Montserrat Candini: “Fins ara, la Fira de Calella es feia per inèrcia”

L’Ajuntament de Calella ha tornat a apostar pel monogràfic de país per a la 32a Fira de Calella i l’Alt Maresme. Catalunya és el país triat, i els Pirineus la primera aturada. Tot, fruit de l’acord per 3 anys signat amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Tot i que s’ha optat per la continuïtat del model d’un país convidat, Montserrat Candini deixa clar, en unes declaracions al portal infocalella, que la feina feta pels anteriors gestors tenia mancances.

MONTSERRAT CANDINI. ALCALDESSA DE CALELLA
“La Fira es feia per inèrcia”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/09/Montserrat-Candini-1.mp3|titles=Montserrat Candini 1]”La manera de treballar estava esgotada”[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/09/Montserrat-Candini-2.mp3|titles=Montserrat Candini 2]

Enguany, la Fira inclourà una nova distribució dels 120 expositors i redueix el seu pressupost, dels 206.300 euros de l’última edició, als 182.780 de l’actual.

NOTÍCIA: El calellenc Joan Villaret guanya el concurs d’il.lustracions de la Fira de Calella (llegeix-la)

Share

Calella tindrà una nova àrea de gossos a la Plaça Conrad Prat

Zona enjardinada de la Plaça Conrad Prat on anirà ubicat el pipican (oposada a l'àrea infantil)

L’Ajuntament construirà una tercera àrea de gossos a Calella, segons ha pogut confirmar el portal infocalella. El lloc triat és la Plaça de Conrad Prat, situada al costat del carrer Doctor Vivas (a tocar de la Fàbrica Llobet-Guri). El consistori demanarà els pròxims dies pressupost per instal.lar el tancat en la zona arbrada de la plaça (vegeu fotografia), i complaurà així la petició dels propietaris dels gossos. Aquest dimarts, el tinent d’Alcaldia de Seguretat i Serveis de Cituat, Albert Torrent, rebrà una delegació dels afectats. Fa uns dies, a través de la pàgina del Facebook de elcalellometre.cat, van començar una recollida de firmes per demanar la ubicació d’un pipican en aquesta plaça, preferentment a la zona d’arbres perquè els animals disposin d’ombra. Segons els amos, tot i l’existència d’una àrea infantil tancada i delimitada, la convivència amb la mainada no és problemàtica. Asseguren, però, que han tingut més d’un conflicte amb la Policia Municipal, que els obliga a lligar els gossos (l’Ordenança Municipal de Convivència Ciutadana i Via Pública de l’Ajuntament de Calella diu, en el seu article 60, que queda expressament prohibida la presència d’animals a les zones enjardinades i als parcs i a les zones de jocs infantils).

CÈLIA MARTÍNEZ. PROPIETÀRIA D’UN GOS I IMPULSORA DE LA INICIATIVA
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/08/Celia-Martinez.mp3|titles=Cèlia Martínez]

JANA BELTRÁN. PROPIETÀRIA D’UN GOS I IMPULSORA DE LA INICIATIVA
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/08/Jana-Beltran.mp3|titles=Jana Beltran]

Segona ubicació proposada

L’Ajuntament descartarà la segona ubicació que també proposaven els propietaris: el canyissar que hi ha una mica més amunt de la plaça. La seva neteja, com la del que hi ha a l’altre costat del carrer Doctor Vivas (tocant a una gran àrea comercial), no deixa satisfets els veïns. En general, són de l’opinió que la zona està oblidada pel consistori.
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/08/Jana-i-Celia.mp3|titles=Jana i Celia]

 

El consistori calellenc també demanarà pressupost pròximament per fer més gran l’àrea de gossos situada a mar, a més d’ubicar una font especial per als animals que arribarà els pròxims dies. A l’última reunió de la Junta de Govern, es va parlar de la possibilitat d’engegar una campanya per censar els animals que hi ha a Calella. Actualment, el cens diu que en són 371 els gossos controlats.

Share

Un pacte (no fiscal) amb l’11S a l’horitzó

20120829-222721.jpg

La foto del pacte. 29 d'agost del 2012

La unitat de la llengua, el dèficit fiscal i el dret a decidir són els tres eixos vertebradors que han posat d’acord les forces polítiques i la societat civil calellenca. En temes de país el PP de Calella s’ha autoexclós una vegada més. El pacte, escenificat a la sala de l’Ajuntament Vell, està subscrit per ERC, CiU, PSC, Solidaritat, Reagrupament, Democràcia Catalana, Entesa per Calella, la CUP i l’ANC i Òmnium Cultural Montnegre (llegiu la informació avançada per infocalella). A continuació us presentem el text íntegre de l’acord, que ha estat precedit de la lectura del posicionament individual de cadascun dels signants.

