calella

David Fors, nou president del Club Bàsquet Calella

David Fors, nou president del CB Calella, i Miquel Mas, president sortint

David Fors, 49 anys, agafa les regnes del Club Bàsquet Calella substituint en el càrrec a Miquel Mas. Un canvi de mans a la presidència de l’entitat que arriba sense la necessitat de passar per les urnes, després que la candidatura encapçalada per Fors és l’única que s’hi ha presentat. Nascut a Canet de Mar, fa 11 anys que és soci del club, en què hi té els seus 3 fills jugant. Treballa en una empresa de fusteria i, a més del bàsquet, també és aficionat a la pesca i al futbol.

D'esquerra a dreta: Xavier Arnijas, tresorer; Toni Camacho, vocal; Mireia Gras; David Fors, president; i Carles Pascual, secretari. Desplaçament a Santa Coloma de Gramenet

Al costat de Fors, i com a vicepresidenta, hi serà Ivet Llobet: Llicenciada en Biologia, 35 anys i exjugadora del club. Com a secretari i responsable de l’àrea de comunicació, Carles Pascual: 48 anys, Llicenciat en periodisme i des del 1992 treballant a Catalunya Ràdio, on ara forma part de l’equip de Mitjans Digitals de l’emissora. Les feines de tresoreria les dirigirà Xavier Arnijas, 46 anys, Llicenciat en Biologia i autònom.

Un equip de 15 persones
Fors lidera un equip extens i cohesionat que inclou 3 dones: Ivet Llobet, que en serà la vicepresidenta, Laura Pagès, que treballarà en la coordinació de l’escola d’iniciació i Sílvia Mas, que torna al club per gestionar l’àrea de material i instal·lacions. L’àrea econòmica es veurà reforçada amb la presència de l’advocat Jordi Pont i l’esportiva, amb el retorn al Club Bàsquet Calella de Joan Ferrer, una de les figures destacades a la història de l’entitat, amb 40 anys de dedicació. Ell supervisarà la línia esportiva, juntament amb Paco Garcia. Tres membres de l’equip, Laura Pagès, Toni Camacho i Simó Pi, actuaran d’enllaç amb els responsables de cadascuna de les estructures en què es divideix aquesta àrea: escola d’iniciació, escola de mini bàsquet i bàsquet.

Organigrama de la nova junta directiva del Club Bàsquet Calella. Infografia: Carles Pascual Organigrama de la nova junta directiva del Club Bàsquet Calella. Infografia: Carles Pascual

Calella, Ciutat del Bàsquet català

L’arribada a la presidència de la nova junta coincideix amb dos fets destacats. Al gener, Calella recollirà el testimoni de Sant Cugat com a “Ciutat del Bàsquet català“. Per aquest motiu, l’àrea social, que té de vocal a Francesc Pascual, s’ha vist reforçada amb la presència de Francesc Membrives i Albert Perarnau, que s’integraran a la futura Comissió organitzadora dels actes que es faran a Calella durant tot el 2018. I el segon fet que marcarà l’agenda del club passa per la celebració dels 90 anys de bàsquet a Calella. 

Sessió d’hula amb Màrius Serra. Alguna cosa és perfecta a Hawaii

Màrius Serra i Carles Pascual a la presentació a Calella de "Res no és perfecte a Hawaii". Editorial Proa. Foto: Tino Valduvieco.

En Màrius venia enganyat, i jo també! Algú li va dir, com a molts ‘guiris’: “Calella és terra de sol tot l’any.” I quin fred! Però tot i així no em vaig salvar de posar-me la camisa hawaiana. El verbívor Màrius em va cedir l’original, la dels lloros estampats que no existeixen a Hawai. Quin honor! La camisa, i presentar a Calella la seva última novel·la “Res no és perfecte a Hawaii”. Presentar-lo com un… deixe-m’ho en escriptor, tot i que és moltes coses més. Perquè al Màrius li va la marxa. Aquella que deia fa uns quants anys, “Hawaii, Bombai, son dos paraísos…” I resulta que no, que de paradís no tenen res i que Hawaii és un segon Marina d’Or.

