La calaixera d’en Mastegamosques ja es pot regirar

La calaixera, amb en Mastegamosques

L’exposició ‘La calaixera d’en Mastegamosques‘ ha quedat ja oberta al públic des d’aquest dimecres, a la primera planta de l’Ajuntament Vell de Calella. S’inicia així el compte enrere de cara a la inauguració, aquest divendres de Calella, Ciutat Gegantera 2013. En Mastegamosques és el capgrós calellenc, autòcton de la nostra població, i que data del 1935. Es caracteritza per les seves singulars pigues i berrugues. La inauguració ha tingut dos amfitrions de luxe, la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals i en Jan Grau, un dels estudiosos del món geganter més reconegut a Catalunya i especialista en cultura popular i tradicional. De fet, d’ell va ser la idea de qualificar l’exposició de calaixera. Juga aquest paper de ‘remenar i guardar’. En aquest cas en la història de la Colla Gegantera de Calella.

L’exposició compta amb els bustos dels gegants, Bernat i Elisenda, del 1961 i la figura de La Llopa, del 1982. A més, d’un recull fotogràfic i un taller dedicat a la creació de figures artesanes úniques, que inclouen una reproducció dels nostres gegants, en Quirze i la Minerva (obra de l’espai creatiu IAKARE).

El tamborí i el flabiol

Una de les joies trobades a la calaixera és un flabiol i un tamborí que daten de l’any 1921. Se li atribueix a una persona, d’Arenys de Munt, que podria provenir de la família Roig del carrer Vell de la població. Tot i que aquest és un fet que no està contrastat. A l’època, era una persona molt reclamada a les Festes Majors i se’l coneixia amb el sobrenom del ‘Nan del flabiol’.

Debat geganter
Calella comença a viure de ple la cita gegantera. A l’acte d’aquest dimecres, al Pati del Museu Arxiu, els protocols de les colles geganteres han estat presents. Uns protocols que fan que, per exemple, perquè els Gegants de la Ciutat siguin a Calella i mostrin el seu ball, hagi estat necessari un acord polític.

 

Hi ha d’altres colles que, per una decisió aprovada al Ple municipal, no deixen mai el seu municipi i només surten en comptades ocasions. Jan Grau, l’especialista en cultura popular, els defensa[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/CG2013-Jan-Grau.mp3|titles=Jan Grau “el patrimoni s’ha d’administrar”]

La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals destaca la feina que fan els gegants per cohesionar el territori i per projectar al món la imatge de Catalunya a través de la seva cultura popular. Es calcula que al nostre país hi ha uns 4.000 gegants i uns 15.000 capgrossos[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/CG2013-Muriel-Casals.mp3|titles=Muriel Casals “és una manera de projectar-nos al món”]

Share

El futur de Salva Puig podria estar lligat a l’UEH Calella

Salva Puig (33 anys, Montcada i Reixac). Fins al 30 de juny, és jugador del Tolosa, de la primera francesa d’handbol. Fa dos anys que s’hi està i ens reconeix que, gràcies a l’idioma, l’adaptació no ha estat tant difícil com en la seva etapa a Alemanya (Goppingen). També perquè té de company a Jerôme Fernàndez, amb qui va coincidir al Barça. Actualment s’està recuperant d’una greu lesió del trencament del lligament encreuat anterior del genoll esquerre. Es va trencar el mes de març. La recuperació la fa a França, amb el fisioterapèuta del club. En Salva Puig viu a Calella des del 2000. I per parlar amb nosaltres ens demana una única cosa: un banc del Passeig Manuel Puigverd, en què toqui el sol. Diu que, a Tolosa, el clima és més continental i el troba a faltar.

Salva Puig medita el seu futur. A hores d’ara, no descarta cap opció.

La continuïtat, la retirada i tampoc la d’integrar-se a l’estructura tècnica de la Unió Esportiva Handbol Calella. De fet, ens explica que “les coses van pel bon camí”.

Com et trobes?
Bé, tot i que aquesta és una lesió greu. L’operació va anar bé, però la recuperació és llarga. De 6 a 8 mesos i amb la incertesa de com em quedarà el genoll i si podré tornar a jugar a un nivell alt o si, finalment, el genoll dirà prou.

