Kaparan

De Caparan a Calella, Quim Fàbregas

D'esquerra a dreta. Quim Fàbregas, fotògraf; Carles Pascual, periodista; Xavier Casillanis, imatge i realització; i Jordi Verdura, comunicació digital.Enrera queda la seva primera càmera. Una Nikon F70, amb què el seu avi, un pescador de canya, el va obsequiar pel seu aniversari, ara fa 12 anys. A través del seu objectiu, el fotògraf professional Quim Fàbregas, va començar a veure el món. Les seves fotografies són instantànies de la dimensió d’un llibre. No perquè pesin molt per la quantitat de píxels que acumulen, sinó perquè en un clic concentren moltíssima informació. T’atures a observar tot el que la seva captura t’està mostrant. Bàsicament, emocions i sensacions que busquen, a més d’atrapar l’atenció, tocar la fibra de l’observador. Provoquen una reacció.

Caparan‘ o ‘Kaparan‘ -es troba escrit de les dues maneres-, és des de fa uns anys el centre del seu objectiu i diríem, de la seva vida. Una fotografia de tonalitats càlides, que retrata el paisatge, els costums i, sobretot, la gent d’aquesta petita vila senegalesa que mostra gràcies als seus viatges responsables. Per ell, Caparan té una imatge que la defineix. La unió dels nens, els homes, les dones i els savis en una rotllana, asseguts sota un arbre. Diàleg i respecte. A partir del 9 de novembre, en vol deixar constància.

Kasumay Kaparan! La segona casa del fotògraf calellenc Quim Fàbregas

Quim Fàbregas fotografiat per Lupe Layos

Kaparan és una població del sud del Senegal (regió de Casamance), on hi viuen unes 800 persones. L’ètnia dels Diolas, una de les més majoritàries al país africà, és la que hi predomina. La seva gent viu de l’arròs i del cotó, majoritàriament. L’esperança de vida se situa al voltant dels 59 anys. El seu nom, Kaparan, prové d’un fruit comestible, tot i que amarg segons els que l’han provat. Kaparan és des de fa 3 anys i mig, la segona casa del fotògraf calellenc Quim Fàbregas. Captivat per la riquesa humana de la seva gent, que l’acull amb els braços oberts sense que el tinguin com cap Déu.

Hi va anar a parar per en Leity, a qui qualifica del seu germà. Un senegalés nascut a la capital, Dakar, però de pares “kaparanesos”. El va conèixer en un altre viatge a la Illa de Goree (també a Dakar), i els seus ulls són els de’n Quim, des del primer fins a l’últims dels 24 viatges ‘responsables’ que han fet a la ciutat africana. Ara ja l’esperen per rebre’l amb un “Kasumay!” (la salutació de benvinguda).

En Quim és un professional de la fotografia. Les expressions que capten les seves imatges són singulars. Li hem demanat què l’ha captivat de Kaparan i com parlen els rostres de la seva gent.
Què conté una fotografia de Kaparan?
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/12/Caparan-Quim-Fabregas-4.mp3|titles=Caparan Quim Fabregas (4)]

A Kaparan, hi té diferents projectes en marxa. El més recent, ha estat l’adeqüació del dispensari en 6 mesos. El projecte ha estat dut a terme per la gent de la població africana. A partir d’ara què?
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/12/Caparan-Quim-Fabregas-3.mp3|titles=Kaparan Quim Fabregas (3)]

Aquest dissabte (29 de desembre 2012), en Quim i els seus ‘viatgers’ inicien el 25è viatge a Kaparan, en tres anys i mig. Comparteixen uns dies amb la gent local. Vivint, menjant, dormint i treballant al seu costat. Són gent hospitalària?
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/12/Caparan-Quim-Fabregas-2.mp3|titles=Caparan Quim Fabregas (2)]

 Scroll to top