JOSEP MARIA JUHÉ. REGIDOR PSC CALELLA

“He firmat el manifest catalanista perquè m’hi sento molt representat”

[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2012/10/PSC-Josep-Maria-Juhe.mp3|titles=Entrevista Josep Maria Juhé (PSC)]

Quin risc corre el PSC quedant al marge de la reivindicació sobiranista i apostant per un federalisme que cada vegada sembla més utòpic?
Bé, jo crec que el PSC està fent un recorregut de reflexió, potser no la que voldria, però tampoc crec que s’hagi situat en la posició que avui té el PP, que és totalment en contra. El PSC reconeix que finalment, en un moment determinat, hi pot haver un procés de consulta a la ciutadania però ha de ser dins un àmbit legal…

D’un àmbit legal, però quan es va a Madrid es vota una altra cosa?
Sí, ja he dit que no estic d’acord absolutament amb aquesta manera de fer, de certa prudència que en moments determinats ens porta a una situació que és concebuda per la ciutadania, com d’indefinició. I per tant, el que sí que va quedar clar a la manifestació de l’11 de setembre és que les coses havien de dir-se pel seu nom. I sí en aquests moments, per poder ser creïble una tercera via, has de plantejar qüestions profundes del que seria l’encaix de Catalunya amb Espanya i Europa, doncs això requeriria que les paraules que es diguessin, fossin clares i creïbles. I crec que avui el PSC, majoritàriament, no ho està fent bé amb aquesta direcció.

Qui és qui no parla clar al PSC, tenint en compte que el partit està fragmentat?
Hi ha opinions diverses i això tampoc ha de ser negatiu. Però diríem que el que és la direcció del PSC no fa una anàlisi prou correcta del que és la realitat del país i s’està quedant una mica al marge del procés que s’ha engegat.

Pel que expliques, dedueixo que tu estàs més aprop dels militants que van signar el manifest que de la direcció actual del partit?
Jo ja he firmat el manifest. M’encaixa molt bé. Fa una reflexió molt correcta del que va ser la manifestació de l’11S. Una reflexió també molt correcta de com el país ha d’exercir la seva sobirania i finalment un encaix d’aquest país progressista, avançat, que sempre ha tingut molt clar el que significa el seu estat del benestar. I per tant, m’hi sento molt, molt, representant amb aquesta línia que he signat a través del manifest.

Es treballa al PSC per trobar una entesa, després que l’última enquesta del CEO pot orientar els resultats del 25N?
Bé, crec que la direcció ha apostat per aquesta via de dir que nosaltres no som ni espanyolistes ni nacionalistes, som federalistes. Aquesta via crec que ens situa en una posició de ni carn, ni peix, ni enlloc. Vull dir, aquest és un moment de claredat en les propostes i d’estar disposat a encapçalar una direcció o millor dit, coparticipar d’una direcció que ens pot portar a una veritable transformació de les nostres relacions amb Espanya i amb Europa. I això, tinc els meus dubtes que des de la direcció ho tinguin clar i vulguin integrar la línia que, avui, des del PSC, representa això. No ho sé, no estic als òrgans directius, me n’he desvinculat i no et puc dir sí hi ha contactes entre la direcció oficialista i el corrent alternatiu. Seria bo per trobar un punt de centralitat en aquest moviment, perquè no dir-ho, cap a un estat constitucionalment propi, no.

A l’últim ple de l’Ajuntament vas dir que al PSC de Calella s’està també en un procés de debat intern. Es pot establir un paral.lelisme del que passa a nivell de país, amb el que passa a Calella?
Doncs sí. Hi ha una base de militància diversa i amb una bona part que encaixaria més amb un federalisme vinculat a l’estat autonòmic. Avançant, però sense trencar res. Altre gent que estaria disposada a un federalisme molt més contundent en la línia del que la direcció actual comença a dir. I d’altres que, el que creiem és que tot això s’ha de fer ja sense embuts i sense parlar de xoc de trens ni de confrontació amb el món que avui defensa clarament el dret a decidir.

Entenc que aquesta última línia és la que tu defenses. Et trobes en minoria?
Doncs sí, en aquests moments estic en minoria.