La veritat és que vaig quedar bocabadat. N’ha tingut prou amb dos viatges a Hawaii per parlar-ne com si hagués escrit una tesi doctoral, amb profusió de detalls. I destaco, la memòria per recordar i la destresa per reproduir oralment la toponimia diversa de la contrada. Us atreviu a dir Kealakekua, a la primera i sense equivocar-vos?. Ho vaig fer, però he de reconèixer que abans l’havia gairebé memoritzat. En Màrius ho fa amb naturalitat, parla de Honaunau-Napoopoo com qui ho fa de Sant Miquel del Fai. Ens parla de l’Izeta, de Free Hawaii, d’immersió lingüística. I, d'”hulateràpia”. Una crítica a la banalització que se’n fa de l’hula, una oració, cantada i ballada. Una tradició ancestral que com diu el Màrius “turistificada, és com un tablao”. En Màrius va ballar l’hula, però el de veritat. Alguna cosa és perfecta a Hawaii, Màrius!

La presentació, en fotos. Tino Valduvieco

Llopasfera 2015: “Noves professions i professionals reciclats”

Logo de la Llopasfera. Font: LlopasferaA qui no li ha passat pel cap canviar de feina o professió, però li fa por modificar l’status quo? Quanta gent ho ha hagut de fer per una necessitat vital i s’ha llançat al buit? Segur que has sentit alguna vegada alló de ‘reciclar-se o morir’.

“Noves professions i professionals reciclats“, aquest és el motiu de debat de la Llopasfera 2015, la trobada anual de l’esfera tecnològica que ja s’ha convertit en referent a l’Alt Maresme. Enguany, i aprofitant la consolidació de l’acte, l’escenari canvia i passa a fer-se a la sala polivalent de la Fàbrica Llobet-Guri, un espai amb capacitat per a més de 500 persones [dissabte, 3 d’octubre, de 9.30 a 14.00 h, entrada gratuïta amb inscripció obligatòria].

Ponents de la Llopasfera 2015. Font: Llopasfera12 ponents
En són 12 els ponents perquè com reconeixen obertament els organitzadors, “no sabem dir que no a ningú”. Comunicació i màrqueting digital, ‘branding’ personal, seguretat contra els ciberatacs, bloggers i ‘amics’ dels drones són alguns dels temes que debatrà la novena edició de la Llopasfera. Tancarà l’acte, Albert Cuesta, un dels analistes tecnòlogics de referència.

El format, 10 minuts per ponent, s’espera àgil i estarà dividit en tres blocs amb ‘networking‘ entre pausa i pausa.

 

8 expositors
Pel que fa als expositors, disposaran d’un espai físic a la sala per donar-se a conèixer entre els assistents. La potenciació dels emprenedors locals i de la comarca és un altre dels eixos que busca l’organització. També d’entitats locals que hi col·laboren. Aquest any, els Udols de foc, els diables de Calella, donaran servei de bar a 1 euro la consumició. Amb l’objectiu de fer més amè l’espai de “networking”, que posarà en contacte expositors, assistents i ponents.

Calella vol ser ‘Vila europea de l’esport’

D'esquerra a dreta: Joan Anton Camuñas, exsecretari general de l'esport, Joan Ferrer, tècnic de l'ajuntament de Calella, Hugo Alonso, secretari general ACES, Jordi Congost, regidor d'esports de Banyoles, Montserrat Candini, alcaldessa de Calella, Xavier Arnijas, regidor ajuntament Calella i Javier Hernando, director màrqueting ACES. Foto: carlespascual.catCalella ha presentat candidatura per al 2016, per una distinció, la de ‘Vila europea de l’esport‘, que atorga l’ACES [l’associació que agrupa les capitals i les ciutats europees de l’esport] i que és vigent des del 2010. És un guardó, una “etiqueta”, com han qualificat els seus responsables, que premia les ciutats de menys de 25.000 habitants pel seu compromís amb l’esport. Fins ara en són 3 les viles catalanes que han estat distingides amb el qualificatiu: Pont de Suert [2012], Alp [2014] i Banyoles [2015].

