La Fira de Calella a debat, amb Cristina Gómez (ERC)

El 4×5 d’aquest dimarts el compartim amb Cristina Gómez, la regidora d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Calella. El qüestionari sobre el present i el futur de la Fira de Calella i l’Alt Maresme té 5 preguntes, les mateixes per als quatre representants del consistori calellenc, l’alcaldessa Montserrat Candini; el regidor del PSC, Josep Maria Juhé; el del PP, Miquel Campoy (vegeu les seves respostes) i aquest dimarts (18 de setembre del 2012) és el torn per a Cristina Gómez.

Foto: Alfred Lieury

CRISTINA GÓMEZ. REGIDORA D’ERC A L’AJUNTAMENT DE CALELLA

1. Què vol ser la Fira: un referent comarcal (Alt Maresme) o un referent local?
Tal com està plantejada ara vol ser un referent comarcal. Entenc que ara mateix la Fira la formen bàsicament les entitats de la ciutat, els oficis i comerços artesans, l’alimentació i tot el bloc vinculat al monogràfic. El que dóna valor afegit a la Fira, per tant, és la riquesa de les entitats culturals, socials, esportives, educatives, d’una banda, i l’atractiu que significa el monogràfic, a través del qual es dóna a descobrir una ciutat, zona geogràfica o cultura.

2. Què hi fa falta perquè el comerç de Calella tingui presència?
Penso que l’objectiu de la Fira no és ni hauria de ser esdevenir l’aparador de l’oferta comercial de la ciutat. Entenc que la Fira és i ha de continuar sent una activitat a la nostra ciutat que aporti un granet de sorra a la nostra identitat i riquesa com a calellencs i calellenques i que, alhora, beneficiï al comerç local gràcies als visitants que tinguem. El comerç de Calella ja s’està promovent des de l’Ajuntament i des de la pròpia Associació de Comerciants, amb campanyes i incentius concrets.

3. El monogràfic, com eix vertebrador, s’ha de mantenir?
Penso que tenim dues opcions: o bé mantenir el monogràfic vinculat a la Fira, per intentar fer-la més atractiva, o bé optar per una Fira més centrada en el teixit associatiu de la ciutat i celebrar, en un altra època de l’any, un cap de setmana, dedicat a una ciutat o cultura, com a esdeveniment de reclam turístic de la ciutat.

El que tinc clar és que la Fira, com a tal, l’hauríem d’aprofitar perquè realment fos una mostra de les entitats locals que tenim a la nostra ciutat. Tenim una ciutat amb una riquesa immensa d’entitats de tipus cultural, veïnal, esportiu, social. Quan ens posem a pensar com millorar i redefinir la Fira, per a mi, aquest és un element important. Aprofitem la Fira i fem que les entitats tinguin un aparador important per ensenyar què fan i com contribueixen a generar relacions positives, humanes, entre els calellencs i calellenques i potenciem la interrelació entre elles? Hauríem de fer un esforç perquè la gran majoria d’entitats de la ciutat hi fossin representades i trobessin a la Fira un espai on animar a la ciutadania a participar-hi. A la nostra ciutat, moltes activitats estan organitzades per entitats. A vegades i sortosament, hi ha activitats organitzades per més d’una entitat. Però penso que encara tenim el repte d’engrandir la nostra capacitat de fer que les entitats col.laborin entre elles, cooperin, també amb l’Ajuntament, per potenciar i consolidar esdeveniments culturals, esportius, socials a la nostra ciutat, fets per gent de Calella, on hi hagi un compromís recíproc. La Fira, més enllà de ser un espai on les entitats que hi són presents expliquen el que fan, com ara, podria ser un bon espai de trobada de l’associacionisme calellenc.

4. La Fira i la Festa Major, juntes o separades?
Si potenciem el vessant associatiu i d’entitats de la Fira, com comentava abans, entenc que la Fira té un encaix completament a la Festa Major. No em sembla malament que es celebrin coincidint en el temps. Ara bé, penso que és un error voler o fer que les activitats de la Fira provoquin reduir l’oferta de la Festa Major.

5. És necessari pagar una entrada?
Si a la Fira s’ofereix una oferta complementària de conferències o activitats singulars, mostres d’artesans, que aportin un valor afegit a l’esdeveniment, aleshores em sembla correcte que s’hagi de fer pagar entrada.