I això què vol dir?
No, que valoro tots els altres àmbits des d’on el PSC s’ha construït sobirania per Catalunya, però penso que s’ha de fer un pas endavant. I bé, en aquests moments estic en minoria a Calella i, evidentment, també a Catalunya, però haurem d’esperar a com van les coses. Jo no em vull avançar als esdeveniments. Vull veure si, de cara a aquestes eleccions, som capaços de perfilar alguna cosa més que aquest discurs del xoc de trens i si no és així, ja veurem què passa després de les eleccions.

Et passa pel cap deixar el partit?
No. De moment, el que he fet és retirar-me d’aquells òrgans, en què hi tenia una representació a partir de l’agrupació. Senzillament, perquè no em sento representant de la majoria i considerava que democràticament no podia estar en llocs en què jo votaria coses diferents a la majoria de l’agrupació. Amb molta prudència he fet això i amb molt de sentit democràtic.

Acabar la legislatura, això sí que ho faràs?
Sí, en principi sí. No hi ha cap cosa que faci pensar que hagi de plegar. Malgrat que igual que he deixat els càrrecs de representació més enllà del meu municipi, doncs, si algun dia l’agrupació considera que no els represento prou bé, no tinc cap inconvenient en plegar.

Algú t’ha plantejat que, potser, hauries de deixar el partit?
No, no, ningú m’ho ha dit. Sé que, a més, la gent m’aprecia i sí que et puc dir que, a vegades em costa plantejar tot això per com em tracta la gent. Per tant, el meu agraïment cap a ells perquè malgrat que avui no represento el seu sentiment majoritari, m’accepten.

Com valores la manera de fer de les forces polítiques calellenques respecte a la política nacional que s’està fent a Catalunya. Què et semblen els gestos d’apropament cap a l’independentisme que s’estan fent a Calella, des de Convergència i Unió?
Jo crec que no s’ha d’equivocar CiU. Ells també representen una part del món empresarial que segueix tenint molts de vincles amb Espanya. Això no té perquè ser dolent. Ens ha de portar a aquest sistema de compartir sobiranies i a partir d’aquí hem d’establir ponts. Segurament més, amb qui tens més aprop que no pas amb qui tens una mica més lluny. I per tant, el discurs sense contingut, en aquests moments és un dels perills més grans que tenim. Amb això sí que li donaria la raó al president Mas, el moviment nostre ha de ser molt pacífic, molt democràtic i amb molta voluntat pedagògica i de comprensió de l’altre.

Esquerra Republicana de Catalunya juga el seu paper
Sí. Esquerra ho té molt més clar des de sempre. Precisament, a Esquerra mai se li fa cap retret perquè ells sempre han seguit aquest discurs. I quan segueixes els debats a la resta d’Espanya, a ERC mai se li retreu res. Perquè sempre ho ha dit que són independentistes i és legítim. El que és fotut és quan dius una cosa a un lloc i en dius després una altra. Això val per al PSC, però a vegades també val per a CiU.

I el Partit Popular és obvi que també juga el seu paper. Et veus algun dia al ple de l’Ajuntament de Calella, parlant en castellà?
Bé, això va ser desafortunat i crec que ja ho va corregir el regidor, que va ser una d’aquestes coses que passen en calent quan estàs en ple debat i a més, de vegades, et sents agredit, no. Jo ho vaig dir, tot aquest moviment s’ha de fer des de la generositat i el PP, ens agradi o no, representa una part de la ciutadania de Catalunya. Crec que convé que el PP, encara que sigui des d’una actitud neutral, no s’hi posi en contra de totes totes. I això passa per reconèixer que el castellà és un idioma que enriqueix Catalunya i això, durant molt de temps, el nacionalisme no ho havia fet. Ara ho comença a fer. Una de les coses significatives de la manifestació de l’11S és que la gent es posava contenta quan sentia a algú parlar castellà a prop seu. Això no havia passat mai! Eren manifestacions pures. De catalans de carnet i d’idioma català clar i de Pompeu Fabra. Vull dir, el català té molta diversitat avui i que gent que s’expressa normalment en castellà en el seu àmbit familiar, també sigui independentista, enriqueix el moviment per la sobirania de Catalunya.

NOTÍCIA: Josep Maria Juhé medita el seu futur al PSC (llegeix-la)