Aquests dies, quatre membres del comitè d’avaluació de l’ACES han estat de visita a Calella, supervisant els espais esportius que té la població. En el termini de dues setmanes, se sabrà si la candidatura ha estat acceptada i pot ser presentada, juntament amb les altres candidates acceptades, en una gala al Parlament europeu, el 18 de novembre. Hugo Alonso, el secretari general de l’organització reconeix obertament que “Calella compleix amb les expectatives i viu l’esport per millorar-se com a ciutat dia a dia”.

 

Calella ha hagut de pagar un cànon, pels drets d’inscripció, de 300 euros. La distinció no atorga cap benefici econòmic a la ciutat. Entre els criteris que avalua l’ACES, s’inclouen les instal·lacions, la seva accessibilitat, les inversions i els projectes esportius. Sobre un total de 100 punts, la vila escollida ha de superar els 70. A més, la nominació inclou també la possibilitat que en un futur, Calella es pogués afegir a projectes europeus promoguts per l’ACES. Els últims anys se n’han desenvolupat sobre voluntariat, bones pràctiques esportives o bones governances.

 

Calella és l’única ciutat representant de l’estat espanyol, al costat d’una quinzena de ciutats europees més que també optaran a la distinció sense cap mena de limitació a l’hora d’atorgar el títol de ‘Vila europea de l’esport’. Qui superi la prova de qualitat, serà designada.

La CUP, de tu a tu, des del primer dia

Jordi Sitjà, regidor electe de més edat, dóna la vara a la reelegida alcaldessa de Calella, Montserrat Candini. Foto: Tino ValduviecoSense complexos, fins i tot, disputant el temps de paraula a Montserrat Candini, confirmada per majoria absoluta, com a alcaldessa de Calella. La CUP aterra al consistori amb un sol regidor, Jan Catà, però, marcant diferències amb la resta de formacions polítiques des del minut zero, en el contingut i també en les formes. És el cas de la fórmula escollida per prometre el càrrec de regidor. D’entre les forces sobiranistes, CiU i ERC, amb matisos, van apostar pel text fixat per l’AMI [Associació de Municipis per la Independència]. La CUP, se’n va desmarcar totalment…

 

Candini fa dies que estén la mà a la “radicalitat positiva” de la CUP, però, no li serà fàcil. Els cupaires avisen d’una oposició “contundent quan calgui, discutint punt per punt” per fer valer el deure contret amb la ciutadania de Calella. L’alcaldessa recull el clam social d’una “nova manera de fer política”. Parla de “canvi d’època” i reserva per a la CUP un paper preponderant en les iniciatives de participació ciutadana que puguin sorgir del nou consistori…

 

Els 17 regidors que configuren el plenari de la pròxima legislatura a l'Ajuntament de Calella. Foto: Tino ValduviecoEsquerra Republicana i CiU reiteren expressions de l’última legislatura. Algunes de les sentides al plenari d’ahir en els discursos de Cristina Gómez i Montserrat Candini: “Status quo”, “veritats absolutes”, “compromís i no retòrica”, “confrontació sistemàtica i dogmatisme”. Diu Candini que “estar a l’oposició no és excusa per no comprometre’s”. L’oferiment d’ERC és el d’una “oposició dialogada i responsable”, però sense deixar de banda “l’exigència” al govern…

 

Pel que fa a les altres forces polítiques representades al consistori, poc vam sentir en l’estrena com a cap de fila, dels seus regidors. Tant del PSC, soci de govern, amb Josep Torres, com del PP amb Josep Maria Pérez, i Iniciativa per Catalunya, amb Sebastián Tejada. A la CUP van per feina des del primer dia…

 

El “sí, ho prometo”, el van utilitzar 15 regidors [8 CiU, 4 ERC, 2 PSC i 1 ICV]. Un es va decantar per un “sí, ho juro” [Partit Popular]. I un altre per la fórmula “acato” [CUP]. L’afegit “per imperatiu legal” el van utilitzar 4 regidors convergents, els 4 d’Esquerra i el de la Candidatura d’Unitat Popular.

1 2 3 … 28  Scroll to top