QÜESTIONARI: Les respostes de Montserrat Candini, alcaldessa CiU (llegeix-les)

QÜESTIONARI: Les respostes de Josep Maria Juhé, regidor del PSC (llegeix-les)

QÜESTIONARI: Les respostes de Miquel Campoy, regidor del PP (llegeix-les)

Share

La Fira de Calella a debat, amb Miquel Campoy (PP)

L’edició d’enguany de la Fira de Calella és a tocar. Fruit d’un conveni per a les tres pròximes edicions, Catalunya en serà l’eix central sota l’epígraf ‘Catalunya, les arrels d’un país únic’. El primer dels monogràfics està dedicat als Pirineus i es repassarà la seva cultura, tradició i el seu futur. Amb motiu de la Fira, a infocalella iniciem el que hem batejat com 4×5. Els 4 són Montserrat Candini, Josep Maria Juhé, Cristina Gómez i Miquel Campoy. I les 5, les preguntes que integren el mateix qüestionari que han respost tots ells. Després de l’última edició de la Fira, el debat, que creiem que era necessari, es va arraconar. Ara, l’intentem recuperar.

MIQUEL CAMPOY. REGIDOR DEL PP A L’AJUNTAMENT DE CALELLA

1. Què vol ser la Fira: un referent comarcal (Alt Maresme) o un referent local?
La Fira és sense dubte un referent comarcal i donat que se celebra al mateix temps que la Festa Major de Calella i de la Mercè de Barcelona, també és un referent per als calellencs i per una part dels barcelonins que ens venen a visitar aprofitant la seva festivitat.

2. Què hi fa falta perquè el comerç de Calella tingui presència?
Des dels seus inicis, la Fira ha estat concebuda com un aparador artesanal i, en general, els comerciants de Calella no els hi ha interessat, ja sigui perquè en tenien prou amb els seus comerços o perquè els seus productes no eren prou artesanals, entre d’altres. Crec que el comerç de Calella és el que ha de ser, una activitat comercial on guanyar diners i probablement la Fira no està concebuda de la mateixa manera. Cal que la Fira canviï i s’enfoqui en quelcom més comercial? En realitat, creiem que la Fira hauria d’assemblar-se més a les paradetes que hi podem tenir a la Festa Major de Girona o de qualsevol altra població: un espai lliure, gratuït, on poder comprar artesania, bijuteria, xarcuteria, dolços, etc… De manera que la despesa de més de 120.000 euros es transformi en guanys que ajudin a pagar les despeses de la Festa Major de Calella.

3. El monogràfic, com eix vertebrador, s’ha de mantenir?
La resposta a aquesta pregunta ve condicionada per l’anterior resposta. Podria haver una part de la Fira que fos monogràfica, fins i tot subvencionada, i en aquest cas, enfocar-ho monogràficament pot ser una solució. Però no crec que ens haguem de tancar a d’altres possibles solucions.

4. La Fira i la Festa Major, juntes o separades?
La Fira i la Festa Major estan bé juntes, però s’haurien de diferenciar més ja que sovint no sabem que és el que se celebra. Crec que han d’estar juntes pel fet que si volem una major afluència de gent, hem de triar una data en què a la gran ciutat, Barcelona, també sigui festa. I aquesta situació es dóna molt bé durant la Festa Major de Calella, que coincideix amb la de la Mercè a Barcelona.

5. És necessari pagar una entrada?
Com ja he comentat anteriorment, la Fira és totalment deficitària amb més de 120.000 euros (20 milions de les antigues pessetes). En aquest sentit, és lògic pensar que l’entrada és una part important del pressupost, però si la Fira fos lliure, amb paradetes que paguessin, que fos més comercial i atractiva per a tots, fins i tot que participessin els comerços locals, la Fira seria rendible. Donaria diners i aquests els podríem fer servir per a pagar les despeses generades per la Festa Major. Creiem que la Fira definida d’aquesta manera, hauria de ser lliure i no hauríem de pagar entrada.

