Salva Puig (33 anys, Montcada i Reixac). Fins al 30 de juny, és jugador del Tolosa, de la primera francesa d’handbol. Fa dos anys que s’hi està i ens reconeix que, gràcies a l’idioma, l’adaptació no ha estat tant difícil com en la seva etapa a Alemanya (Goppingen). També perquè té de company a Jerôme Fernàndez, amb qui va coincidir al Barça. Actualment s’està recuperant d’una greu lesió del trencament del lligament encreuat anterior del genoll esquerre. Es va trencar el mes de març. La recuperació la fa a França, amb el fisioterapèuta del club. En Salva Puig viu a Calella des del 2000. I per parlar amb nosaltres ens demana una única cosa: un banc del Passeig Manuel Puigverd, en què toqui el sol. Diu que, a Tolosa, el clima és més continental i el troba a faltar.
Salva Puig medita el seu futur. A hores d’ara, no descarta cap opció.
La continuïtat, la retirada i tampoc la d’integrar-se a l’estructura tècnica de la Unió Esportiva Handbol Calella. De fet, ens explica que “les coses van pel bon camí”.
Com et trobes?
Bé, tot i que aquesta és una lesió greu. L’operació va anar bé, però la recuperació és llarga. De 6 a 8 mesos i amb la incertesa de com em quedarà el genoll i si podré tornar a jugar a un nivell alt o si, finalment, el genoll dirà prou.
La lesió t’ha fet replantejar el teu futur?
Tinc 33 anys, porto una carrera bastant llarga i la lesió et fa replantejar coses. A més, la situació de l’handbol en general i també l’espanyol no és gaire positiva. Estic reflexionant, però no he prés una decisió en ferm. Prefereixo deixar córrer una mica de temps. Pensar-ho amb calma i quan sigui l’hora d’anunciar el meu futur, ho faré.
Tu ara estàs sense equip?
Sí, acabo el 30 de juny. I no tinc equip.
No és la millor posició per buscar un altre equip
No. Està clar que un club vol jugadors que puguin rendir immediatament. Jo estic lesionat i és complicat trobar-ne algun que t’ofereixi un contracte sense saber com respondrà el genoll. La recuperació, com a mínim, són 6 mesos. S’ha d’esperar una miqueta.
Notes que vas avançant?
Són progressos molt petits. Un dia deixes les crosses. Un altre, comences a caminar. El genoll comença a desinflamar-se. Ja estic fent una mica de bicicleta estàtica. Petites coses que, per arribar a jugar en un esport d’alt nivell, amb molts canvis de direcció, salts, contactes… queda molt encara. Els metges diuen de 6 a 8 mesos, n’he passat un. No em vull fixar una data concreta. El més important és que el genoll quedi bé. Si puc continuar jugant a handbol bé, i sinó, doncs la vida té moltes més coses que l’esport d’alt nivell.
Aquí a Calella, hi ha una bona base d’handbol. T’hi veus algun dia entrenant o assessorant la UEH Calella?
La meva intenció és que tot el que he après, transmetre-ho a nens o no tan nens. I que puguin servir-se de la meva experiència. En aquest sentit, em faria il.lusió.
Si t’escolten, demà mateix firmes
Sí, hem de parlar. S’han de discutir coses, però conec a la gent del club. Hem parlat informalment i ells estan il.lusionats en què algun dia puguin comptar amb la meva ajuda i jo penso que Calella és un lloc amb tradició esportiva a l’handbol i en d’altres esports. Si algú vol comptar amb mí, jo estaré encantat de poder ajudar.
És a dir, el dia que deixis l’handbol podem assegurar al 100% que hi col.laboraràs?
No m’agrada assegurar-ho al 100%, però crec que les coses van pel bon camí. I si ells volen que jo hi sigui, i a mí també m’agradaria ajudar, penso que la resposta pot ser sí.
S’estan definint coses?
Sí, però és un moment en què he de reflexionar cap a on va el meu futur. La decisió més important passa per si continuo jugant al més alt nivell o és un final de carrera i un començament d’una nova etapa. No em vull marcar un dia de dir, avui he de prendre una decisió. Prefereixo deixar passar un o dos mesos, quan estigui ja instal.lat definitivament aquí a Calella, i prendre la decisió final.
ÀUDIO DE L’ENTREVISTA
[audio:https://www.carlespascual.cat/wp-content/uploads/2013/05/Entrevista-Salva-Puig.mp3|titles=Entrevista Salva Puig]
COMENTARIS RECENTS