  1. “Refermem que la llengua catalana té un àmbit lingüístic que arriba de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó (Països Catalans) i que cada una de les variants dialectals que es parlen al territori són elements que enriqueixen i conformen una única unitat lingüística, el català, llengua que es normativitza sota el paraigües de l’Institut d’Estudis Catalans. Alhora, denunciem els atacs: a la unitat de la llengua; al model d’immersió lingüística de Catalunya com a element de cohesió social; a l’ús del català com a llengua pròpia i oficial en els estaments públics (Derogació de la llengua catalana com a requisit per accedir a la funció pública a les Illes Balears, sentència contra el Reglament d’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona…); a l’ús de noms geogràfics propis en llengua catalana d’arreu dels Països Catalans”.
  2. “Denunciem que Catalunya està patint un dèficit fiscal continuat i sense precedents a Europa que, alhora, es transforma en dèficit social i que fa que Catalunya no disposi dels propis recursos per donar el servei necessari a la seva ciutadania. Amb la crisi, aquest dèficit fiscal injust s’ha tornat insostenible, fent trontollar el model social català”.
  3. “Reclamem l’exercici del dret a decidir, recollit a la carta fundacional de les Nacions Unides, com a dret democràtic dels pobles i nacions a decidir el seu futur en llibertat. A partir d’aquí, ens comprometem a treballar en la línia d’aquests acords”.
Share

Estela……Final de trajecte!

La revista Estela deixarà de sortir a finals d’any. El Consell de redacció en ple s’ha reunit aquest dilluns i ha decidit posar punt final, per dos motius: la inviabilitat econòmica de la publicació i la renúncia a deixar de sortir en paper per adaptar-se a les noves formes de comunicació digital. A la trobada hi han estat presents, el director Mossèn Josep Puig, el cap de redacció, Joaquim Costa, i els altres membres de la redacció, Santiago Marrè, Marc Vergés, Xavier Casanovas, Jordi Amat i Jaume Busquets.

JOAQUIM COSTA. CAP DE REDACCIÓ DE L’ESTELA

“L’Estela seria una altra cosa, si sortís per Internet. La capçalera mor i s’enterra”

 

Malgrat el suport a la xarxa, decidiu no continuar 
Estem agraïts per la repercussió que ha tingut tot plegat, però veièm que malgrat això, el fet fonamental i que no canvia, és que la revista segueix sent inviable econòmicament tal com entenem el projecte. Les propostes que hi han arribat corresponen a un altre tipus de projecte que ja no és Estela. Que si tira endavant, nosaltres n’estarem satisfets pel nivell professional i d’organització demostrat.

I les mostres de suport no us han generat dubtes?
Quan la xarxa bullia, fa uns dies, sí que ens va sorprendre i va haver algún moment en què les coses podien canviar. Ara, interpretem que va ser una arrencada molt potent, però no n’hi ha prou. No queda garantida la seva viabilitat econòmica.

Era inviable trobar els recursos necessaris?
Molt difícil. Som escèptics realistes. No vèiem cap signe de canvi per trobar nous subscriptors i publicitat. La revista es fa en paper, amb les seves virtuts i els seus defectes, gràcies a la dedicació desinteressada. Un altre tipus de projecte s’escapa del nostre abast, pel temps que requereix. Som un mitjà, ni tant sols semi-professional.

Vosaltres us vèieu amb forces de continuar, independentment del tema econòmic?
És el final d’una etapa, que coincideix amb un canvi en el model de distribució dels continguts. No sortir en paper ho vam rebutjar des del principi. Per Internet, no seria el mateix. L’Estela seria una altra cosa.

La capçalera mor definitivament?
Mor i s’enterra. El Mossèn n’és l’últim responsable i no té intenció de cedir-la o donar-la. Igual que va desaparèixer ‘Capaspre’. El que vingui després serà una altra cosa.

Share

Estela: Entrevista amb Àngel Badalló

La conversa amb l’Àngel Badalló l’hem tinguda al número 292 del carrer Jovara. Lloc de reunió del Consell de redacció de l’Estela, quan el seu pare en va ser el cap. Un indret amb història, perquè allà es cuinaven els continguts de la revista. Ara, amb el pas dels anys, el record encara hi és present, en forma de llibres enquadernats. Una llarga prestatgeria guarda tots els números de l’Estela i també d’una altra publicació històrica ‘La Costa de Llevant’.

