El PSC de Calella inicia l’etapa posterior a Josep Maria Juhé. L’exalcalde [2007-2011] i regidor els últims quatre anys deixa l’agrupació local i també el partit. La setmana que ve assistirà al seu últim ple i ja no hi serà en el de constitució que ha de proclamar Montserrat Candini alcaldessa de la ciutat, fixat per al 13 del mateix mes. Per recuperar-se de la patacada electoral, els socialistes han baixat de 5 a 2 regidors en aquestes municipals, el partit manté la confiança en Joan Torrent com a primer secretari de l’agrupació local, i recupera Josep Torres. Torna a l’ajuntament, ara com a número 1, després que ja va ocupar la regidoria d’urbanisme fa uns anys.

La ideologia per sobre de les persones
Juhé deixa el partit, on ha militat des de l’any 2001. En la decisió hi han pesat factors personals, la desafecció amb la política, però també, el fet d’alinear-se amb el sector més catalanista del PSC i topar amb la tesi federalista defensada per la direcció de l’agrupació. El distanciament a nivell local s’havia fet cada vegada més patent a mida que el procés sobiranista a Catalunya avançava. Allunyant-se dels seus companys en alguns actes en què ell, a títol personal i sense representar el partit, va decidir implicar-s’hi. Juhé va ser present a la convocatòria de la via catalana, en què es va encerclar el Far de Calella i les Torretes. I també, a la recepció que es va fer a Calella, a la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell. A més, va ser un dels integrants de les converses inicials del ‘Pacte calellenc pel Dret a Decidir‘, del qual el PSC va desmarcar-se un cop Juhé va passar a tenir unes responsabilitats diferents al partit.

L’últim oferiment
Tot i la discrepància ideològica i, segurament, preveient ja la davallada electoral, Josep Torres va fer un últim acostament a Juhé perquè s’hi tornés a presentar. Però la decisió estava presa de feia molt de temps i Juhé no va fer marxa enrere. La mateixa nit electoral, Torres es va sincerar a infocalella

Josep Maria Juhé ha concedit a aquest portal la primera entrevista després de les municipals. Punt i final al partit dels socialistes, punt i seguit a la política.

Sorprès per aquestes paraules de Josep Torres?
Primer de tot, agrair-les. Demostren que hi ha una bona relació i una estima per la feina que hem fet. I en segon lloc, he de recordar que fa dos anys que vaig prendre la decisió de no tornar-me a presentar i de buscar una vessant política diferent. Jo ja no em veig en un partit polític i sí col·laborant en temes de ciutat des de la societat civil. No contemplo tornar-me a presentar… en aquests moments.

Què denota que el número 1 del partit digui “en Juhé és millor candidat que jo”?
Denota la humilitat del Pepe Torres, una persona cordial en el tracte. I deu valorar que sóc un bon candidat…

Però no és un símptoma de feblesa?
No, no, és un símptoma del seny que té. Però ja no és el que toca parlar avui, això ja ha passat i el PSC haurà de buscar el seus camins i jo no m’hi veig.

Algú altre ha picat a la teva porta sabent que quedaves lliure?
No, tothom m’ha respectat la meva decisió. I potser sí que hi hauria algú que hauria estat content que anés a les seves llistes i ho agraeixo…

Iniciativa, per exemple?
Pot ser, … segurament o possiblement, però diríem que ja no he entrat mai a parlar d’això perquè jo he estat molt ferm en el que vaig dir i ho he complert. No em volia tornar a presentar per cap partit polític. Volia tenir un temps per preparar temes més espirituals i personals. És un món que vull enfortir però sense deixar mai la política, que m’apassiona. Però des de les seves múltiples vessants, la vinculada a la gestió de govern i la lligada a la societat civil.

I aquesta última no la deixaré. De fet, encara m’he involucrat en més coses. I sí d’aquí a uns anys em torno a interessar per la gestió de govern, ja seria des d’unes altres coordenades, segur.

Ara et veuries més aprop de les maneres de fer de la CUP o d’Iniciativa?
És possible que em senti millor amb aquests partits disposats a dels moviments socials de base. Però m’hi veig més en moviments disposats a crear ciutat i establir acords entre persones molt diferents, però que tinguin en comú la voluntat de millorar la gestió social.

Tu vas iniciar un projecte de debat social obert a tothom. En quin punt es troba?
Aquest projecte anava lliga al PSC i no va reeixir. Però no desestimo la possibilitat de tornar-ho a fer, però fora d’un partit. M’hi trobaria còmode. La meva passió per dissenyar ciutat no s’acaba ni ara, ni aquí.

