400 vegades gràcies!!! | Carles Pascual

No puc ser objectiu en el meu relat. Em deixaré portar per algunes de les emocions que circularan ja per sempre més al meu interior. Ens vam sentir molt estimats. Les mostres de suport, les abraçades, els aplaudiments, els petons finals són un record inesborrable. Dels amics, dels familiars, dels coneguts i de gent que ahir vaig veure per primera vegada i que també es va apropar a felicitar-nos. Una de les coses que més m’ha frapat és sentir “ens heu arribat i ens heu tocat el cor”. Ens sentim feliços de compartir llàgrimes d’alegria. És la millor recompensa que podíem rebre, després de 4 mesos, durs, de feina. La vostra resposta.

Des de dalt de l’escenari, la imatge era indescriptible. El temps la posarà en valor. Ahir, la vam quantificar numèricament quan l’Arcadi li diu a en Xavi, ja podeu dir que en són “400 persones”. Ens vam trobar allà dalt, quatre amics, senzills, normals, tractats com a herois. I això, no té preu. Us ben asseguro que és un procés que cal pair-lo amb calma. Assaborir-lo, perquè mai s’acabi. Pensant també que, amb aquest equip, se’ns obren moltes possibilitats de present. El futur arriba sol. En Quim Fàbregas, a qui tant devem, és el nostre guia. El nostre savi, com ahir, i de forma espontània vaig batejar-lo. I sé, sabem, que el seu cap, que no para de crear, ja està dissenyant el pròxim viatge que farem plegats. Saps Quim, que les maletes les tenim a punt, i que ja estem ‘Benin’.