La lesió t’ha fet replantejar el teu futur?
Tinc 33 anys, porto una carrera bastant llarga i la lesió et fa replantejar coses. A més, la situació de l’handbol en general i també l’espanyol no és gaire positiva. Estic reflexionant, però no he prés una decisió en ferm. Prefereixo deixar córrer una mica de temps. Pensar-ho amb calma i quan sigui l’hora d’anunciar el meu futur, ho faré.

Tu ara estàs sense equip?
Sí, acabo el 30 de juny. I no tinc equip.

No és la millor posició per buscar un altre equip
No. Està clar que un club vol jugadors que puguin rendir immediatament. Jo estic lesionat i és complicat trobar-ne algun que t’ofereixi un contracte sense saber com respondrà el genoll. La recuperació, com a mínim, són 6 mesos. S’ha d’esperar una miqueta.

Notes que vas avançant?
Són progressos molt petits. Un dia deixes les crosses. Un altre, comences a caminar. El genoll comença a desinflamar-se. Ja estic fent una mica de bicicleta estàtica. Petites coses que, per arribar a jugar en un esport d’alt nivell, amb molts canvis de direcció, salts, contactes… queda molt encara. Els metges diuen de 6 a 8 mesos, n’he passat un. No em vull fixar una data concreta. El més important és que el genoll quedi bé. Si puc continuar jugant a handbol bé, i sinó, doncs la vida té moltes més coses que l’esport d’alt nivell.

Aquí a Calella, hi ha una bona base d’handbol. T’hi veus algun dia entrenant o assessorant la UEH Calella?
La meva intenció és que tot el que he après, transmetre-ho a nens o no tan nens. I que puguin servir-se de la meva experiència. En aquest sentit, em faria il.lusió.

Si t’escolten, demà mateix firmes
Sí, hem de parlar. S’han de discutir coses, però conec a la gent del club. Hem parlat informalment i ells estan il.lusionats en què algun dia puguin comptar amb la meva ajuda i jo penso que Calella és un lloc amb tradició esportiva a l’handbol i en d’altres esports. Si algú vol comptar amb mí, jo estaré encantat de poder ajudar.

És a dir, el dia que deixis l’handbol podem assegurar al 100% que hi col.laboraràs?
No m’agrada assegurar-ho al 100%, però crec que les coses van pel bon camí. I si ells volen que jo hi sigui, i a mí també m’agradaria ajudar, penso que la resposta pot ser sí.

S’estan definint coses?
Sí, però és un moment en què he de reflexionar cap a on va el meu futur. La decisió més important passa per si continuo jugant al més alt nivell o és un final de carrera i un començament d’una nova etapa. No em vull marcar un dia de dir, avui he de prendre una decisió. Prefereixo deixar passar un o dos mesos, quan estigui ja instal.lat definitivament aquí a Calella, i prendre la decisió final.

ÀUDIO DE L’ENTREVISTA
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/Entrevista-Salva-Puig.mp3|titles=Entrevista Salva Puig]

Share

Els gegants de Sant Celoni a peu pel Montnegre, per banyar-se a Calella

Na Maria del Puig s'ha atrevit també amb la Marató de Barcelona d'aquest any. Foto: Colla de Geganters de Sant Celoni

Com Calella, Sant Celoni també ha estat Ciutat Gegantera. Va ser l’any 1989. Però aquesta no és la fita més important a la història de la Colla de Geganters del Vallès Oriental. Fruit d’una manera molt particular d’entendre el món genganter, han establert una simbiosi que s’acobla a la perfecció entre la natura i els seus gegants: en Martí i na Maria del Puig. Ella, la geganta, ha pujat al Puigmal, al Montseny i al Canigó. Ella és trempada i els geganters celonins, encara més. No és fàcil fer el cim amb un pes al damunt, que volta els 45 quilos.

