Del Passeig dels Eucaliptus, o més popularment dels ‘Caliptus’, ja només en queda el nom. Els dos últims exemplars, inabastables i imponents, han estat talats. Gairebé 100 anys d’història, els registres de la ciutat els daten del 1937, han quedat esmicolats a terra aquest dimarts. La soca, d’un gran diàmetre, deixa al descobert els anells d’una vida. Llarga, però, amb permís encara per mostrar la seva robusta figura, durant molts anys més. La longevitat dels eucaliptus és de centenars d’anys. Amb ells, marxen també molts records d’un dels llocs emblemàtics de la ciutat.

Fruit d’un deteriorament accelerat, en què hi hauria contribuït l’acció humana. En l’informe del biòleg Josep Selga es detalla, com a hipòtesi, que, la seva vida s’hauria vist alterada per les obres que els últims anys s’hi han fet a la zona i que haurien ajudat a la seva desaparició. Els canvis en el subsòl, provocats per la necessitat d’establir uns bons fonaments per al bloc de pisos situat a la confluència dels carrers Balmes i Anselm Clavé, han afectat els freàtics i, de retruc, la condició de vida dels eucaliptus. Les arrels, n’haurien quedat afectades en una espècie en què el sistema radicular és tant o més important com l’aeri (les branques). Tallat el subministre d’aigua i les vetes subterrànies per on l’arbre busca la seva alimentació, la seva vida hauria quedat escurçada de forma irremediable. Així ho explica el mateix Selga en unes declaracions a infocalella Josep Selga (obres)

La desaparició dels 5 exemplars ha estat progressiva els últims 4 anys. El 2010 ja es va veure la necessitat d’una actuació per evitar perills a la ciutadania. L’eucaliptus és una espècie fràgil pel que fa a les seves branques. Es va demanar l’opinió de professionals qualificats per preservar al màxim el seu valor patrimonial. Tot i així, un d’ells no es va poder salvar. El 2013 es va perdre el segon, després que un veí va alertar que, en la seva part més alta, s’estava secant. A més de comprovar-se la presència d’un fong que anava descomposant la fusta. I el novembre de l’any passat, el fort vent va fer caure el tercer Josep Selga (vent)

Al final, la lluita de dos ecosistemes hauria acabat amb el més feble, tot i la seva aparença: l’eucaliptus. La realitat dinàmica d’una ciutat ha pogut molt més que l’estabilitat d’aquesta bellesa natural. La convivència porta conseqüències, que en el seu dia no es van preveure.