Són, segurament, un dels referents més importants de la música tradicional ebrenca. Els tortosins Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries celebren enguany els seus 20 anys als escenaris fent entendre, entre moltes coses, que la Jota és tan catalana com la Sardana o que l’Ebre també és un riu català.
Desenmascarant tot un seguit de tòpics que, pel desconeixement i per la distància geogràfica entre el nord i el sud de Catalunya, es fan encara més grans. Com ells diuen, ‘Sóc d’allà baix’. Ara, són aquí dalt.
Aquest divendres han inaugurat la 33a Fira de Calella, dedicada a les Terres de l’Ebre. El segon dels monogràfics “Catalunya, arrels d’un país únic”. I ho han fet amb una jota, dedicada a Calella i la seva fira. Hem parlat amb aquests “músics residents o músics de guàrdia”, qualificatiu amb què s’han autodefinit per aquests dies que els podrem gaudir. Abans de llegir-los i, sobretot, escoltar-los, ens han volgut dedicar aquesta joia per al nostre portal Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (infocalella)
Quantes vegades heu fet la banda sonora d’una fira?
Natros, no… la veritat és que no ho sé. Sempre hem cantat a casa, en acabat d’un bon dinar i aquí baix a les Terres de l’Ebre mos arrenquem a cantar jotes lo que convingue. I claro, ara fa 20 anys que un dia mos van dir, “escolta, perque no agafeu lo 4L i veniu aquí?” I bueno vam anar allí on mos van dir. La primera vegada dins de Tortosa i poc a poc nem escampam-nos. I ara a Calella, pos encantats de vindre. Vull dir, jo no recordo que estesem tants de dies seguits a un puesto cantant, però, escolta això és perfecte!!
I lo 4L encara el teniu?
O fill meu, com estan les coses… Tu t’has canviat de cotxe últimament o què?… I lo que mos ha de durar, que li hem donat la volta al “contaquilòmetros i encara va com lo primer dia. S’ha de dir que els cotxes d’abans no són com los d’ara. Les “ventanilles” s’han de baixar així…, que això los joves no saben ni lo que és. Veigués la ràdio…
– Què em deixen parlar? Perquè abans ha parlat lo senyor Gaya i jo…
– Bueno tu estaves per aquí, de xarreta amb no sé qui, què vols ara?
– L’únic problema que té el 4L és que no podem escoltar el “compax”.
Però escolteu, vosaltres sou músics o actors?
Jo tota la vida he treballat a l’aulivera. Tenim un trocet d’auliveres i garrofers. Lo que passa és que sempre he tocat lo guitarró també, des de xicotet. Perquè, allí baix, tires una pedre i et surt un que canta jotes.
Però la jota és de l’Aragó, no?
Fa 20 anys, quan nosaltres vam començar a cantar jotes, com a músics que feiem un sobreesforç actoral, responent a la teva pregunta, la gent se pensave que ho feiem per proximitat amb l’Aragó. I una de les coses que més mos ha agradat és donar a conéixer la catalanitat i la mediterraneitat de la jota.
I aquestes peces s’acompanyen bé amb un aiguardent de Prat de Comte?
Home, l’altre dia em trobava un paisano d’allà i em deia, xec, canteu lo del vi de Batea i no canteu una de l’aiguardent de Prat de Comte. Dic, escolta, si anèssim així no acabaríem mai. Mira que tením de coses bones allí, l’arròs, les mandarines… Natros, si convé fer-ne una de l’aiguardent na farem, però, ojo que és perillós. Que diuen que entra dolcet, però surt com surt.
Per molts, les Terres de l’Ebre són la gran desconeguda
Bé, ho era. Fa uns quants anys erem més desconeguts i a partir de moltes coses mos hem donat a conéixer i ara mos sentim més estimats. És un procés que ha durat anys. Lo territori ha anat agafant identitat. I hi ha coses que també han ajudat com la lluita contra el trasvassament i per la defensa del riu i del Delta. Això ha creat consciència per veure que les Terres de l’Ebre existeixen i que l’Ebre és un riu català.
Quin serà el vostre repertori aquests dies?
Potser, los cansarem i tot, ehh… Demà ve un esbart i la Cobla de Reus i fem un espectacle de la Jota més Bella, que és un agermanament entre la música del sud que és la jota i la més catalana que és la sardana. Una i altra tan catalanes, com lo porró, podria ser. I l’últim dia anirem de rondalla que és lo típic que feien los cantadors de jota. Ve Lo Guardet, gran cantador d’aquestos que improvisen, ehh.
ÀUDIO DE L’ENTREVISTA Entrevista QuicosLA JOTA DEDICADA A CALELLA
COMENTARIS RECENTS