Al Canigó, en Martí i na Maria, també s'hi han deixat veure

Amb Calella han adquirit un nou compromís: venir a peu a través del Montnegre. En total uns 26 quilòmetres, amb un desnivell d’uns 800 metres. Per això, sortiran dissabte dia 11 de maig a les cinc del matí. I calculen que arribaran a les 12 del migdia, a punt per fer una bona remullada a la platja, coincidint amb la Banyada gegantera que es farà a la Platja Gran (davant del pas a nivell). Es banyaran, els geganters i els gegants, perquè a la ‘passejada’ també s’hi ha apuntat en Martí, el gegant.

En Jordi Deumal, el cap de Colla, ens explica que havien pensat de fer-los un banyador, però que finalment han desistit per la feina que comporta[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/CG2013-Sant-Celoni-Jordi-Deumal-a-aigua.mp3|titles=Jordi Deumal “els gegants vindran sense faldilles”]

Fent el peregrinatge

Per portar-los millor, han dissenyat uns cavallets d’alumini que substitueixen els tradicionals de fusta i que faciliten l’entrada i la sortida del geganter en els relleus. A la geganta, també li va el córrer. Han completat dues voltes al Circuit de Catalunya. Han participat, a l’última Marató de Barcelona, a diferents edicions de la Cursa del Corte Inglés i també, a la Cursa contra la Fam. En aquesta última, la policia, no confiava gaire en les seves possibilitats per completar la prova[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/CG2013-Sant-Celoni-Jordi-Deumal-cursa-fam.mp3|titles=Jordi Deumal “la policia ens deia, aparten los muñecos”]

Entre les seves fites, també hi compten els 150 últims quilòmetres del Camí de Sant Jaume, a Galícia, en 6 dies. El van fer 12 geganters i els 2 gegants.

Share

L’acord polític evita la validació de les firmes de la IP del Salicrú

La unanimitat de les forces polítiques representades a l’Ajuntament de Calella, CiU (equip de govern), ERC, PSC i PP permetrà entrar una moció que recull l’esperit de la iniciativa popular impulsada per l’AMPA de l’escola Salicrú i que serà debatuda en el Ple extraordinari del 9 de maig (19.30h). La IP té com a objectiu que el ple debati la futura ubicació de l’escola a la Fàbrica Llobet-Guri.

Els pares i mares de l’escola han recollit 794 signatures que, finalment, no caldrà validar per l’acord polític que “respecta i trasllada al ple” les argumentacions de l’AMPA. D’aquesta manera, s’acaba amb el topall legal del ROM, el Reglament Orgànic Municipal, sobre el significat de la frase següent “les signatures hauran de ser legalitzades davant notari, o el secretari de l’Ajuntament”. Un fet que, segons algunes observacions, podria implicar la seva validació de forma presencial davant la persona autoritzada o bé, pagant davant notari. L’alcaldessa, Montserrat Candini (CiU) confirma a aquest portal l’acord unànim per entrar la moció[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/Ple-AMPA-Candini-validacio.mp3|titles=Montserrat Candini “la millor manera de validar-les és assumint l’esperit de l’IP”]La moció s’entrarà, gràcies a l’acord polític. No es preveu que passi el mateix, a l’hora de debatre el text de la moció. Candini ha sortit al pas d’algunes opinions que insinuen que l’equip de govern hauria mogut els fils de l’AMPA, en totes les actuacions que han dut a terme per reclamar l’escola a la Fàbrica Llobet-Guri (la ubicació defensada des d’un primer moment per Convergència i Unió i oposada a la proposta del PSC, als terrenys de Joan Corominas)

[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/Ple-AMPA-Candini-JBarri.mp3|titles=Montserrat Candini “no hi entraré, és un tacticisme polític”]Pròximament, l’AMPA obrirà una via de comunicació amb els pares de l’escola en què es presentarà el projecte de disseny, distribució i interiorisme treballat pel dissenyador local Joan Villaret, per a ubicar l’escola a la Fàbrica Llobet-Guri. L’objectiu és que, entre tots, el puguin debatre i proposar-ne alternatives. Cal dir que, aquesta no és la proposta definitiva.

