“Qui digui que nedar de nit no fa por, no me’l crec”

MIQUEL SUNYER. 35 ANYS. ENGINYER TÈCNIC DE TELECOMUNICACIÓ I ALPINISTA DEL MAR.

Miquel Sunyer. A Calella per la Half Challenge 2012. Foto carlespascual.cat

Ets a punt de complir un somni, aquesta triple corona. Parle’ns una mica d’aquesta última.
Bé, el més important del Canal de Catalina és que és a mar obert, no? Que és el que fa més difícils les proves de natació. El factor de no saber què passarà i que tot pot canviar en un moment al mar fa que en aquestes proves hagis de tenir una finestra de bon temps, com a l’alpinisme i per això, l’organització t’obliga a nedar de nit. Penseu que al mar, nedar sense saber què hi ha o sense saber què toques, és bastant angoixant. I m’he volgut entrenar específicament perquè psicològicament és molt dur. A part d’això, la temperatura ambiental és més baixa a la nit i nedar sense neoprè, jo les nado totes sense, també la farà més complicada a nivell d’hipotèrmia. Hauré d’estar molt ben aclimatat a l’aigua freda. I sobretot, hauré de guanyar un greix corporal per poder tenir un neoprè natural.

I quines sensacions es tenen nedant de nit, sense referències i no sé si fa por?
Fa por, fa por. No només a mi, a tothom li fa por nedar en mig del mar a la nit. Qui digui que no, no m’ho crec. A partir d’aquí, si tot va bé, no passa res. Si a la primera em piquen tres meduses, doncs clar, estàs tota l’estona pendent de què et toca i si aquesta medusa que et picarà, ho farà a la cara o als llavis, que són llocs molt dolorosos. Nedar de nit és psicològicament, molt dur. A Canàries vaig tenir una molt bona etapa de nit, després em van seguir durant una hora 6 dofins i va ser una experiència única.

En aquesta nova prova, quantes hores t’hi estaràs a l’aigua? Quan prendràs la sortida?
Sortirem, hora local a Los Àngeles, entre les 12 de la nit i les 3 de la matinada, encara està per decidir, depenem del mar. Intentarem allargar-ho al màxim per nedar com menys hores de nit millor. En total, nedaré entre 8 hores i mitja i 9.

Quin tipus d’alimentació segueixes en aquesta prova tan llarga?
Bé, això és molt important. És decisiu, has d’estar molt ben alimentat. Molt hidratat, sobretot, perquè la hipotèrmia té molt a veure amb la hidratació. Jo paro cada 20 minuts i bec un litre de líquid cada hora i menjo cada hora, també. Porto una rutina d’avituallament rica en sals per rampes i temes musculars, una altra rica en carbohidrats, prenc algun batut proteínic i també menjo algun plàtan o alguna fruita.

El tema de parar és com l’entenem nosaltres, t’agafes a la barca i menges?
No, no, no… està prohibit tocar la barca. Si la toco, els ‘observers’ que van a la barca em desqualifiquen al moment, encara que faci deu hores que nado i em falti un quilòmetre per arribar. La normativa és ben senzilla, sortir a terra pels teus propis mitjans. Només utilitzar un banyador slip, un gorro, unes olleres, uns taps i no tocar l’embarcació en cap moment.

El fet d’aconseguir la triple corona, mundialment quin reconeixement té?
L’especialitat que jo practico és la més romàntica de la natació. No és una especialitat regalada. Jo no competeixo en llarga distància en els 5, 10 o 25 quilòmetres, ni faig el Grand Prix, sinó que jo sempre ho defineixo com l’alpinisme de la natació, no? A partir d’aquí, hi ha certes travessies a nivell mundial, unes organitzacions que fiscalitzen els creuaments i que tenen molt prestigi internacional perquè són les associacions de natació més antigues del món. Aleshores, aquesta trilogia de la triple corona, són les tres travessies reglades amb més història i més reconegudes a nivell mundial.

Dóna diners?
Dóna diners? Difícil. És que nedadors professionals hi ha molt pocs que es puguin guanyar la vida amb això. I jo sempre dic que avui dia, els esportistes cada vegada més ens hem de posar a treballar molt fort en la comunicació, hem d’explicar molt bé el que fem perquè els espònsors cada vegada volen que comuniquis més i que estiguis més als mitjans i això és com tot, una feina.

T’atreviries algun dia a fer una triatló com la Challenge Costa de Barcelona-Maresme?
M’encantaria! Jo si tingués temps, sempre dic que només em dedicaria a fer esport i la veritat és que la natació és molt poc agraïda, és molt avorrida. És el que sé fer millor i per això m’hi dedico, però, m’encanta anar en bicicleta, m’encanta córrer. De fet, a l’estiu, quan puc dedicar-me a córrer i anar en bici, els meus amics em diuen que sembla que em treuen de passeig perquè vaig mirant per totes bandes, enlluernat, perquè no estic acostumat a poder gaudir de l’aire lliure. La piscina té això, no? Que gairebé el 90 per cent dels meus entrenaments són en llocs tancats i la veritat és que quan surts i pots comentar la jugada amb el del costat, ostres! És una passada.

Àudio: Miquel Sunyer “qui digui que nedar de nit no fa por, no me’l crec” (escolta-la)

Notícia: Miquel Sunyer, l’alpinista del mar busca la Triple Corona