Els campions a Narbona. L'Anna (primera per l'esquerra), la segona millor. Foto: Jordi Royes

L’Anna Rovira va col.leccionant èxits per al seu curt palmarès (fa un any i mig que es dedica a l’esport d’alta competició). Aquest diumenge, amb una marca de 4 hores, 43 minuts i 18 segons, ha acabat la segona a la primera edició de l’Extreme Man de Narbona, França. Una prova que combina 1,9 quilòmetres de natació, 90 en bicicleta i 21,1 corrent. Només s’ha vist superada per la biscaïna Gurutze Frades, que ha guanyat la prova amb un temps de 4.32.17. La triatleta del Team Calella ha fet una cursa de menys a més. A l’aigua, segueix fent progressos i recuperant temps en la transició cap a la bicicleta. Pujada a la bicicleta, a Narbona (circuit que combina les parts planes amb el desnivell), s’ha sentit còmode i s’ha situat la tercera en dones. I corrent, després dels dos primers quilòmetres, ja ha agafat la segona posició. En definitiva, una bona prova de cara al campionat del Món de Duatló que es farà a Nancy, el cap de setmana del 22 i 23 de setembre.

ANNA ROVIRA. TRIATLETA DEL TEAM CALELLA

“Em diuen que d’on he sortit”

Com t’has trobat a Narbona?
Bé. Satisfeta amb la marca. He de seguir treballant fort la natació. En bicicleta, la distància se m’ha fet curta, fins i tot. I corrent, en funció dels quilòmetres, busco un o altre ritme. Anem millorant en tot, però encara no surten els parcials dels entrenaments. El més important, però, és que sabem que els podem rebaixar.

Em deies, després de la Half Challenge a Calella, que la natació l’havies de millorar
Sí, sóc impacient. He millorat molt a la piscina i encara no es nota a mar. Però el meu entrenador em diu que és qüestió d’hàbit i temps. Suposo que falten 30 anys d’aigua (riu)… És broma. Vull dir que em falten tenir sensacions a l’aigua, com diuen els nedadors (fa uns 12.000 metres setmanals de natació, en funció de la planificació).

Fa molt poc temps que et dediques a l’alta competició, però ja has tret el cap entre les millors
Em diuen que d’on he sortit i que no demani més, que tinc moltes aptituds. Em recorden que només fa un any i mig que competeixo. Quan veuen els meus parcials en bicicleta i corrent, tothom em felicita. Ho va fer en Santi Santamaria a Elx, la Immaculada Pereiro a la Vall de Buelna. A Narbona, en Víctor del Corral també m’ha felicitat. Ja em comencen a conèixer i surto a les travesses. Em diuen que em van veure al pòdium d’allà, al d’aquí, que si ets la noia del Team Calella. La que va fer això, allò. Em saluden.

Vaja, que ets una estrella
Nooooo! Però em van coneixent. I el públic m’anima molt. S’emocionen quan veuen una noia que va avançant nois en bicicleta i corrent. Són genials. El meu home és qui més m’anima. És del Team des què el van fundar i ara se sent orgullós de mi i també del club. És qui em va fitxar (riures).

De cara al Mundial de Duatló, què esperes?
Plantar cara i disfrutar.

I et veurem per la Challenge a Calella?
Després del Mundial et responc. Els entrenaments per al Mundial i per a la Challenge són molt diferents i només hi ha una setmana de diferència entre una prova i l’altra.