QÜESTIONARI: Les respostes de Montserrat Candini, alcaldessa CiU (llegeix-les)

QÜESTIONARI: Les respostes de Josep Maria Juhé, regidor del PSC (llegeix-les)

QÜESTIONARI: Les respostes de Cristina Gómez, regidora d’ERC (llegeix-les)

Share

La reordenació de l’espai de platja a Calella podria potenciar l’esport de la vela

Trobada (15.09.12) del tinent d'Alcaldia de Ciutadania, Xavier Arnijas amb membres del Club Esportiu Vela Calella. Foto: carlespascual.cat

L’equip de govern al consistori està treballant conjuntament amb la Federació Catalana de Vela i el Servei de Costes un projecte que servirà per endreçar tot l’espai de platja. La reordenació afectaria el Club Nàutic (a qui se li acaba la concessió), la caseta dels pescadors (en una situació poc clara pel que fa als permisos d’ocupació d’espai) i el Club Esportiu Vela Calella (reclamen des de fa 12 anys, un espai a la platja). La proposta, que es vol presentar aquest hivern, s’està treballant i encara no queda clar si els tres col.lectius passaran a compartir un mateix espai o se’n crearà més d’un.

Des de l’Ajuntament es vol potenciar molt més l’activitat nàutica perquè s’entén que és un reclam turístic, que ara, no s’aprofita prou. En unes declaracions a infocalella, el tinent d’Alcaldia de Ciutadania, Xavier Arnijas, no descarta que Calella pugui acollir un centre permanent de vela [audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/09/Vela-Xavier-Arnijas-1.mp3|titles=Vela Xavier Arnijas (1)]

El Club Esportiu Vela Calella demana que s’acabi amb el greuge comparatiu

No entenen perquè altres col.lectius disposen d’un espai a la platja que a ells no se’ls concedeix. Fa 12 anys que el reclamen i ara, amb l’entrada de Convergència i Unió al consistori, han tornat a insistir-hi. La seva demanda, però, es veurà endarrerida un temps més, perquè el Servei de Costes ha demanat la reordenació de la platja. Se’ls ha dit que una zona per a desenvolupar la seva activitat durant tot l’any, ara no és possible. L’opció de tenir una àrea per deixar el material durant l’època estival és més fàcil d’aconseguir, a l’espera que el nou projecte sigui una realitat. Albert Arcas, el president del Club Esportiu de Vela Calella, reclama que des de l’Ajuntament es facin polítiques per popularitzar l’esport de la vela i que en els projectes de futur, a més del turisme, també es tingui en compte la gent de la ciutat [audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/09/Vela-Albert-Arcas-1.mp3|titles=Vela Albert Arcas (1)]

Share

La Fira de Calella a debat

Cartell de la primera edició (1981). Foto: www.firadecalella.cat

El 19 de setembre del 1981 es va inaugurar la primera Fira de Calella, que a la segona edició ja tindria l’afegitó de l’Alt Maresme. Una primera edició en què es va qüestionar el nom, segons les cròniques publicades a la Revista Estela que en el seu editorial, titulat “Una Fira…quasi perfecta”, deia, “no és correcte el títol donat a la Fira, ja que no és la primera que es fa” (feien referència a la Fira de Sant Miquel, com l’autèntica Fira). No obstant, la trobada va deixar satisfet tothom. Presentada com una exposició que volia “promoure la cultura i atraure els turistes de baixa temporada”, va ser un èxit pel que fa al nombre de visitants, tant “locals com de fora”.

Si ens remetem a l’editorial, encara hem de fer menció a dos aspectes més que per als editors de l’Estela justificaven el qualificatiu de “quasi perfecta”: la durada i la instal.lació d’un expositor mal vist. Pel que fa al primer, es diu textualment: “La Fira ha esdevingut curta en quant a la seva durada, per quin motiu ens atrevim a fer una proposta, pels anys venidors, si és que continua interessant celebrar-la per aquesta època. No seria possible per part de l’Ajuntament, conscienciar la indústria i demès rams en general per tal de traspassar un o dos dies de les vacances, segons s’escaigui la jornada festamajonera del 23 (Festa Minerva), per convertir la Fira en una atracció més de festa major? per quin motiu aquesta es veuria revitalitzada i coberta de més interès”. I pel que fa al segon aspecte, no va agradar la presència a la instal.lació, d’un “stand que no tenia res a veure amb la Fira, que per aquest motiu s’ha vist polititzada”. Entenem, que es devia a la presència d’un expositor d’algun partit polític.

