calella

El 2013 a Calella, resum d’un any

Representants de les Colles de Calella i Masquefa amb els gegants, la Magdalena, l'Isidre, en Quirze i la MinervaCalella, Ciutat Gegantera
El mes de maig, durant tres dies, Calella es va convertir en el centre del món geganter. Amb gairebé 400 gegants d’unes 140 colles desfilant pels seus carrers. Marc Buch, el cap de la Colla dels Gegants de la ciutat en feia una valoració positiva per haver situat el llistó de la cita, a dalt de tot Marc Buch, cap de la Colla de Geganters de Calella. CG2013

 

El Far de Calella encerclat per la via catalana. Foto: carlespascual.catLa Via Catalana
Al setembre, la societat calellenca va mostrar novament la seva capacitat d’implicació i mobilitat amb el pas de la via catalana per la nostra ciutat. Uns dies abans de l’11 de setembre, el Far i les Torretes van quedar encerclats en una iniciativa de la secció local de l’ANC. El coordinador va ser en Josep Barri Josep Barri (Via Catalana)

 

Membre de l'AMPA passegen un taud pel carrer Església, que escenifica la mort de la vella escola.

El nou Salicrú, finalment, a la Fàbrica
La batalla política per a la ubicació del nou Salicrú s’acaba sense la unanimitat buscada des de l’equip de govern. PSC i PP voten en contra que ocupi un lloc a la fàbrica. L’abstenció d’ERC desencalla aquesta llarga història, en què l’AMPA de l’escola arriba a promoure una IP (iniciativa popular). Els moments previs a les votacions, en l’últim ple, van ser tensos Salicru Montserrat Candini (canvi vot)

Els treballadors de Gallostra han recorregut els carrers de Calella exigint als propietaris de la tèxtil que paguin

El tancament de Gallostra
Amb més de 150 anys d’història, l’antiga fàbrica tèxtil, tanca portes amb un concurs de creditors que deixa al carrer 126 treballadors. Es van fer notar, tancant-se a les instal.lacions, i també pels carrers de Calella en una marxa per reclamar els sous impagats i les indemnitzacions que els pertoquen. Raúl Sanromán és un dels afectats Gallostra, S.A. Declaració de Raül Sanromán

Els ciclistes hauran de superar les exigents rampes d'accés a la Costa del Montseny, algunes amb desnivells del 7%. Font: carlespascual.cat

La Challenge és deficitària
Josep Maria Corrales, l’inversor privat de la Challenge, va aixecar el seu silenci i va acceptar conversar amb infocalella. Per primera vegada, es parlava clar dels números de la prova i aquest portal va aportar el testimoni. Tot i albirar, canvis en l’horitzó que podrien arribar el 2014, l’empresari i hoteler calellenc es va mostrar contundent Josep Maria Corrales (aposta nefasta)

 

La nova Half Challenge, un èxit
El canvi de recorregut rellança la prova. Infocalella va avançar el nou traçat per a les bicicletes, molt més exigent, amb la pujada al Montseny que també va servir per obrir la prova al Vallès Oriental. I això va influir en els triatletes inscrits amb Javier Gómez Noya, el guanyador, i l’australià Chris McCommarck. Els dos es van fotografiar amb l’ídol local, en Johnny Cadena, que va sorprendre a més d’un amb aquesta declaració Johnny Cadena “els meus ídols eren uns altres”

Dorly Strobl, icona del CNC. Foto: Club Natació CalellaAdéu a la Dorly Strobl
El mes de juny ens va deixar la mare del Club Natació Calella. La Dorly, austríaca de naixement, va deixar empremta entre tots els integrants del club i els nedadors i nedadores que van passar per les seves mans. La piscina municipal portarà a partir d’ara el seu nom. La Neus Martorell, entrenadora i nedadora del CNC, la recorda Neus Martorell “ens agafava crono per anar al lavabo”

 

Dani Aranda i Raúl, el pare del nen malalt, creuen la improvisada línia d'arribada. Repte aconseguit. Foto: Tino ValduviecoDani Aranda, l’home dels rècords impossibles
A nivell esportiu, ha estat també l’any d’un atleta 10. Dani Aranda ha fet que la gent s’hagi familiaritzat amb una malaltia desconeguda, el Dravet. Per ‘Las ilusiones de Raúl’, ha mogut terra i muntanya. Ha intentat un Rècord Guinness i ha completat dues ‘ironmans’ consecutives. La primera, descalç. A infocalella hem estat amb ell des del primer moment Dani Aranda (soy un heroe)

En Pepus i la Carol, de Salut i Clowns, recreen a James Bond al Far de Calella. Foto: carlespascual.catEls pallassos més solidaris
La feina dels pallassos d’hospital va ser reconeguda plenament el mes de novembre. El primer festival, divulgatiu de la seva activitat altruista, va ser tot un èxit. També el calendari solidari pel 2014, amb què aquest portal ha contribuït a fer-ne difusió. En Pepus i la Clara van commoure amb les seves explicacions Pallassos hospital Clara Pepus

Fins a 26 rotllos de gespa artificial cobriran l'antic camp de futbol de sorra. Foto: carlespascual.cat

La desaparació de la FUNCA
El camp de futbol de mar, canvia la sorra per la gespa artificial. Una instal.lació modèlica que ja no veurà la FUNCA. La Fundació Privada Escola de Futbol Calella es dissol d’un dia per l’altre, pels greus problemes econòmics per a mantenir-la. Les formes són criticades. La decisió es comunica via facebook.

