La conversa amb l’Àngel Badalló l’hem tinguda al número 292 del carrer Jovara. Lloc de reunió del Consell de redacció de l’Estela, quan el seu pare en va ser el cap. Un indret amb història, perquè allà es cuinaven els continguts de la revista. Ara, amb el pas dels anys, el record encara hi és present, en forma de llibres enquadernats. Una llarga prestatgeria guarda tots els números de l’Estela i també d’una altra publicació històrica ‘La Costa de Llevant’.
L'Àngel Badalló amb un dels exemplars de l'Estela que conserva des del nº1
ÀNGEL BADALLÓ. COL.LABORADOR DE L’ESTELA
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/08/Entrev-Angel-Badallo.mp3|titles=Entrevista Àngel Badalló]
Per la família Badalló, tan implicada amb la revista, és un moment trist?
Sí, però gairebé inexorable perquè com totes les revistes, l’Estela té una vida. Com el Nunci o la Tralla, fins i tot, abans de la Guerra, el meu pare em va parlar del Front, amb 7 o 8 exemplars i prou, però és llei de vida.
Perquè pot arribar el final d’Estela?
Si no hi ha renovació total de redacció i es posa algú que s’implica directament, que no se senti un lletraferit com ho era el meu pare o que li agradi el periodisme,… a més, a més, els costos d’edició, producció i editatge són elevats… i el fet de l’era digital, una cosa i una altra…
Algú deia a la xarxa que era una revista arcaica i que només la llegeixen les persones grans
Bona part de raó, hi és. No solament, canvi generacional per a l’equip de redacció, sinó pels lectors, que es fan grans.
Què hi trobes a faltar a l’Estela?
La gent que hi escriu ja s’ha fet gran i convindria un canvi a nivell de firmes. Els articulistes que signen haurien de deixar pas al jovent.
El cognom Badalló està lligat a la revista des del principi, amb el vostre pare
Emocionalment és estimada perquè el meu pare l’havia portat. Abans del meu pare, l’havia enredat en Jaume Marxuach i Flaquer, bon amic d’ell personal i de la família, i hi vam estar implicats totalment de forma amateur. El meu pare, jo, també ajudant perquè sortís al carrer un extraordinari de Festa Major i que ho fes a temps.
Què recordeu d’aquella època?
Sortia cada 15 dies en aquest despatx on estem asseguts ara. Hi havia tot el Consell de redacció. És a dir, el meu pare, el senyor Campeny, fins i tot en Francesc Olivé que a més de ser pintor, també escrivia, el meu oncle Josep Maria i d’altra gent que hi col.laborava. Parlaven de què, com i de quina manera es publicaven les informacions, i discutien com hi podien anar. I un cop imprès amb les galerades de plom que venien de Barcelona, s’acabava de compaginar. Recordo que anàvem a l’impremta Atlas amb en Joaquim Marsà, fins a última hora. Ho deixàvem a punt i sortia la impressió.
Quin paper jugava la revista? Era influent entre els calellencs?
No ho sé, però com que era l’única que corria per Calella, qui volia parlar d’esports, d’altres informacions, o dirigir cartes al director, doncs tenia l’Estela. Però és clar, era l’únic mitjà. Ara hi ha el twitter, el facebook, i com dèiem abans s’ha fet vella tant pel que fa al Consell de redacció, com de lectors i potser sí que ha complert la funció social que tenia.
S’escrivia en castellà a l’època del teu pare?
Abans del 77, que jo tenia menys de 21 anys, sé que hi havia articles en castellà i en català i cap als 80 ja gairebé era tot en català.
La Parròquia intentava influenciar en els continguts de la revista?
Que jo recordi… mira, jo recordo tres directors, Mossèn Lluís Feixes, Mossèn Joan Mollerussa i l’actual, Mossèn Josep Puig. Crec que no i els membres que jo vaig conèixer del Consell de redacció abans de la renovació que hi va haver, penso que fins al número 1.000, tots eren de la crosta… Per tant, poca cosa hi havia a dir. Alguna vegada, les portades per Setmana Santa o per Nadal, semblaven clàssiques i els de Foto-Film, que sempre hi han col.laborat, deien, “fem això altre!” I el meu pare contestava, “però vols dir que no és massa modern“. I al final, també li ficaven. Pressions, jo no en recordo.
ALTRES SUBSCRIPTORS AMB SOLERA
XAVIER TORRENT. SUBSCRIPTOR DE SEGONA GENERACIÓ
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/08/Xavier-Torrent.mp3|titles=Xavier Torrent (subscriptor)]
MARIA ROSA BOHER. SUBSCRIPTORA AMB MÉS DE 20 ANYS
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/08/Maria-Rosa-Boher.mp3|titles=Maria Rosa Boher]
GALERIA FOTOGRÀFICA: El número 1 de l’Estela, gràcies al fons local de la Biblioteca de Calella (mira’l)
NOTÍCIA: Estela…… 1946-2012? (llegeix-la)
Esquerra ha posat cara a les siluetes de les persones amb què aspiren a competir amb Convergència i Unió, la força majoritària aquesta última legislatura. Cristina Gómez ha donat un tomb important a la llista amb què, sense fixar un nombre de regidors concrets [diu que ERC no ha fet cap enquesta], vol fer “un pas endavant i obtenir una representació al consistori, més gran que la d’ara”. El número 2 és per a Carles Ferrer, [independent] doctor en bioinformàtica. Un dels canvis significatius, que relega a la tercera plaça a Àngel Badalló, el segon regidor que ha tingut ERC al consistori durant aquesta legislatura. El número 4 és per a Xavier Casillanis, [l’altre independent] professional del sector de la comunicació a Televisió de Catalunya, i el cinquè per a Marta Tubert, que puja dos llocs en relació a les últimes municipals.
COMENTARIS RECENTS