’expectativa, no hi ha res tancat.

La situació és tant crítica com per dir que pot perillar el futur de la Challenge?
L’esperança és l’últim que es perd i ens hem de reinventar com tothom està fent i intentar buscar el finançament d’on sigui i que les institucions facin aquest petit esforç per seguir mantenint la viabilitat d’aquesta cursa.

Parles de reinventar-te, el més ideal seria dir: no necessito els vostres diners, sóc autosuficient, m’autofinancio. Seria utòpic, dir això?
Bé, una mica sí,  perquè tothom a nivell de subvencions va de baixada i ara el que toca és fer una prova estable a nivell econòmic, no tirar la casa per la finestra i ser eficients.

Quin és el pressupost per organitzar la Half, que tindrem d’aquí a uns dies i la Challenge, la gran?
Bé, aproximadament, podem parlar que un Half pot arribar a 400MIL euros de cost real. La gent es creu que aquests curses se substenten per sí soles i recordem que el cost més elevat que té és el del tall viari, pel qual es fa un esforç extraordinari des de l’organització i les institucions. Pagament de les autopistes, lliurament de tiquets, el conificat de tot el circuit per l’N-II, les tanques que es posen als municipis,… costos molt elevats i que identifiquen molt aquesta cursa. La inversió que es fa pel triatleta i que, realment tingui una prova d’alt nivell, que és la garantia de marca que és Challenge.

Però fa l’efecte que no tothom s’ho mira de la mateixa manera, perquè el pastís gros se l’enduu Calella com a organitzadora de la prova i la visió dels altres Ajuntaments no és la mateixa.
Em quedaria, sobretot amb el nom de la cursa, Challenge Costa de Barcelona-Maresme. No és Challenge-Calella. I sense fugir d’estudi, sabem que poc a poc també estem fent coses perquè s’integrin totes les poblacions.

Com està el tema contractual de cara al futur?
A nivell contractual, l’empresa té un contracte que podríem dir indefinit amb l’empresa mare de Challenge a Alemanya. Així ho va expressar en el seu moment el Felix Walchshöfer (conseller delegat del Team Challenge), que estaven molt contents amb nosaltres i així serà. Farem tot el que calgui perque aquest esdeveniment segueixi aquí a Calella.

Però el contracte indefinit implica que Calella en continuarà sent la seu durant molt de temps?
No hi ha una altra seu ni cap intenció de l’organització de marxar de Calella. Hi ha intenció per totes les parts de seguir i això és també la intenció de l’esdeveniment. Estem molt còmodes aquí treballant frec a frec amb les administracions i no veiem cap possibilitat de marxar.

La prova de referència és la de Roth a Alemanya. Es pot imitar en algun sentit per aconseguir que tingui el seu èxit, no ja a nivell d’implicació social, sinó per exportar el seu model organitzatiu? O les condicions són tant diferents que és inviable?
El que és l’esperit sí que l’intentem portar. Tractar bé el triatleta, cuidar-lo, mimar-lo, però hi ha coses que seran inviables. Estem parlant que a Alemanya i els països de l’Est tenen una cultura esportiva impressionant. Aporten 100mil espectadors el dia de la cursa. Roth és una població a 40 quilòmetres de Nuremberg, que no té infraestructura hotelera. En canvi, aquí és una zona hotelera que funciona tot l’any. I les distàncies per veure la cursa són totalment diferents. Hi ha 10 quilòmetres entre l’arribada i la zona de transició. 10 quilòmetres més amb la sortida de la natació… És molt diferent el concepte, però volem portar el seu esperit, tot i que donant-li el nostre toc, mediterrani, llatí. Aquest calor que donem els catalans.

I a nivell econòmic tenen els mateixos problemes?
Doncs sí, hem de dir que la globalitat arriba a tot arreu. Tot i que són alemanys, fa un any els va caure el màxim patrocinador que era Keller i es van quedar sense un subvenció d’uns 300mil euros. També s’ha de dir que és una prova que porta 28 anys. És un tema molt identitari on la gent està molt involucrada i crec que a poc, a poc, aquí també hi ha inputs que això podria ser així. El Tema Calella n’és un. Un club que amb menys de 3 anys ja té 150 triatletes federats i corrent curses per tot el món. Hi ha un gran gruix de voluntariat i de gent que ja espera en candeletes quan arriba el Challenge.

Roth és la referència, ells van obrir el camí. Què se’n diu de Calella quan surts fora? Com està posicionada?
A nivell europeu té una consideració molt i molt important perquè és una cursa amb uns circuits idonis, sobretot per debutar i fer bones marques. Són circuits planers, la climatologia és excel.lent i ens posen pels núvols a nivell organitzatiu. Som tant importants com Niça i l’únic que ens falta és la tradició dels anys.

Potser el que caldria per donar-li més difusió és implicar més els mitjans de comunicació i suposo que això també s’aconsegueix en la mesura que l’orgnització sigui capaç de portar els millors triatletes.
No només és portar noms. A la prova de l’octubre, mai podrem portar els millors top ten perquè coincideix amb Hawaï, però bé, ja ens vam situar com a alternativa a aquesta cursa. Tenim la llavor, l’hem d’anar regant. Ja sortim a Teledeporte, sortirem a Esport 3, a Canal Plus França. Aquest any inclourem per primer cop la retransmissió online amb càmeres fixes tant a la sortida, a les transicions i a l’arribada i jo crec que tot suma.

És a dir, la cursa es podrà seguir segon a segon, amb les classificacions puntuals de cada moment tant per als professionals com per als amateurs.
Estem en aquest procés. Aquestes petites introduccions, a vegades, la gent es creu que són molt fàcils, però a nivell tecnològic té un cost molt elevat, també en infraestructura. Hem contactat amb una empresa que es veu capaç de tenir un ample de banda de consum tant elevat. L’any passat, a la Challenge, ja vam tenir aquell dia i sense transmetre res, més de 50mil visites al web. Si ara emetem imatges, el consum d’ample de banda serà molt gran i hem de posar tots els mitjans perquè això funcioni bé.