El debat sobre la Fira i el seu model ha existit sempre. De fet, temes com el de la coincidència en dates de la Fira i la Festa Major de la Minerva, segueixen sent vigents. Després de l’última edició, en què el monogràfic de país convidat no es va fer (es va dedicar a l’esport), van quedar temes pendents a resoldre. És per això que a infocalella hem preparat un qüestionari que respondran a partir de dilluns (17 de setembre) i fins dijous (20 de setembre), els caps de les forces polítiques presents a l’Ajuntament de Calella: dilluns, Miquel Campoy (PP); dimarts, Cristina Gómez (ERC); dimecres, Josep Maria Juhé (PSC) i dijous Montserrat Candini (CiU). El qüestionari és el mateix per a tots i se’ls demanarà pel model, per la sostenibilitat econòmica o per la presència del comerç calellenc a la Fira, entre d’altres temes.

Share

La sobirania de Catalunya vista pels nous catalans: integrar per sumar

En Djibril Sabaly és senegalès. Viu a Pineda de Mar. Actualment és el director del col.lectiu d’afrocatalans de l’Alt Maresme, que depèn de la Fundació Nous Catalans. Una organització que treballa “per l’encaix a Catalunya de la nova immigració vinguda d’arreu del món en les dues darreres dècades” i que té com a secretari general a Àngel Colom (militant de Convergència Democràtica de Catalunya i ex-diputat al Parlament per ERC). Forma part d’aquesta immigració nouvinguda, en Djibril. Fa 24 anys que és a Catalunya i la seva integració és plena. A la foto de portada de la seva pàgina del Facebook, s’abraça amb el president del país, Artur Mas. L’11 de setembre va ser a Calella, amb el seu col.lectiu, per fer l’ofrena floral a Rafael Casanova, a la Plaça Catalunya.

Calella 11 de setembre del 2012. Ofrena Floral. En Djibril creu fermament en la independència de Catalunya. Foto: carlespascual.cat

Què esperes d’aquesta Catalunya que ha de començar a caminar?
El que estan esperant tots els catalans. Penso que si Catalunya funciona, ho fa per a tota la gent que hi viu. I si les coses no funcionen és perquè surten uns diners d’aquí que se’n van cap a Madrid. Per això pensem que cal fer pinya entre els catalans i els nouvinguts per intentar canviar aquesta situació.

Per tant, creus fermament que Catalunya, amb un estat propi, aniria molt millor?
N’estic molt segur. Sempre parlem dels diners que surten de Catalunya. Si es quedessin, estic segur que la meva filla, que ha nascut a Catalunya, podria tenir una beca per millorar el seu anglès i anar a estudiar l’idioma a Anglaterra. I en aquest moment, això, no ho pot fer. Amb els diners aquí es podrien fer més escoles, destinar esforços a la cooperació internacional i millorar més la integració. Precisament, per circumstàncies de la vida, de la regió d’on vinc al Senegal, tenim el mateix problema. Nosaltres treballem i els del nord del Senegal són els que viuen dels nostres cèntims.

Col.lectiu d'afrocatalans a la Plaça Catalunya de Calella

Què t’ha donat Catalunya en aquest temps que fa que hi vius?
Catalunya m’ha donat moltes coses. Vaig venir aquí sense estudis. No perquè no volgués estudiar, sinó perquè els meus pares no tenien diners per pagar-me’ls. I aquí m’he adonat que perquè un país sigui un país, una família, una família, la gent d’aquest país s’ha d’ajuntar i treballar i tenir tots un objectiu. Quin és el nostre objectiu? Volem la Catalunya que els catalans i els que hem vingut de fora, decidim.

Com veus tu als catalans?
El que desitjo és que tots els països del món tinguin el comportament que tenen els catalans. És a dir, s’ha de treballar per al país, independentment d’on vinguis. I això m’ho han demostrat els catalans. Si la Catalunya d’avui en dia és on és, la raó està en el treball dels catalans. No han estat de festa. Ara, per millorar-ho, i aquesta és la meva opinió, opto per la independència de Catalunya.

ÀUDIO: ESCOLTA L’ENTREVISTA[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/09/11S2012-Djibril-Sabaly.mp3|titles=11S2012 Djibril Sabaly]

Share
1 … 59 60 61 62 63 … 72  Scroll to top