ARTICLE RELACIONAT
Un Ple extraordinari per debatre la ubicació de la nova escola Salicrú

Share

Dani Aranda, el repte de completar un ironman descalç: corrent i en bici

Dani Aranda, membre del Team Calella, reconeix que córrer descalç li fa “una mica de vergonya”. I per això, ho fa de nit. Bàsicament perquè no el veu ningú. Afirma que se sent “estrany”. Més d’un diu que l’han vist pujar a la Creu de Canet, un cop acabades les seves 11 hores de jornada laboral al Frankfurt que regenta. Ha completat l’última Marató de Barcelona amb una marca de 3 hores, 48 minuts, 51 segons. De jove, era un prometedor atleta. Ho va deixar. Ara, als 40 anys, hi busca nous reptes. Ha corregut i ha acabat dues vegades la Challenge Costa de Barcelona-Maresme. Ara, la vol fer descalç, la cursa a peu (42,195 metres) i també la bicicleta (180 quilòmetres). En Dani és de Canet de Mar. És un dels històrics del Team Calella.

 

Després de fer la Marató de Barcelona 2013

I perquè, descalç?
Busco una motivació. Necessito reptes i coses complicades. Vaig llegir que un home gran corria una marató descalç i vaig pensar: en seré capaç? És una sensació diferent, el córrer també. Sóc un ultrafondista. Fa un any i mig vaig fer 200 quilòmetres al Passeig de Calella, en 20 hores i 40 minuts. Però ha arribat un moment, que ni això em motiva. El més complicat és la tensió, l’estrés que tens quan corres descalç.

Perquè?
Per la por a fer-te mal. A trobar-te una xinxeta, un vidre… i aquest estrés et consumeix molta energia.

És a dir, estàs sempre pendent d’on trepitges?
Sí, no pots ni aixecar el cap per saludar els companys que t’han vingut a animar. Al principi, el dolor del peu és constant fins que no t’adaptes a la superfície per on trepitges. És constant, però arriba un moment, suposo que ja mental, en què el dolor ja no avança més, encara que et facis mal. Et tallis o tinguis butllofes. El problema és quan acabes. Un cop relaxat, el dolor puja molt. S’inflama tota la planta del peu dels cops constants durant tota la prova i ja no pots ni caminar. Vas de quatre potes a buscar les sabatilles.

El peu queda destrossat. Hem vist imatges teves de pell aixecada i la planta en carn viva.
Sí, però quan vaig acabar la Marató de Barcelona, vaig agafar un drap i el vaig untar en alcohol i me’l vaig passar per tota la planta, també entre els dits, i no vaig notar res. Això vol dir que estava inflamat, però que no em vaig fer cap ferida.

Quan trigues a recuperar després d’un esforç tan brutal com el de la Marató?
Al dia següent. El que sí que trigues un parell de dies més, és en la recuperació muscular, perque la trepitjada és totalment diferent. Normalment, el 90 per cent dels corredors, ho fem entrant amb el taló. Descalç, el taló queda eliminat i corres amb la mitja planta del peu. Això fa que els bessons es carreguin molt.

Tu ja has fet la Challenge, la de llarga distància. T’apuntes a la mitja del 19 de maig?
No la faré, perquè no estic preparat. La podria fer amb sabatilles, però aquest no és el meu objectiu. Ara m’estic preparant per fer la de llarga distància a Calella, i descalç. El córrer i la bicicleta, també. Aquest sí que serà un repte important. No conec a ningú que ho hagi fet o intentat.

I la bici, quina diferència notes entre posar el peu descalç a terra i a sobre del pedal?
El més complicat és que no tens cap subjecció del peu al pedal. És una pedalada molt agressiva, amb molta força física. No pots ajudar-te per fer la ‘roda’ a la bicicleta. La rotació no és perfecta.

Una cosa segura que tens és que a la transició, no perdràs temps
Això segur!!!

ÀUDIO DE L’ENTREVISTA[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/04/Entrev.-Dani-Aranda.mp3|titles=Entrevista a Dani Aranda, atleta del Team Calella]

Share
1 … 36 37 38 39 40 … 72  Scroll to top