L’empresa Gallostra S.A. presenta concurs de creditors

Un dels torns de guàrdia que es fan a les portes de la fàbrica. Foto: carlespascual.cat

Aquest dimecres els 126 treballadors de l’empresa es reuniran en assemblea per saber les condicions de la intervenció concursal i decidir si aixequen la vaga que mantenen des de fa una setmana. No es descarta que la viabilitat de Gallostra S.A, passi per un acomiadament de personal, que podria ser significatiu. Amb més de 150 anys d’història, la fàbrica de mitjons i leotards ha tingut sempre una gran vinculació a Calella. La seva primera seu, abans del trasllat a Pineda, va estar situada a la confluència del carrer Bruguera amb Raval. És per això que se’n veurien afectades un nombre important de famílies calellenques. Aquests dies, els treballadors s’han organitzat en torns de quatre hores per fer guàrdia a les portes de la companyia i evitar així que els propietaris s’enduguin el gènere i la maquinària que hi ha a les naus. Segons diuen els treballadors, és l’única garantia que tenen ara de poder cobrar els sous que se’ls deu des del mes de juliol. Són ja tres mesos sense ingressos que s’acumulen a uns endarreriments en l’actualització de l’IPC. Aquest dimarts, els treballadors han estat rebuts per l’alcalde de Pineda, Xavier Amor que ha posat a la seva disposició els recursos de què disposa el consistori (línies de crèdit en condicions avantatjoses per obrir nous negocis).

Calellencs afectats per la situació de Gallostra S.A.

RAMÓN FREIXES. 26 anys a l’empresa. Perquè fan torns?
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/Gallostra-Ramon-Freixes.mp3|titles=Gallostra, SA Declaració de Ramon Freixes]
ROSARIO MONTAÑO. 34 anys a l’empresa. Quina és la seva situació?
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/Gallostra-Rosario-Montano.mp3|titles=Gallostra, S.A. Declaració de Rosario Montaño]
RAÜL SANROMÁN. 13 anys a l’empresa. No arriba a finals de mes.
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/Gallostra-Raul-Sanroman.mp3|titles=Gallostra, S.A. Declaració de Raül Sanromán]
JOSEP BARRI. 9 anys a l’empresa. Fa mesos que no cobrem.
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/Gallostra-Josep-Barri.mp3|titles=Gallostra, S.A. Declaració de Josep Barri]

Share

Miquel Campoy (PP): “no li dono cap importància a parlar un idioma o un altre”

En ple debat sobre la moció que va acabar declarant Calella, “territori català, lliure i sobirà”, el màxim responsable del Partit Popular a Calella, l’empresari Miquel Campoy va deixar anar “jo no tinc cap problema en parlar català al ple, però potser, a partir d’ara, em plantejo canviar“. La seva frase va provocar la reacció del públic assistent a la sala de plens, entre el qual diferents persones amb estelades i també una, amb una bandera espanyola. En unes declaracions a infocalella, Miquel Campoy, ha fet marxa enrere per matisar que ell se sent “molt còmode parlant el català” i que, “de moment, no penso canviar”. Reconeix que la frase en qüestió no estava meditada i que “em va sortir així, perquè arriba un moment que t’indignes una mica”. Recorda que ell sempre ha parlat en català als plens, tot i no ser el seu idioma matern. Però també assegura que, si l’entenguessin, no tindria cap problema a dirigir-se en anglès a la resta de regidors (afirma que a més del català i el castellà, també domina l’anglès i l’alemany). I conclou que “no seria res d’estrany, si un dia parlés en castellà al ple”.

ÀUDIO: Declaració de Miquel Campoy al Ple de l’Ajuntament de Calella
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/Territori-Miquel-Campoy-1.mp3|titles=Territori Miquel Campoy (1)]

Share

ERC consensua amb CiU un text que declararà Calella “territori català lliure i sobirà”

La declaració serà presentada conjuntament per les dues forces polítiques al Ple Municipal d’aquest dijous. La setmana passada Esquerra Republicana de Calella va entrar a registre la moció per declarar Calella “territori català lliure i sobirà”, seguint el camí iniciat per l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló (Osona) i a què, fins ara, s’hi han sumat 89 municipis d’arreu de Catalunya. El text ha calgut consensuar-lo, tot i que com ha explicat a infocalella la regidora d’ERC a Calella, Cristina Gómez, “s’ha modificat la lletra petita, però no l’esperit”. En el document que us presentem íntegrament “s’insta al Parlament de Catalunya a què s’avanci en un full de ruta clar cap a l’estat propi, prèvia celebració del referèndum pel dret a decidir”. A petició de Convergència i Unió, s’hi ha incorporat també un punt per donar suport a la Declaració del Parlament del passat 27 de setembre que defensa el dret del poble català a l’autodeterminació.

