Miquel Blanchart

Córrer un triatló amb el fre de mà posat

En Guillem Rojas a la bicicleta, a l'últim Campionat de Catalunya de Triatló fet a Banyoles. Foto: Èric BesoraSi algú arriba a ser entrenat per padrins com Fred Vergnoux [entrenador de Mireia Belmonte] i Miquel Blanchart [campió d’Europa de Llarga Distància el 2011] és perquè s’ho val. I aquest és el cas de Guillem Rojas, que no oblida mai la influència de Jordi Comas, en els seus origens natatoris a Calella [Alt Maresme], i la més recent de Javier Huete, al triatló [Team Calella]. És un nedador convertit a triatleta. Una conversió forçada per no poder compaginar l’exigència de la natació d’elit amb els seus estudis de genètica.

En Guillem és nascut a Pineda, corre pel Team Calella Triatló i s’entrena a les instal.lacions del Club Natació Sabadell. La seva és una història de convivència permanent amb unes maleïdes lesions que li fan dir al seu blog “he trobat el meu esport, però no el puc fer com vull i no hi veig solució”. En Guillem corre amb el “fre de mà posat”, esperant no trencar-se, i suportant els seus “mals de cames”. A banda de diferents fractures, focalitzades a la tíbia i als turmells, té una lesió coneguda com a periostitis. Una inflamació del periosti, que és l’embolcall que cobreix els ossos, i que li provoca intensos dolors des de fa 3 anys.

Continua llegint [VÍDEO]…

Challenge 2012: Galeria fotogràfica

Aquestes són algunes de les imatges de la Challenge Costa de Barcelona-Maresme 2012 celebrada a Calella el 30 de setembre del 2012. Amb especial atenció als membres del Team Calella, així com a dos dels guanyadors: l’holandès Bas Diederen i el català Miquel Blanchart.

[nggallery id=9]

 

ARTICLE RELACIONAT: Miquel Blanchart i John Galindo, el seu millor Challenge a Calella (llegeix-lo)

ARTICLE RELACIONAT: Anna Rovira, en llarga distància també! (llegeix-lo)

Miquel Blanchart: “sé enganyar la ment i em vaig posant premis”

Miquel Blanchart i la seva futura dona. Foto: carlespascual.cat

En Miquel va tenir dos gestos memorables un cop va acabar la prova. Va agafar el micròfon per dirigir-se al públic. I, primer va dir, “jo parlaré en català perquè el castellà no el domino”. I després, va complir la sorpresa que ja feia dies que rumiava: va demanar matrimoni a la seva futura dona, la Susanna. Abans ens va deixar impressionats a tots per la seva força mental i física que el va portar al títol estatal de llarga distància.

 

“Sé enganyar la ment i em vaig posant premis”

T’estrenaves, no podíem demanar res més
No, i a part, aquesta l’ha volia acabar encara que fos de genolls. L’objectiu era acabar i si ho feia bé, millor que millor.

En la cursa a peu t’has trobat molt bé i t’has anat menjant els rivals
M’ho he pres amb molta paciència perquè és una cursa molt llarga. Estem parlant de més de dues hores i 45 minuts i has d’esperar una miqueta a què els rivals afluixin i tu mantenir un ritme constant i no ser ambiciós.

El teu pare em deia, en Miquel té una bona estructura mental i això és el que el porta a l’èxit
Sé enganyar bastant la ment, i sobretot, em vaig posant premis durant la cursa: va al quilòmetre 2 i mig em menjaré mig gel; al 5 em veuré una beguda refrescant… Em vaig enganyant.

El paper dels jutges, com l’has vist?
Mira, tampoc m’hi vull posar massa però en el moment en què m’ha sobrepassat un grup nombrós de triatletes (cap al quilòmetre 120 de la prova de bicicleta), allà no hi havia cap control ni s’ha respectat la norma del ‘no drafting’ i m’hi incloc perquè quan m’han passat i he vist que tothom jugava d’aquesta manera, jo també hi he entrat. Allà, mentalment, m’han tocat perquè m’havia esforçat molt per mantenir la sisena, setena posició i de cop i volta he passat a ser el quinzè.

I com valores la Challenge, tenint en compte que l’any que ve serà Campionat d’Europa?
Jo he vist aquesta, he participat a la Half, he vist també Roth i Challenge és impecable, la veritat.

Al nivell d’Ironman?
Per suposat.

Et veurem l’any que ve?
Sí, no me’l perdré pas.

ÀUDIO: ESCOLTA L’ENTREVISTA [audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/Challenge-Miquel-Blanchart.mp3|titles=Challenge Miquel Blanchart]

ÀUDIO: John Galindo “sóc molt nerviós i aquest esport em tranquil.litza” (escolta’l)

GALERIA FOTOGRÀFICA: Challenge Barcelona Costa-Maresme 2012

Miquel Blanchart i John Galindo, el seu millor Challenge a Calella

Miquel Blanchart, campió estatal de llarga distància. John Galindo, el millor del Team Calella. Foto: carlespascual.cat

En Miquel Blanchart, del Club Natació Sabadell, va ser el millor dels catalans al campionat estatal. Era la seva segona participació al Challenge Costa de Barcelona-Maresme, el primer però, que acaba (l’any passat es va retirar). I en John Galindo, del Team Calella, també va ser el millor dels nostres triatletes en categoria masculina, una vegada més. També segona participació a la prova de casa i amb una progressió excel.lent, rebaixant la seva marca en més de 40 minuts. Els dos van fer una molt bona triatló. En Miquel va fomentar el seu èxit a la marató, en què es va anar menjant tots els rivals que tenia pel davant després de la transició de la bicicleta al córrer. Va acabar el quart de la general. I en John, va preferir no malbaratar forces a l’aigua (va nedar per sota de la seva marca), per fer-se fort a la bicicleta i corrent. Un esforç que va pagar als últims quilòmetres. Els dos van tenir un bon final.

ÀUDIO: Miquel Blanchart “sé enganyar la ment i em vaig posant premis” (llegeix-lo i escolta’l)

ÀUDIO: John Galindo “sóc una persona molt nerviosa i aquest esport em dóna tranquil.litat” (llegeix-lo i escolta’l)

GALERIA FOTOGRÀFICA: Challenge Barcelona Costa-Maresme 2012

 Scroll to top