 

El seu director esportiu, l’Andreu Sànchez va ser un dels primers sorpresos FUNCA Andreu Sanchez (no millor manera)

Una representació de Calella Marxa, guanyadors del premi. Foto: Premi Ciutat de Calella.Calella Marxa, guardonats amb el Ciutat de Calella
L’entitat de marxaires es va endur la primera edició del premi, a través de la votació popular. Van superar les altres candidatures finalistes: ANC, elcalellòmetre, l’oncòleg Carles Cordón i Càritas Calella. Es va fer cèlebre la frase pronunciada pel seu president, Martí Barrera “el secret de Calella Marxa és que els seus seguidors no competeixen, comparteixen”.

Anul.lada la Banyada Nadalenca

El fort onatge a la platja gran de Calella. Foto: carlespascual.catPer primera vegada en 17 anys, el mal temps ha jugat una mala passada a aquesta cita tradicional per als ‘fredolics’ calellencs. El fort onatge ha fet suspendre la Banyada Nadalenca. Com diu en Lluís Barri, un dels membres de la Colla No Tinc Fred, els organitzadors, “el seny ens diu que no ens hem de banyar avui”. El pica-pica habitual es manté.

Lluis Barri, Colla No Tinc FredÉs un moment trist, perquè la Banyada és una tradició
Aquest any ens veiem obligats a suspendre-la. Fa vent, un garbí molt fort i no baixarà. Es mantindrà o anirà a més. Per tant, no volem prendre cap tipus de risc perquè considerem que és un dia de bandera vermella i el seny indica que no ens hem de banyar avui.

Una decisió que, suposo, ha estat difícil de prendre
Sí, són 17 anys ja i sempre hem valorat la possibilitat que algun dia passés. Malhauradament ha arribat. Hem estat reunits una bona estona i la decisió més correcta ha estat aquesta.

I l’opció de passar-la a un altre dia?
És complexa, primer de tot perquè la banyada és el dia de Nadal. I considerem que traslladar-ho a un altre dia doncs és difícil. Ja sabeu que tenim el nostre pica-pica preparat que l’oferirem igualment avui a la gent que vingui. I la gent té altres activitats previstes per aquests dies. Per tant, mantindrem que és la banyada de Nadal i si el dia de Nadal no toca, doncs no toca. Hi ha més anys per fer-la.

Hi ha hagut algun altre moment com aquest en les 16 edicions prèvies?
No. En realitat hi ha hagut anys en què el dia abans o el de Sant Esteve ha fet un dia dolentíssim, però el mateix dia, no. Ho suspenem perquè ja ho hem vist clar des de primera hora.

ÀUDIO DE L’ENTREVISTA Lluis Barri Banyada Nadalenca 2013

Calella pensa en vies de creixement econòmic alternatives a la turística

L'alcaldessa de Calella, Montserrat Candini i el portaveu del grup municipal del PSC, Josep Maria Juhé, el dia de la presentació de l'acord. Foto: Ajuntament de CalellaAquest és l’esperit que recull l’acord estratègic per a la dinamització de l’economia a Calella, en què han trobat l’entesa, per dos anys (2014 i 2015), l’equip de govern (CiU) i el grup municipal del PSC de la ciutat. Escenificat amb una fotografia conjunta que, més enllà de la importància dels temes que apunta l’acord, convida a pensar que el 2015 se celebren eleccions municipals i que aquest no és un moviment gratuït. Sobretot, pensant en els escenaris polítics que les enquestes ja van dibuixant.

L’Eix Sant Jaume i la mobilitat
Actualment, està en marxa a la ciutat, l’estudi de mobilitat. S’espera que, en un principi, abans de la primavera es pugui aprovar. Per al mes de gener està prevista una reunió entre els redactors de l’estudi i els responsables de GESTVIA, l’empresa que gestiona els espais viaris a la ciutat. Els dos aspectes en què més incidirà són la pacificació de l’Eix Sant Jaume (actual Nacional II) i les alternatives a la circulació pel carrer Jovara. Pel que fa a l’eix, l’acord signat recentment i la ubicació de la nova escola Salicrú a la Fàbrica, obliguen a un replantejament de la mobilitat de la zona. A donar-li un nou enfoc, com admet el president de GESTVIA i portaveu del grup municipal socialista, Josep Maria Juhé Eix Sant Jaume (pla mobilitat)

De l’Eix Sant Jaume s’espera que sigui “l’aparador de la ciutat”. És per això, que, paral.lelament a l’estudi de mobilitat, se n’ha demanat un altre per part de l’equip de govern per analitzar el potencial econòmic que té la ciutat i que, fruit de l’acord, farà també una anàlisi exhaustiva de les possibilitats que ofereix l’Eix. S’engegarà a partir del 2014, per part de l’empresa Advanced Leisure Services. La dinamització econòmica que preveu l’acord polític va encaminada a trobar vies alternatives a la font d’ingressos principal de la ciutat, el turisme.

