Enrera queda la seva primera càmera. Una Nikon F70, amb què el seu avi, un pescador de canya, el va obsequiar pel seu aniversari, ara fa 12 anys. A través del seu objectiu, el fotògraf professional Quim Fàbregas, va començar a veure el món. Les seves fotografies són instantànies de la dimensió d’un llibre. No perquè pesin molt per la quantitat de píxels que acumulen, sinó perquè en un clic concentren moltíssima informació. T’atures a observar tot el que la seva captura t’està mostrant. Bàsicament, emocions i sensacions que busquen, a més d’atrapar l’atenció, tocar la fibra de l’observador. Provoquen una reacció.

‘Caparan‘ o ‘Kaparan‘ -es troba escrit de les dues maneres-, és des de fa uns anys el centre del seu objectiu i diríem, de la seva vida. Una fotografia de tonalitats càlides, que retrata el paisatge, els costums i, sobretot, la gent d’aquesta petita vila senegalesa que mostra gràcies als seus viatges responsables. Per ell, Caparan té una imatge que la defineix. La unió dels nens, els homes, les dones i els savis en una rotllana, asseguts sota un arbre. Diàleg i respecte. A partir del 9 de novembre, en vol deixar constància.