L'Àngel Badalló amb un dels exemplars de l'Estela que conserva des del nº1

ÀNGEL BADALLÓ. COL.LABORADOR DE L’ESTELA
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/08/Entrev-Angel-Badallo.mp3|titles=Entrevista Àngel Badalló]

Per la família Badalló, tan implicada amb la revista, és un moment trist?
Sí, però gairebé inexorable perquè com totes les revistes, l’Estela té una vida. Com el Nunci o la Tralla, fins i tot, abans de la Guerra, el meu pare em va parlar del Front, amb 7 o 8 exemplars i prou, però és llei de vida.

Perquè pot arribar el final d’Estela?
Si no hi ha renovació total de redacció i es posa algú que s’implica directament, que no se senti un lletraferit com ho era el meu pare o que li agradi el periodisme,… a més, a més, els costos d’edició, producció i editatge són elevats… i el fet de l’era digital, una cosa i una altra…

Algú deia a la xarxa que era una revista arcaica i que només la llegeixen les persones grans
Bona part de raó, hi és. No solament, canvi generacional per a l’equip de redacció, sinó pels lectors, que es fan grans.

Què hi trobes a faltar a l’Estela?
La gent que hi escriu ja s’ha fet gran i convindria un canvi a nivell de firmes. Els articulistes que signen haurien de deixar pas al jovent.

El cognom Badalló està lligat a la revista des del principi, amb el vostre pare
Emocionalment és estimada perquè el meu pare l’havia portat. Abans del meu pare, l’havia enredat en Jaume Marxuach i Flaquer, bon amic d’ell personal i de la família, i hi vam estar implicats totalment de forma amateur. El meu pare, jo, també ajudant perquè sortís al carrer un extraordinari de Festa Major i que ho fes a temps.

Què recordeu d’aquella època?
Sortia cada 15 dies en aquest despatx on estem asseguts ara. Hi havia tot el Consell de redacció. És a dir, el meu pare, el senyor Campeny, fins i tot en Francesc Olivé que a més de ser pintor, també escrivia, el meu oncle Josep Maria i d’altra gent que hi col.laborava. Parlaven de què, com i de quina manera es publicaven les informacions, i discutien com hi podien anar. I un cop imprès amb les galerades de plom que venien de Barcelona, s’acabava de compaginar. Recordo que anàvem a l’impremta Atlas amb en Joaquim Marsà, fins a última hora. Ho deixàvem a punt i sortia la impressió.

Quin paper jugava la revista? Era influent entre els calellencs?
No ho sé, però com que era l’única que corria per Calella, qui volia parlar d’esports, d’altres informacions, o dirigir cartes al director, doncs tenia l’Estela. Però és clar, era l’únic mitjà. Ara hi ha el twitter, el facebook, i com dèiem abans s’ha fet vella tant pel que fa al Consell de redacció, com de lectors i potser sí que ha complert la funció social que tenia.

S’escrivia en castellà a l’època del teu pare?
Abans del 77, que jo tenia menys de 21 anys, sé que hi havia articles en castellà i en català i cap als 80 ja gairebé era tot en català.

La Parròquia intentava influenciar en els continguts de la revista?
Que jo recordi… mira, jo recordo tres directors, Mossèn Lluís Feixes, Mossèn Joan Mollerussa i l’actual, Mossèn Josep Puig. Crec que no i els membres que jo vaig conèixer del Consell de redacció abans de la renovació que hi va haver, penso que fins al número 1.000, tots eren de la crosta… Per tant, poca cosa hi havia a dir. Alguna vegada, les portades per Setmana Santa o per Nadal, semblaven clàssiques i els de Foto-Film, que sempre hi han col.laborat, deien, “fem això altre!” I el meu pare contestava, “però vols dir que no és massa modern“. I al final, també li ficaven. Pressions, jo no en recordo.

ALTRES SUBSCRIPTORS AMB SOLERA

XAVIER TORRENT. SUBSCRIPTOR DE SEGONA GENERACIÓ
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/08/Xavier-Torrent.mp3|titles=Xavier Torrent (subscriptor)]

MARIA ROSA BOHER. SUBSCRIPTORA AMB MÉS DE 20 ANYS
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/08/Maria-Rosa-Boher.mp3|titles=Maria Rosa Boher]
GALERIA FOTOGRÀFICA: El número 1 de l’Estela, gràcies al fons local de la Biblioteca de Calella (mira’l)

NOTÍCIA: Estela…… 1946-2012? (llegeix-la)

Share
1 … 61 62 63 64 65 … 72  Scroll to top