L’Eix reuneix en tot el seu recorregut, centres de salut com la Creu Groga i l’Hospital Sant Jaume; centres educatius (Escola PIA, Minerva i en un futur el Salicrú, la Llar d’Infants); el Pavelló esportiu del Parc Dalmau i la Fàbrica Llobet-Guri que concentra un campus educatiu i artístic complementari al que ofereixen els centres escolars Eix Sant Jaume (altres economies)

L’oferta es complementarà amb la creació d’un ‘business center‘, amb què es vol revitalitzar l’espai que ocupen els baixos de l’edifici del Parkinsol, entre el carrer Amadeu i Ànimes, i que necessitarà d’un acord previ amb els propietaris que ara disposen d’un local en aquesta zona. L’objectiu seria posar un espai a la disposició de l’emprenedoria i la creativiat dels calellencs. S’ha valorat també la proximitat de la Fàbrica Llobet i de les seves instal.lacions, com a complement per a desenvolupar algunes d’aquestes noves activitats  Josep Maria Juhé businness center

Prèviament, caldrà una pacificació de l’Eix, pel que fa al trànsit de vehicles. Possiblement, amb la reducció de la velocitat i la col.locació de més semàfors. També caldrà salvar les barreres arquitectòniques que, en alguns punts presenta la via. El cas de les amplades de les voreres. I també un canvi d’imatge, ja previst i pressupostat, que incloura arbrat, nova il.luminació i reubicació d’alguns contenidors.

El cercle, símbol d’igualtat a Caparan

El curandero de Caparan a la seva casa. Foto: Jordi VerduraA Caparan (Senegal), el consell del poble es reuneix una vegada al mes. Els savis, els homes, les dones, els més joves. També l’imam. Debaten sobre la comunitat, al voltant d’un cercle. En situació d’igual a igual. El cercle és present en la presa de decisions i també en la festa. La gent està convocada als espectacles que serveixen per matenir les tradicions de la cultura ‘djola‘. Una d’elles, el ball de les màscares. També disposats en cercle, símbol de convivència i d’igualtat. Independentment dels càrrecs i les funcions socials que la persona desenvolupa a la comunitat, no hi ha ningú superior a l’altre quan forma part d’aquesta rotllana. Que es trenca, quan cal donar entrada a la primera de les màscares, el Kumpo.

 

 

Continua llegint…

Junts podem arribar més lluny

Dues viles agermanades. Calella i Caparan. Foto: carlespascual.catSom a punt d’enlairar-nos, amb les maletes carregades d’il.lusió. Asseguts en una taula, cel.lebrant el Tajabone, el canvi d’any musulmà, parlem del pòsit que ens deixa la nostra curta, però intensa estada al Senegal. La dels contrastos, entre la zona turística de Cap Skirring i Illa Carabanne, amb la dels pobles de l’interior, com Caparan. Diferència perceptible per nosaltres, en alguns petits detalls com les comoditats de què hem gaudit en un lloc i en un altre. Sense desmerèixer una i prioritzar l’altra. Per a ells, la vida és la mateixa.

Amb el so i el ritme dels timbals, i la cadència amb què les onades arriben al bot de l’aigua, recordem la sinceritat de les seves mirades, el contrast de  la blancor de les seves dents amb la negror de la seva cara i el rosa de la llengua. La seva musculatura. Algú parla de la perilla d’en Ben i tots, negres i blancs riem plegats. En Ben és l’exemple de la potència física i la bellesa de la joventut africana i caparanesa. Bellesa exterior i interior. Es parla d’amistat, de comunitat i del famós cercle, que simbolitza el diàleg i el respecte entre savis, dones, homes, joves i l’imam. Allà es decideix sense aixecar la veu. Es consensua. Penso que hem entrat dins el cercle. Ens han acollit i ens hem integrat. Junts, podem arribar més lluny. Hem buidat el nostre cervell de prejudicis i l’hem omplert de valors. Molts dels que manquen al primer món i que trobes, en cadascun dels racons de l’Àfrica.

En Laïty, el nostre guia tots aquests dies em diu: “tot i que som diferents a nivell econòmic, som iguals a nivell personal”. I nosaltres li diem que, “mai, mai, mai, serem feliços com ha estat aquesta nit”. A Carabanne. Camí de retorn a Caparan, abans d’enlairar-nos, Txarango sona a la furgoneta i cantem tots. La lletra ens uneix encara més. Un altre món és possible. Calella-Caparan: “deux villes jumellées”.

Caparan. 15 de novembre

1 … 11 12 13 14 15 … 28  Scroll to top