L’equip educatiu de l’Escola Salicrú i l’AMPA han parlat clar i ben alt: volen el nou centre a la Fàbrica Llobet-Guri. Han demanat que es deixin de banda els debats polítics i se centrin els esforços a treballar d’una vegada per totes en la nova ubicació a la Fàbrica, però han topat amb una nova decepció a la primera reunió de la Comissió de Treball. No s’ha avançat en res en tot aquest temps i es pregunten perquè se’ls convoca, si l’estira i arronsa polític continua estan allà mateix on va quedar en el Ple Municipal del mes de juny. No només està en joc l’escola, sinó que diria que el projecte educatiu per a tots els alumnes del Salicrú. Un projecte que, des de fa anys, està condicionat per l’espai i l’entorn en què es mouen. Empatia, em deia més d’un! L’escola a la Fàbrica té l’horitzó del 2014, pactat això sí, abans de les eleccions al Parlament de Catalunya.

Convergència i Unió han estat els primers a demanar-los disculpes. Entenc que se senten també corresponsables, en les formes. Entenc que en dues direccions, cap a l’equip educatiu i l’AMPA, però també cap a les altres forces polítiques. Han passat 7 mesos des què se’n va parlar per última vegada. La majoria de demandes requerides a través d’instàncies, per part de les altres forces polítiques, no han estat contestades. La informació els és necessària per prendre una decisió coherent que afectarà a la comunitat educativa, però també al futur de la ciutat. Calen gestos, palpables. I em consta que arribaran. Molt probablement, abans de la pròxima reunió de la Comissió, que podria ser a finals de gener, disposaran de més informació.

L’escola la vol tothom i per això cal construir-la entre tots. Qui es pot oposar a una de les accions més importants que s’han fet a Calella els últims anys? Qui votarà en contra d’una decisió com aquesta? És més, diria fins i tot, qui s’abstindrà? Aquesta és una carta guanyadora per a l’equip de govern que, sabedor d’això, marca el tempo. Seria però, un error, traslladar el debat al Ple que hagi d’aprovar la decisió. Aquell dia s’hauria d’arribar amb els deures fets i no jugar la carta de qui gosarà dir que no a l’escola.

Parlo de gestos. Per part de tothom, perquè aquesta és una decisió de ciutat. No d’un partit polític o d’un altre. És legítima, molt, la defensa que en fa el PSC dels terrenys de Joan Corominas. Perquè és el seu projecte, que forma part d’un model de ciutat que aposta per la dinamització dels espais. Però, tenen mala peça al teler. Els comporta un desgast d’imatge en un tema tan sensible. Ara per ara, només aviven el sentiment que la seva postura es vegi com un impediment perque l’escola es faci. I l’equip educatiu i l’AMPA, volen resposta ràpida a la seva demanda: quan estarà enllestida l’escola?

Això i que, a la Comissió de Treball, se’ls consulti només per saber quin tipus d’aules volen, com farien el pati, si el centre ha de tenir cablejat a tot arreu i quin serà el millor lloc per al claustre de professors o per ubicar el menjador.

El primer plat, per als mestres, pares i mares, cuinat i a taula. Però, cal cuinar-lo entre tots. La paella és de tots i el mànec, també ho hauria de ser.

CiU “Com a comissió de treball, la trobada té futur. Com a fòrum de debat polític, no”

PSC “Al solar de Joan Corominas es podria començar a treballar demà mateix”

ERC “Batallarem fins al final per no trobar-nos atrapats al ple municipal”

PP “Si no ens volen, ja s’ho faran; ens han ‘ningunejat'”