Concentració a la Plaça de l'Ajuntament de Calella. 23 de gener del 2013.

A la concentració, feta a la Plaça de l’Ajuntament, s’ha llegit un manifest en defensa de Catalunya com a “subjecte polític i jurídic sobirà”. La crida feta des de l’ANC local de Calella i des de l’Ajuntament ha incidit en el fet de col.laborar en el procés d’independència per consolidar una majoria social a favor de l’estat propi. El Parlament de Catalunya ha aprovat la Declaració de sobirania, amb 85 vots favorables, 41 contraris i 2 abstencions.

La CUP ha fet visible el seu “sí crític” amb un vot a favor i dues abstencions.

JAN CATÀ. CUP CALELLA
“els partits que han pactat la declaració volen capitalitzar el procés”
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/01/Entrevista-Jan-Cata-declaracio-sobirania.mp3|titles=Jan Catà “els partits que han pactat la declaració volen capitalitzar el procés”]CP: Avui necessitem una explicació del vostre sentit de vot
JC: La CUP ha trobat la fòrmula per accentuar la part crítica. Som molt reticents a les renúncies. Entenem que n’hi ha hagut. Som reticents a hipotecar el referèndum o l’hipotètic procés d’alliberament, ja d’entrada. Hi ha tot un seguit de punts que no estan en consonància amb el nostre discurs. I d’aquesta manera ho hem fet visible.

El que passa és que no sortiu del tot a la foto del sí
D’entrada, però, hem d’entendre que és un procés que tot just comença. Hi haurà molts passos a fer. No sabem ben bé quins perquè el full de ruta no queda gens clar. Forma part de la lògica estratègia política dels partits que volen i intenten capitanejar aquest procés. I serà molt llarg. Ara, entenem que si comencem a exercir renúncies i abaixar el cap, quan arribi el dia decisiu, no podem venir des de tan abaix.

Però aquest criticisme no podia haver estat de portes endins?
Portes endins, l’accent crític ha estat més que evident. Que Esquerra Republicana i Convergència, i en última instància Iniciativa, intentin capitanejar el procés, ja ens diu que ha estat un procés que s’ha portat massa als despatxos. Entenem que és la gent del poble qui ha d’anar al davant.

Es pot fer la lectura que volieu marcar distàncies amb els partits convencionals?
La CUP marca la distància sense voler. Però sí, òbviament hi ha alguns luxes que no ens podem permetre. La distància hi és. La CUP no és un partit convencional.

Quins luxes no us podeu permetre?
Ser partíceps de segons quins tarannàs i drets adquirits que han agafat alguns diputats…

A qui et refereixes?
No, ho dic d’una manera molt general. Hi ha maneres de fer que inspiren un partidisme, un afany de protagonisme que no entenem. El procés d’alliberament dels Països Catalans no es pot patrimonialitzar ni en una persona, ni en un govern, ni en un pacte d’estabilitat parlamentària. No. Això ha de ser única i exclusivament patrimoni del poble.

I tú creus que Convergència, Esquerra i Iniciativa estan fent això?
Sí, sí… Francament, sí ho crec. Les negociacions han sigut molt dures. No hi ha hagut una taula oberta de negociació. Amb certs partits que van en bloc i entenem que no és la manera de plantejar un procés com aquest.

Per tant, entens que el votant de la CUP avui està satisfet amb la posició que heu prés al Parlament?
No ho sé. El que vull expressar és que la CUP està al costat del poble. Volíem dir que aquest procés no és 100 per 100 del nostre grat. Que hi ha un percentatge molt elevat de demandes que s’han obviat. Qui es pot apropiar de les idees d’aquests 2 milions de catalans? Entenc que ningú i la CUP no serem els que direm que ens n’apropiem.