L’edició d’enguany de la Fira de Calella és a tocar. Fruit d’un conveni per a les tres pròximes edicions, Catalunya en serà l’eix central sota l’epígraf ‘Catalunya, les arrels d’un país únic’. El primer dels monogràfics està dedicat als Pirineus i es repassarà la seva cultura, tradició i el seu futur. Amb motiu de la Fira, a infocalella iniciem el que hem batejat com 4×5. Els 4 són Montserrat Candini, Josep Maria Juhé, Cristina Gómez i Miquel Campoy. I les 5, les preguntes que integren el mateix qüestionari que han respost tots ells. Després de l’última edició de la Fira, el debat, que creiem que era necessari, es va arraconar. Ara, l’intentem recuperar.
MIQUEL CAMPOY. REGIDOR DEL PP A L’AJUNTAMENT DE CALELLA
1. Què vol ser la Fira: un referent comarcal (Alt Maresme) o un referent local?
La Fira és sense dubte un referent comarcal i donat que se celebra al mateix temps que la Festa Major de Calella i de la Mercè de Barcelona, també és un referent per als calellencs i per una part dels barcelonins que ens venen a visitar aprofitant la seva festivitat.
2. Què hi fa falta perquè el comerç de Calella tingui presència?
Des dels seus inicis, la Fira ha estat concebuda com un aparador artesanal i, en general, els comerciants de Calella no els hi ha interessat, ja sigui perquè en tenien prou amb els seus comerços o perquè els seus productes no eren prou artesanals, entre d’altres. Crec que el comerç de Calella és el que ha de ser, una activitat comercial on guanyar diners i probablement la Fira no està concebuda de la mateixa manera. Cal que la Fira canviï i s’enfoqui en quelcom més comercial? En realitat, creiem que la Fira hauria d’assemblar-se més a les paradetes que hi podem tenir a la Festa Major de Girona o de qualsevol altra població: un espai lliure, gratuït, on poder comprar artesania, bijuteria, xarcuteria, dolços, etc… De manera que la despesa de més de 120.000 euros es transformi en guanys que ajudin a pagar les despeses de la Festa Major de Calella.
3. El monogràfic, com eix vertebrador, s’ha de mantenir?
La resposta a aquesta pregunta ve condicionada per l’anterior resposta. Podria haver una part de la Fira que fos monogràfica, fins i tot subvencionada, i en aquest cas, enfocar-ho monogràficament pot ser una solució. Però no crec que ens haguem de tancar a d’altres possibles solucions.
4. La Fira i la Festa Major, juntes o separades?
La Fira i la Festa Major estan bé juntes, però s’haurien de diferenciar més ja que sovint no sabem que és el que se celebra. Crec que han d’estar juntes pel fet que si volem una major afluència de gent, hem de triar una data en què a la gran ciutat, Barcelona, també sigui festa. I aquesta situació es dóna molt bé durant la Festa Major de Calella, que coincideix amb la de la Mercè a Barcelona.
5. És necessari pagar una entrada?
Com ja he comentat anteriorment, la Fira és totalment deficitària amb més de 120.000 euros (20 milions de les antigues pessetes). En aquest sentit, és lògic pensar que l’entrada és una part important del pressupost, però si la Fira fos lliure, amb paradetes que paguessin, que fos més comercial i atractiva per a tots, fins i tot que participessin els comerços locals, la Fira seria rendible. Donaria diners i aquests els podríem fer servir per a pagar les despeses generades per la Festa Major. Creiem que la Fira definida d’aquesta manera, hauria de ser lliure i no hauríem de pagar entrada.
QÜESTIONARI: Les respostes de Montserrat Candini, alcaldessa CiU (llegeix-les)
QÜESTIONARI: Les respostes de Josep Maria Juhé, regidor del PSC (llegeix-les)
QÜESTIONARI: Les respostes de Cristina Gómez, regidora d’ERC (llegeix-les)
En ple debat sobre la moció que va acabar declarant Calella, “territori català, lliure i sobirà”, el màxim responsable del Partit Popular a Calella, l’empresari Miquel Campoy va deixar anar “jo no tinc cap problema en parlar català al ple, però potser, a partir d’ara, em plantejo canviar“. La seva frase va provocar la reacció del públic assistent a la sala de plens, entre el qual diferents persones amb estelades i també una, amb una bandera espanyola. En unes declaracions a infocalella, Miquel Campoy, ha fet marxa enrere per matisar que ell se sent “molt còmode parlant el català” i que, “de moment, no penso canviar”. Reconeix que la frase en qüestió no estava meditada i que “em va sortir així, perquè arriba un moment que t’indignes una mica”. Recorda que ell sempre ha parlat en català als plens, tot i no ser el seu idioma matern. Però també assegura que, si l’entenguessin, no tindria cap problema a dirigir-se en anglès a la resta de regidors (afirma que a més del català i el castellà, també domina l’anglès i l’alemany). I conclou que “no seria res d’estrany, si un dia parlés en castellà al ple”.
COMENTARIS RECENTS