Quin futur li espera al PSC? Fa l’efecte que no hi ha renovació quan la ‘vella guàrdia’ segueix al capdavant.
Vull diferenciar la renovació de la qualitat d’aquestes persones [Joan Torrent i Josep Torres], el que passa és que és cert, els partits han de xuclar de la societat civil i aquesta és una de les dificultats que té el partit socialista a la nostra ciutat. I que no es correspon amb la tasca que ha fet el PSC per Calella. No s’ha traduït en una penetració en el teixit social de la ciutat.

I qui ha xuclat els 3 regidors que el partit ha perdut amb la teva sortida?
No ho sé, crec que hi ha hagut molt de vot que ha corregut. Probablement un dels vots que m’havien votat a mi, han anat a Convergència, cosa que algú pot pensar que no, però jo crec que sí. Segur que també, una part, ha anat a parar a Esquerra Republicana, potser la part més important. Una altra a Iniciativa, possiblement també a la CUP. Però alhora hi ha hagut elements no previstos com l’augment de la participació ciutadana del vot jove que ha anat als partits d’esquerres. És positiu que no hi hagi majories absolutes a Calella.

Sempre he dit que el pacte estratègic amb el PSC s’havia fet també amb vistes a aquestes eleccions. Amb l’escenari que es genera veus un oferiment de CiU als socialistes per entrar a govern?
El pacte volia buscar la diversitat econòmica de Calella, fonamentalment. Jo hi veig un dels debats del pròxim mandat per generar un ampli consens. Si hi haurà un oferiment, aquí ja no hi arribo. Et puc dir que el millor seria que aquests temes s’abordessin d’una manera transversal. Això implica que un grup entri al govern per enfortir aquests passos? Doncs crec que es pot fer sense necessitat d’entrar-hi. Com més obert estigui aquest debat, millor.

Fa uns mesos vas deixar obert un interrogant, la teva baixa del partit. Has entregat el carnet dels socialistes?
No ho he fet encara, ho faré quan acabi el mandat.

Quan vas prendre possessió del càrrec com a alcalde, vas dir: “Hem de continuar treballant perquè Calella sigui de les persones, de les que hi han nascut i de les que hi han decidit viure.” Podem dir que s’ha aconseguit?
Bé, cada cop més. I és curiós perquè és un dels aspectes del que estic més content en la meva trajectòria a l’Ajuntament. A mi em saluda absolutament tothom i rebo moltes abraçades de gent de la immigració. Hi col·laboro amb classes de català amb Càritas. I crec que tot això em retorna.

El teu mandat, però, va començar amb tibantor per com vas arribar a l’alcaldia. Crec recordar que Montserrat Candini et va negar la salutació
Ja ha passat a la història tot això. Són detalls que formen part de les circumstàncies del moment. Hi havia tensió i jo vaig decidir que això no havia de comptar en la meva acció de govern. Vaig intentar obrir vies de diàleg amb la Montserrat Candini valorant que era el partit que va treure més vots a les eleccions i em puc haver equivocat en coses, però en el tracte humà sempre he estat cordial.

Tu t’has acomiadat d’ella?
Encara no, perquè encara queda un ple i l’aprovació de les actes. Ja ho faré.

Recordo que tu l’anomenaves com a “regidora en cap de l’oposició”. Creus que actualment hi ha algú que ocupi aquest paper al consistori?
No ho sé, les paraules, a vegades no fan el fet. I crec que el més important és que, sobretot a l’hora de parlar de pressupostos, hi ha hagut una voluntat negociadora per part de CiU i no m’estaré de dir-ho. Ha estat una de les coses positives d’aquest últim mandat. I això va molt més enllà de sí hi ha un cap de l’oposició o no.

Mirant enrere, amb què et quedes de la teva etapa com a alcalde i els quatre últims anys de regidor?
Amb la cordialitat d’una immensa quantitat de la gent de Calella cap a la meva persona. I això ha fet que, fins al mateix dia de les eleccions, hi hagués gent que em deia: “Per què no et tornes a presentar?”. Més enllà de la política et queda aquesta relació humana.

En què t’has equivocat?
Bé, hi ha una cosa que em sap greu no haver resolt que és l’escola Salicrú. Suposo que en una conjuntura en què teníem moltes responsabilitats no vaig trobar l’espai necessari per collar en aquest tema.

Després d’escoltar-te, podem dir que la porta de la política l’ajustes, però no la tanques?
No la tanco, no la tanco. M’agrada la política. Jo he corregut davant dels grisos. He estat en els primers moviments estudiantils a Calella a favor de la democràcia. I en aquest pensament hi estaré sempre, però remarcant que hi ha moltes maneres de participar-hi.

ÀUDIO DE L’ENTREVISTA