El Partit dels Socialistes de Calella s’abstindrà en la votació del document que se sotmetrà a l’aprovació del ple, perquè segons diu el seu màxim representant, Josep Maria Juhé, a aquest portal informatiu, “l’estat lliure i sobirà forma part de la il.lusió o d’una perspectiva de futur, però no pas del resultat d’una consulta popular”. Pel que fa a la sintonia del partit amb la línia expressada al text, Juhé recorda que “al PSC, ara per ara, no hi ha una sola opinió, tampoc a Calella”. El Partit Popular votarà en contra de la moció.

DOCUMENT: Calella, territori català lliure i sobirà (llegeix-lo)

Share

Miquel Blanchart i John Galindo, el seu millor Challenge a Calella

Miquel Blanchart, campió estatal de llarga distància. John Galindo, el millor del Team Calella. Foto: carlespascual.cat

En Miquel Blanchart, del Club Natació Sabadell, va ser el millor dels catalans al campionat estatal. Era la seva segona participació al Challenge Costa de Barcelona-Maresme, el primer però, que acaba (l’any passat es va retirar). I en John Galindo, del Team Calella, també va ser el millor dels nostres triatletes en categoria masculina, una vegada més. També segona participació a la prova de casa i amb una progressió excel.lent, rebaixant la seva marca en més de 40 minuts. Els dos van fer una molt bona triatló. En Miquel va fomentar el seu èxit a la marató, en què es va anar menjant tots els rivals que tenia pel davant després de la transició de la bicicleta al córrer. Va acabar el quart de la general. I en John, va preferir no malbaratar forces a l’aigua (va nedar per sota de la seva marca), per fer-se fort a la bicicleta i corrent. Un esforç que va pagar als últims quilòmetres. Els dos van tenir un bon final.

ÀUDIO: Miquel Blanchart “sé enganyar la ment i em vaig posant premis” (llegeix-lo i escolta’l)

ÀUDIO: John Galindo “sóc una persona molt nerviosa i aquest esport em dóna tranquil.litat” (llegeix-lo i escolta’l)

GALERIA FOTOGRÀFICA: Challenge Barcelona Costa-Maresme 2012

Share

Anna Rovira, en llarga distància també!

L'Anna arribant. Foto: Alfred Lieury

Va pagar la pena esperar! L’Anna Rovira ens tenia una última sorpresa guardada. El seu cos, castigat per les hores de competició i per un dolor al genoll, encara va treure forces de no se sap on per fer un últim esforç. Va deixar amb un pam de nas a les dues atletes que la precedien per la tercera plaça del podi del campionat estatal, i a tots els que l’esperàvem. En Joan Carles Castellà, el màxim responsable del Team Calella, anava informant: “ara va cinquena, però va forta; en 7 minuts la tenim aquí”. I la vam tenir, després de saber que,  com qui no vol la cosa, encara va accelerar per arribar tercera. Mentre esperava a passar el control antidopatge l’Anna es va asseure al costat de Yolanda Santos, una triatleta de Guadalajara, que es va quedar sense el premi final, perquè una noia baixeta li va anar bufant al clatell fins que li va dir adéu. “Ho sento, però a casa, davant la meva gent, la meva filla i els meus amics del Team, t’havia de passar”. L’Anna encara va demanar disculpes, tot i que l’alegria era immensa. I es va haver de sentir, de gent que en sap, que la llarga distància és la seva. Amb un riure a la boca, va contestar “no m’emmerdeu, no m’emmerdeu”

Aquest és un extracte de la conversa que va tenir amb Yolanda Santos…

Anna Rovira: Tu em vas definir una vegada, com… “vas com un obús i corrents com una”…

Yolanda Santos: Mira, en tots els Halfs, ella m’ha guanyat i l’única vegada que jo l’he avançat va ser a Vitòria i aquí ens hem hagut de jugar, després de 40 quilòmetres, els últims 200 metres a l’esprint… És normal, perquè corre a casa i així és… Jo l’he perdut. També he intentat esprintar amb totes les meves forces, però ella ha estat més forta…

AR: Segur que tornarem a coincidir…

YS: Jo és que la veig a l’elit. Segur, estic convençuda que té molt de futur com a triatleta de llarga distància…

AR: Sí, però si eliminem la natació, perquè si no perdo el casquet, perdo el xip… O la natació me la faig meva, o això no pot ser!

YS: I fa un any i mig no sabíem qui era i mira ara, jo l’estic patint.

Escolta l’entrevista completa: “M’he deixat el xip a casa, perquè havia de preparar el dinar de la nena”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/Anna-Rovira-Challenge-2012.mp3|titles=Anna Rovira Challenge 2012]

GALERIA FOTOGRÀFICA: Challenge Barcelona Costa-Maresme 2012

Share
1 … 56 57 58 59 60 … 72  Scroll to top